Aquesta setmana s’ha celebrat el dia mundial del Circ. De sempre, les persones que es dediquen a les arts escèniques, fins i tot també a la creació en general, com ara l’escriptura, la música o la pintura, s’han hagut de justificar, tant per la dèria i el doll creratius, com per la vinculació de la seva dedicació amb una forma de viure, amb una manera més d’obtenir el sustent per dedicar-se a allò que a hom li agrada més fer i alhora poder-se’n viure.
Tan sovint incompresos per la turba i el populatxo, però també, i sobretot, pel poder establert, que els ha vist sempre més com un perill que no com una oportunitat, els artistes i els creadors són, han estat, a l’avantguarda de tot sempre. I tanmateix, es consolida una cultura oficial que sembla voler domesticar fins i tot els més rebels i contraculturals. Així, avui, hi ha escriptors, músics o pintors que tenen un estatus social i una consideració i que són la mostra preclara que hi ha coses que canvien dins la societat i que no tot són prejudicis a l’hora d’enfrontar-nos amb segons què.
Cert és, però, que hi ha un col·lectiu, dins l’entorn de les arts escèniques, que sembla sempre lluitar contracorrent. Els circs, i els artistes de circ són vists com a ens i éssers marginals, fora del sistema, decadents… Hem pensat sovint així, de la gent del circ, i més quan encara s’hi exhibien animals salvatges ensinistrats a cop de fuet i de ves a saber què més.
Hi ha, però, un altre circ. Un model diferent, modern, valent i agosarat, i que s’encarna en dos grans envelats, el del Circ Cric de Tortell Poltrona al Principat i el del Circ Bover, dirigit per Tià Jordà, i que s’ha erigit en el circ mallorquí per definició.
Des de fa anys, el Circ Bover ha deixat la itinerància i ara instal·la el seu envelat durant mesos a diferents indrets de l’illa, i des d’allà es projecta al territori, amb ofertes que van més enllà del mateix espai circaire i tresquen dins l’àmbit educatiu i també als carrers. Des de ffa mesos, l’envelat del Circ Bover està instal·lat a Manacor, concretament al parc de na Molla. La iniciativa és feliç i ben trobada i són lloables les facilitats que hi ha posat l’Ajuntament. Milers d’infants i grans ja s’han pogut beneficiar de la fàbrica d’il·lusions que és un circ, amb la presència dels més grans, magníficis i extraordinaris artistes.
Just el fet de veure els ulls espirejant d’il·lusió d’un sol infant, ja ho paga per explicar la necessitat indefugible de donar suport en totes les àrees i des de tots als àmbits, a una disciplina que no es mereix haver de lluitar pel seu nom i pel seu prestigi com encara ho han de fer avui els artistes de circ.
Gaudim-ne a cada passa, perquè viure, al cap i a la fi, és transitar sempre per aquest pont infinit cap a la il·lusió.
