El difícil acord entre voler tocar i deixar tocar

Les associacions xoquen sovint amb la burocràcia municipal a l’hora d’organitzar concerts i altres propostes culturals amb presència al carrer

 

Per Toni Flores, president de Renou Col·lectiu, el panorama musical a Manacor “és magre, i això contrasta amb el fet que hi ha molt bons músics”. És així que, per ell, sorgeixen grups com el que ell presideix o també Xítxeros amb Empenta o Altraveu que miren de compensar aquestes mancances. “Sense voler donar la culpa a ningú”, diu, “les institucions no miren gaire prim amb la música”, tot i que no li agrada dir que la seva associació “supleixi. No suplim perquè nosaltres som més alternatius i duim tot tipus de música, des de swing a rock, passant per jazz”. Pel que fa a l’Ajuntament, Flores n’està content perquè “les únics doblers de què disposam surten d’allà, però ens agradaria més suport. Flores considera imprescindible un espai i es lamenta que “no treim el suc que toca a l’Auditori”.

Antònia Llodrà, delegada de Cultura a la Sala considera que és necessari un espai per als músics. “El dia que Majorica estigui, podríem tenir aquest espai, que seria ideal per a aquestes coses”. Llodrà es lamenta que “l’administració té unes pautes que s’han de seguir sí o sí. Ens seria més fàcil i agradable dir que sí a tothom de forma directa, però ens hem de regir per la legislació perquè si hi ha un denou, el responsable en seria l’Ajuntament.

Dani Gómez, músic vinculat a Bubota Discos i al col·lectiu Altraveu es lamenta que “sempre hem hagut d’anar per lliure, sobretot tocant, i dependre de bars i d’iniciativa privada. Per Gómez és primordial un espai: “Un casal autogestionat de joves, que serien ells els qui organitzarien i farien concerts i activitats”. “La llibertat que et dona un local et permetria fer moltes més coses”, diu mentre recorda que “com que no teníem recursos ni temps per fer activitats a places, idò ho feim a cases particulars”.