Parlam amb la directora d’Ars Antiqua, Eulàlia Salbanyà, sobre El Messies dels Cantaires dirigida per Fernando Marina.
Aquesta setmana s’ha presentat El Messies dels Cantaires, una proposta que parteix d’El Messies de Händel per crear un concert participatiu amb diversos cors. En què consisteix aquesta proposta?
El Messies és una obra que fa 150 anys que es fa a l’Albert Hall de Londres, amb un caràcter participatiu, amb diferents corals i cantaires individuals vinculats. És una de les obres que s’han continuat representant ininterrompudament des que es va estrenar el 1742. Cap a l’any 2005, La Caixa va iniciar un projecte que partia de la idea d’El Messies participatiu. Va fer-lo primer a Barcelona, després a Madrid i posteriorment es va expandir per altres ciutats de l’Estat, però això va durar només uns cinc anys. Era un projecte important, amb un cor europeu important i un director de prestigi europeu. Llavors, a Barcelona es va crear una associació que es diu Amics d’El Messies, que ha continuat fent El Messies participatiu i aquí, a Mallorca, l’Orfeó Ramon Llull va agafar també el relleu, tot i que més austerament i amb directors de Mallorca; enguany serà Fernando Marina. És un cor que es manté com una entitat forta en el món coral de Mallorca. L’any passat Ars Antiqua fèiem el 35è aniversari, i per fer una cosa especial demanàrem participar en la coral, i ho férem en El Messies que es va fer a Sant Francesc i a Pollença. Enguany nosaltres teníem ganes de dur-lo a Manacor, vam parlar amb el Ramon Llull i vam estar d’acord a fer aquesta coproducció, que farem dia 22 al Teatre Principal de Palma i dia 23 al Convent. És un projecte sense cap patrocini, i volem agrair el suport de l’Ajuntament, que s’ha involucrat molt en el projecte, però també de la brigada municipal i de Tot a Punt, que ha col·laborat amb les cadires per als cantaires.
Veim que es tracta d’una producció local, amb un caràcter molt participatiu. Quina rellevància té això per a vosaltres?
Pel que fa al projecte participatiu, hi ha uns quants cors, l’Orfeó Ramon Llull, Ars Antiqua i el cor Musicantes, que som el que deim el “cor reduït”, tot i que som uns 60, que cantam tota la peça; El Messies no es fa sencer, perquè dura dues hores i mitja i nosaltres feim una adaptació d’una hora i tres quarts. Aquests cors assajam cadascú pel seu compte, i llavors hi ha altra gent que vol participar que des del setembre va assajant els caps de setmana. Això seria el “gran cor”, gent que no ho canta tot, però que s’afegeix a segons quins moments. A Manacor, a més a més, ens va fer il·lusió convidar tres corals de la comarca amb qui hem fet projectes comuns i proposar-los que cantessin uns quants números. D’aquesta manera, a Manacor tindrem el plus de tenir, a més del cor reduït, el gran cor i els cantaires individuals, les corals de Son Servera i Felanitx i l’Orfeó Artanenc. Això farà un total d’uns 220 cantaires. El cant comú uneix moltíssim, i ara que donam tant de valor al que és comunitari, el cant coral, per si mateix, és una activitat comunitària i transversal.
Moltes ciutats van incorporant Els Messies participatius com a una veritable tradició nadalenca. Ens pots explicar aquest fenomen?
El Messies no és una obra pensada per Nadal; narra la vida de Jesús i es va fer pensant en Setmana Santa, però segurament pel fet que la primera part narra la vinguda de Jesús, s’ha popularitzat fer-la per Nadal, excepte a l’Albert Hall, on ho fan per Setmana Santa.
Què té, doncs, El Messies que la fa una obra tan atractiva en aquest sentit?
És una obra difícil, però molt atractiva. Està molt ben escrita, amb una part de música que sembla popular i una part compositiva que en el seu moment fou molt puntera i que marcà la manera de compondre. Fer un oratori amb una perspectiva tan teatral va obrir una capsa de pandora en què grans compositors es van afegir. A partir de llavors ha estat una obra d’èxit total.