Apol·lònia Julià (Llucmajor, 1970) és perlera de fa més de 30 anys i en fa 25 que està vinculada amb els Cossiers de Manacor. Ara n’és la coordinadora en substitució de Sebastià Galmés.
Com arribes als Cossiers?
Va ser fa vint-i-cinc anys de la mà del meu home. Quan el vaig conèixer, ell ja hi ballava. Des que hi vaig entrar, vaig estar dos anys a ballar. Vaig ser dama el 2001 i el 2004. Record que ens casàrem el disssabte de després d’haver ballat pel Sant Crist.
Com ha estat aquest relleu a la coordinació dels Cossiers? Ja feia estona que en parlava, en Sebastià?
Ell i jo hem estat junts vuit anys als Cossiers. Primer amb Pere Pomar, i després quan Pere se’n va desvincular, nosaltres dos tots sols. Jo em cuidava més de les dames i de tenir cura dels vestits. Mirava d’ajudar la dama a cosir els picarols, d’arrerglr les flors dels vestits dels cossiers. Arreglava qualque elàstic, em cuidava de dur-los a la tintoreria…
I ara tu tota sola.
En Sebastià m’ho va dir a mi. Després d’aquests anys ell necessitava desconnectar un mica. Li vaig dir que tota sola no sabia si podria. Ho vaig comentar amb en Toni (Bassa), el meu home, i ara ho duim entre tots dos. Ell es cuida més de la part dels cossiers.
Com s’ha conegut la vostra arribada?
A partir del gener, en Sebastià ja no hi era, i hem seguit la mateixa dinàmica que abans. El problema és que hi ha molta de gent. Entre cossiers i dames, hem arribat a ser 32. Fèiem dos grups. Posàvem dotze cossiers i dues dames. I anàvem rodant. És difícil ensenyar de ballar amb tanta de gent, però aconseguíem l’objectiu: que passassin gust, que aprenguessin el ball i que tothom estigués content.
Com es tria qui balla entre tanta de gent?
Miram qui està més ben preparat. Amb en Sebastià ja ho fèiem així. Ja n’hi havia de l’any passat, i d’altres que fa deu anys que hi són. Enguany entre les dues sortides se n’estrenen quatre. Dos diumenge i dues al·lotes que ballaren de cossier divendres.
Diumenge no hi va haver cap dona fent de cossier?
No, perquè tampoc no ho feim de manera forçada, ho feim natural.
La dama és la mateixa els dos dies?
Sí, perquè només pot sortir un any i li donam aquesta prioritat.
També hi ha hagut un dimoni nou.
Andreu Adrover, que només té setze anys. Ell s’havia apuntat com a cossier, però va parlar amb Joan Estelrich, que ja té experiència a fer de dimoni, i li va dir que li faria ganes. En Joan el va ajudar, i li he de donar l’enhorabona, a n’Andreu, perquè ho va fer beníssim.
Per la part dels sonadors també hi ha prou quòrum?
Tenim Antònia Bassa i Sebastià Capó. I si qualque dia no venen, el meu fill també ha après a tocar les cançons dels Cossiers.
Hi ha res que et faci passar pena, dels Cossiers?
Fa 25 anys que hi som, hem vist com ho duien i hem anat seguint la mateixa direcció. No hi ha res que ens faci passa pena. Ara el que tenim és molta de gent. Però si no poden ballar tots, anirem fent relleus, si volen ballar, perquè també hi ha gent que ve per aprendre el ball, perquè li fa ganes, no per sortir.
