Parlam amb Carles Juan, representant de la coordinadora anticapitalista, sobre els curiosos cartells de denúncia penjats a les cales de Manacor.
Com sorgeix la idea de fer aquesta campanya?
Sorgeix perquè els eixos de Caterva són l’habitatge i l’antifeixisme, i un dels causants màxims ara mateix de les problemàtiques de l’habitatge deriva de la massificació turística, de la venda de cases als estrangers, de no posar límits ni a les vendes ni als preus. I en un moment donat, en el debat que tenim dins Caterva, se proposa tractar també la massificació en el mar de l’estiu, que és quan més ho patim. A partir d’aquestes reflexions, vàrem decidir engegar campanyes d’aquest tipus, mesclant-les amb humor, que és una manera més amable de presentar tots aquests debats polítics.
Aquest enfocament, precisament, m’interessa molt. L’humor és una manera d’afrontar situacions delicades o potencialment incòmodes, però no estam avesats a utilitzar-lo en l’activisme. Trobes que ha funcionat?
Jo distingiria les reaccions en dos grups. Per una banda, la gent que, a títol individual, ens ha fet arribar les seves opinions, que han estat totalment positives i que entenia que era una manera divertida d’abordar aquesta crítica. Les opinions que venen més de mitjans de comunicació, de les altes esferes, de l’establishment ens han criticat, la majoria dient que un turista no se creurà aquest tipus de missatges. I la nostra resposta és que l’objectiu no era que els turistes se creiessin o no els missatges dels cartells —entenem que els turistes mínimament són intel·ligents i poques persones s’ho deuen haver cregut—, sinó, més aviat, l’objectiu era arribar a la societat mallorquina i tornar a encetar el debat.
Fa anys, existien les platges dels turistes i les platges dels mallorquins. Ara, amb la massificació i l’adveniment de les xarxes, això ha canviat. Creus que hi pot haver solució a aquest conflicte?
Si seguim igual, no hi ha solució. En tot cas, si n’hi ha, la solució ha de ser global. No ens serveix de res reduir el turisme i, en canvi, no tractar el medi ambient; no ens serveix de res tocar el tema del medi ambient i no tocar temes referents al sistema econòmic… Tenim una crisi climàtica, que està accentuada, aquí a Mallorca, pel tema de la massificació turística, tenim una crisi econòmica que també va relacionada amb això, tenim moltíssims de fronts que ens estan atacant i serà molt difícil que puguem solucionar el conflicte ara mateix sense una resposta global. I el turisme costa moltíssim de regular per un tema purament econòmic, no interessa.
“L’objectiu no era enganar els turistes, sinó tornar a encetar el debat sobre la massificació de les cales en la societat mallorquina”.
Amb la campanya, teniu la sensació d’haver fomentat el debat?
Me fa la sensació que ara estam en un moment on la gent torna a reaccionar un poc, després de la ressaca de confinaments i covids. Crec que la nostra acció ha tengut una resposta immediata, sobretot a nivell de debat: respostes a xarxes socials, als mitjans de comunicació, etc. Però més enllà d’això, crec que l’interessant és que, paral·lelament, a Mallorca, diferents organitzacions, sense haver-ho parlat explícitament, han començat a dur a terme, accions al respecte. I crec que l’utilitat de les accions de Caterva o d’altres entitats és propiciar que gent similar a nosaltres s’animi a fer aquest tipus d’accions. També tenim pensat, en un futur, seguir fent activitats d’acció al carrer, però també d’altres més de reflexió i debat.
Finalment, què respondries a algú que diu que aquestes accions no convenen perquè, vulguem o no, vivim del turisme?
Això ha estat una cosa que s’ha anat repetint molt, que sempre se recrimina o se posa com a argument: “A Mallorca vivim del turisme”. Nosaltres hem fet molt d’èmfasi que, tot i que no compartim aquest argument, si com a mínim la riquesa quedàs en mans dels treballadors, podrien tenir com a mínim un argument per part seva des d’on seure a la taula i debatre argument contra argument, però és que és fals. Si miram els darrers vint, trenta anys, l’únic que ha fet la classe treballadora mallorquina és perdre poder adquisitiu. Per tant, des d’aquest punt de vista, no hi ha arguments per no combatre la massificació i no voler un canvi de model, avui en dia, perquè no ens reporta cap tipus de benefici, el model turístic i econòmic que tenim.
