El comerç, una baula més a la cadena del teixit social

Aquesta setmana dedicam un ampli espai del nostre número al comerç. Una entrevista amb la delegada Maria Antònia Truyols i converses amb diferents comerciants del municipi completen quatre pàgines en les quals es mostren les dificultats que el comerç local passa arran d’aquest confinament que, si tot va bé, ha de durar algunes setmanes més.

El comerç local ha estat vist sempre com el pulmó d’una economia sana. Una xarxa de comerç local forta i segura és símptoma d’una societat ben cohesionada, dinàmica i activa. És per això que ho paga sempre donar suport al petit comerç i mantenir llustrosos els carrers de la vila amb un bon enfilall de portals oberts.

De moment, una part dels comerciants s’ha mostrat queixosa de la inacció de l’Ajuntament per ajudar-los a pal·liar la sagnia que suposa per a aquests petits negocis no poder tenir obert durant tot el temps que s’allargui l’estat d’alarma. És comprensible. No seran pocs els negocis que hauran de tancar les portes definitivament després de tot això.

La delegada Maria Antònia Truyols, mentrestant, s’ha mostrat molt prudent entorn de les mesures i exempcions fiscals que es puguin prendre per ajudar els comerciants a passar millor aquests mesos. Diu, Truyols, que hi ha normatives supramunicipals que limiten l’acció dels Ajuntaments en aquest sentit, i que molts que ja han fet passes per aquest camí per ventura les hauran de desfer. Cert és que Truyols i el seu departament, més enllà d’aquestes mesures entorn de taxes i imposts han presentat també aquesta setmana una plataforma digital a través de la qual el comerç local, de forma gratuïta, podrà vehicular les seves ofertes. Una iniciativa lloable i adaptada al temps de confinament que vivim, però que molts trobaran insuficient.

Sigui com sigui, és cert també que l’Ajuntament no pot romandre amb els braços plegats davant tot el que passa, ni tan sols s’ha de poder excusar en lleis i normatives. Imaginació i audàcia han d’anar agafades de la mà per vèncer les traves legals, administratives i burocràtiques. La prudència no és una mala companya, però serà millor si va acompanyada d’un bon resultat final que confirmi que l’Ajuntament ha pogut trobar la manera de compensar la inactivitat comercial d’aquestes setmanes. Alerta, però. Hi ha persones que no poden pagar el lloguer de les cases on viuen. N’hi ha d’altres que no tenen res per dur-se a la boca. L’Ajuntament és la porta d’entrada a l’administració per a totes aquestes famílies, i és també l’organisme que ha de vetlar de forma directa perquè tenguin un sostre davall el qual puguin dormir o un poc de menjar per dur-se a la boca. Els recursos surten sempre de la càrrega impositiva. Si es prenen decisions a la lleugera en aquest sentit, no n’haurien de sortir perjudicats els més vulnerables, com sol passar tan sovint.