Després d’un temps de joventut de formació autodidacta, Tià Jordà (Palma, 1978) es va formar a l’escola Circus Space de Londres i també a l’Escola Nacional de circ de l’Havana, a Cuba. Retornat del Carib, s’enrolà al Circ Cric, a les ordres de Tortell Poltrona, durant tres anys. Amb el retorn a Mallorca va impulsar, fa denou anys, el Circ Bover, com diu ell, un circ mallorquí.
Sovint vinculam el circ amb els animals salvatges en captivitat, un entorn decadent… S’ha superat, aquest tòpic?
El circ tradicional es transforma i de cada vegada es troba menys aquest model. La itinerància avui és molt costosa. Abans era més econòmic mobilitzar infraestructura i personal. A més, els diferents països es posen de cada vegada més al dia i han començat a no permetre els animals exòtics en els circs. Molts de circs que no han sabut reinventar-se han tancat. El que hi ha molt ara són els projectes amb envelat que ja no fan itinerància pura i dura, sinó només puntual. Tenen espectacles per fer l’envelat, però també sense, al carrer, amb cercaviles o altres fórmules.
Els artistes que s’hi dedicaven semblava que havien de ser joves o persones que vivien al marge de segons quines cotilles socials, com ara la família tradicional. La vida itinerant no permetia mantenir segons quines convencions…
És un estil de vida. Tota aquesta gent que ja fa anys que du un estil de vida, independentment de si té família o no, continua així. Solen venir de famílies de circ i alhora hi arrosseguen altres famílies. I és igual si tenen fills o no. Això està molt vinculat a la part tradicional. En canvi, els projectes que no sorgeixen d’aquestes famílies tenen moltíssima dificultat per mantenir la itinerància amb envelat. Hi ha projectes de gent jove com nosaltres que s’han creat amb envelat… però això sol ser més efímer. Molt poca gent manté avui aquesta vida d’anar d’una plaça a una altra durant mesos. Ja sol ser gent que es mou en un altre mercat, que van a ciutats i a festivals i venen el seu catxé. Rarament van a fer una feina de la manera tradicional.
El circ és benvingut allà on va?
De manera general, el circ és benvingut per part del públic. Ara, tothom sap que hi ha ciutats o pobles on els circs no hi van, perquè no funcionen. Pel que vens ja saps que no compensa.
Em referia també a la possibilitat de trobar dificultats per obtenir les autoritzacions pertinents per part de l’administració per instal·lar-se a part o banda. No tothom deu donar les mateixes facilitats…
Nosaltres sempre anam per la via dels departaments de Cultura. Un temps anàvem de poble en poble i com a circ negocies per no haver de pagar l’ocupació de via pública, que a nosaltres ens pot suposar dos o tres mil euros i fer que muntar l’envelat ja no sigui rendible. Amb Son Servera o Artà, per exemple, m’hi vaig enfadar, perquè ens veien com a firaires. Palma, Manacor i la majoria de pobles, ens fan una exempció de taxes. Els circs més tradicionals, en comptes d’anar-hi per la via de Cultura, hi van per la via d’Urbanisme.
Parlem des d’un caire potser més filosòfic. On rau la màgia del circ? D’una banda veim la il·lusió de petits i grans, aquella capacitat de deixar-se impressionar per quelcom extraordinari, o deixar-se enganar per una il·lusió; de l’altra, precisament aquella demostració de fets inversemblants, capacitats extraordinàries dels artistes… Què hi pesa més?
El que més pesa és la peculiaritat que té el circ. Un mag sorprèn molt. No ho veuràs al teatre o la dansa. Veure gent que fa coses extraordinàries és el que crida l’atenció. Quan ja és en un envelat… la cosa és multiplica. Nosaltres l’aguantam perquè tot el que fas dins un envelat es màgic. Els pares flipen de com s’ha muntat, els petits de poder-hi ser dedins i de contemplar-ho… La màgia del circ és en la consecució de les coses extraordinàries, en els números que s’hi fan.
D’una banda hi ha l’artista, el creador, el romàntic… però de l’altra hi ha d’haver l’empresari, el treballador. Com es vincula l’art amb els doblers en el món del circ? La conjunció d’ambdues coses no sempre és senzilla…
Hi ha mil casos. Dins el món de la cultura, per una parat, depens del potencial creatiu d’un mateix, ja sigui com a col·lectiu o com a artista individual. Si tens bons espectacles, controles disciplines de circ, tens un nivell bastant alt, tendràs més èxit o menys. Ara bé, sempre cal tenir en compte que el món de les arts escèniques és un mercat, que hi ha un circuit de teatres, de festivals, de programacions locals… i el boca a boca. La realitat és que has de mantenir el teu projectes amb aquesta part empresarial, que has de fer inversions, que has de dur una comptabilitat i totes aquestes coses que ja sabem. I aquí ve el merder. Nosaltres ara passam una temporada molt dolenta. Això sol passar quan no tens feina, però no és el nostre cas. Nosaltres tenim feina… però no cobram. Les ajudes institucionals s’endarrereixen d’una manera que no t’expliques com pots estar un any i mig per cobrar una subvenció. Ens deuen 50.000 euros de subvencions entre Consell de Mallorca i Institut dEstudis Baleàrics. Més 70.000 euros que ens deuen en factures. D’aquí a dues setmanes tenim la novena edició del Circairre, sense haver cobrat aquests doblers. I per contracte l’hem de fer… Com nosaltres hi haa molta més gent del món de les arts escèniques. Vas a les institucions… i són els primers que et regategen, els primers que fan la trampa. Ens diuen que ens servirà per promocionar-nos… Fa denou anys que feim això, no necessitam promocionar-nos. O quan vas a fer un cafè regateges el preu? Les coss valen el que valen. I en aquesta illa hi ha molt de “cutrerio”. Els pressuposts a Cultura són els mateixos, però el nivell de vida ha pujat després de la pandèmia. Hi ha molta qualitat i molts de professionals havien tornat a Mallorca per dedicar-se al circ. Mentrestant, hi ha empreses que paguen una misèria als seus treballladors, quan fa vint anys que lluitam perquè l’artista de circ cobri el preu de mercat. Hi ha gent que ofereix cercaviles per de 6 persones per 1.000 euros, i això és impossible. Són pirates. Els ajuntaments precaritzen el sector i la gent que estam obligats a fer les coses com toca som els que ho passam pitjor. Ens plantejam la continuïtat del projecte, perquè aquesta situació ja cansa. Els ajuntaments saben que aquestes empreses són pirates i les continuen contractant. Les empreses com nosaltres o com Estudi Zero o Iguana, que tenen un espai, un local d’assaig, un envelat… són molt escasses perquè són molt difícils de mantenir. I si poses qualcú en nòmina, són 2.000 euros pel cap baix.
Quanta de gent es mou a l’entorn del Circ Bover?
Hi ha bastanta de gent vinculada en diferents projectes. Cada projecte està completat per diferents artistes i tècnics. En gira, araa mateix, tenim cinc espectacles. I fa dos anys que tenim el projecte “Descobreix el circ”, que ja fa dos anys que feim amb les escoles que venen a visitar-nos. En la majoria de casos els donam d’alta per la feina que fan, els contractam per dia de feina. En un petit percentatge els feim factura perquè són autònoms. A més tenim dues persones en nòmina que fan tasques de producció i gestió econòmica.
El Circ Bover és el circ mallorquí. N’hi ha prrecedents?
Hi havia el Circ Williams que tots coneixem, que venia derivada del Circ Raluy. I també el Circo Magic, que eren gent que feien circ a hotels i muntaren un envelat… Era un altre model… es vestien d’Spiderman o el mag duia un vestit de lluentons. Jo he estat molt estudiós de la història del circ a Mallorca. D’una banda, hi havia el Coliseo Balear que dedicava una part de l’any a fer programació de circ. De l’altra, hi havia personates i artistes molt reconeguts, com el Samsó Mallorquí, que era de Manacor. Era un home que ja va néixer molt fort, i que va viatjar per tot el món fent les coses que fan els forçuts: doblegava ferros, estirava camions… D’altra banda, hi havia en Mestelrich, un home de Santa Margalida que repartia el pa que feia sa mare a un forn de Palma amb bicicleta. Es va convertir en un habilidós de la bici. I va posar un cable de banda a banda d’una plaça de toros i passava per damunt aquest cable..
