“El control del vehicle privat a les ciutats facilita altres tipus de mobilitat per als vianants”

Blanca Valdivia és sociòloga urbana, membre del Col·lectiu Punt 6, una cooperativa d’urbanistes, arquitectes i sociòlogues que treballen per repensar els espais domèstics, comunitaris i públics des d’una perspectiva feminista interseccional.

Què és l’urbanisme amb perspectiva de gènere?
És un àmbit de treball dins de l’urbanisme que pretén repensar els espais que s’han construït des d’una perspectiva androcèntrica i que prioritza determinades vivències i invisibilitza d’altres. Per exemple, ha prioritzat la producció i el mercat de treball, l’ús de vehicles privat i invisibilitza les tasques de cura i treballs reproductius així com la diversitat de cossos que habiten les ciutats i les necessitats que aquests cossos diversos tenim.

Vosaltres treballau amb la perspectiva de gènere en diferents disciplines… Què implica aquesta visió?
Provenim de l’àmbit de la sociologia però totes som urbanistes i treballem la ciutat des d’una perspectiva més social però també la configuració física i urbana i introduint elements de l’economia, medi ambient… Això ens permet veure la ciutat des de diferents visions.

Manacor ha implantat una nova zona ACIRE al centre de la ciutat. Pensau que és positiu?
Sí. El control del vehicle privat a les ciutats facilita altres tipus de mobilitat per als vianants o en transport públic. Això fa que els espais per on no passen cotxes siguin més segurs, tant per la gent gran com per nines i nins. Això afavoreix la seva autonomia, per exemple per anar a l’escola. Tot i això, consideram que aquestes mesures han d’anar acompanyades d’altres elements com per exemple, que els recorreguts que es deixen de fer en vehicle privat es puguin fer en transport públic i també que es tinguin en compte les necessitats de la gent que té una discapacitat o persones dependents a càrrec seu.

Són un punt important per incloure la perspectiva de gènere en les ciutats? Com?
Intentar canviar el tipus de mobilitat a la ciutat és un criteri que es treballa des de fa temps des de la perspectiva de gènere en l’urbanisme. D’una banda perquè les dones són les principals vianants en una ciutat i per altra banda, la mobilitat de vianants és la mobilitat de les cures: ens permet anar a l’escola, al centre de salut, a la biblioteca… Creiem que canviar aquesta jerarquia està molt bé però cal tenir en compte el que deia abans: hi ha d’haver també un desplegament de mesures perquè tothom pugui arribar on abans s’arribava en cotxe.

Coneixeu bé la nostra ciutat… Quins elements creus que defineixen una bona mobilitat a Manacor?
Manacor té una escala de ciutat que permet la mobilitat per als vianants. En qualsevol cas el sistema de mobilitat d’una ciutat ha d’estar molt vinculat a una configuració funcional i lligar aquestes zones de vianants amb eixos comercials, serveis bàsics i altres elements perquè els carrers construeixi una xarxa quotidiana que vinculi aquests diferents espais. En el cas de Manacor, creiem que això ha d’anar acompanyat també de polítiques d’habitatge per revalorar el centre del municipi així com el foment dels usos mixtos dins del centre urbà: que hi hagi zona residencial i també d’equipaments.

Les zones ACIRE ajuden a reduir els nivells de contaminació?
A l’estat espanyol hi ha 7 vegades més morts vinculades amb la contaminació que no als accidents de trànsit. En aquest sentit, qualsevol mesura que redueixi l’ús del vehicle privat a les nostres ciutats, té un impacte directe sobre la reducció de la contaminació.