Les trobades se celebren cada darrer dissabte de mes, a les 11h, a l’auditori del Conservatori de Manacor, i són obertes a “qualsevol persona amb ganes d’escoltar i compartir música, crear vincles, obrir-se a noves músiques i formes d’escolta”, asseguren les organitzadores.
Dissabte de matí, auditori del Conservatori. Arrib una mica tard i em trob una dotzena llarga de persones assegudes en rotlo. Però aquí no venim a confessar-nos ni a curar-nos dels excessos tòxics, sinó a escoltar, col·lectivament, música. El funcionament és senzill: cadascú tria una peça, l’escoltam i, després, es genera una conversa, un “minidebat”, entorn del que s’ha escoltat.
Sonen els primers compassos d’“atzar”, la peça que obri el disc Cruïlla, de Salvatge Cor. Els greus ressonen fort. Ens sorprenem: sona beníssim, aquesta sala! En Marina Bril, productor del disc, ens explica que per a ell és especial perquè el seu admirat Tomàs Robisco, el mesclador del disc, es va jubilar en acabar-lo.
Després se’n segueixen un bon parell! El cantautor Miquel Serra ens proposa escoltar “Alto Cutelo”, una peça d’Os Tubarões, un conjunt de Cabo Verde que li recorda a un viatge que va fer a França per anar a cercar mobles antics. El també cantautor Roger Pistola ens proposa una peça del seu admirat Daniel Lanois. La pintora Catalina Julve proposa, tot preocupada per la durada, “Hurricane”, de Bob Dylan. “És llarga, però explica la història d’una injustícia i no es pot deixar a mitges”. Tanmateix, el rècord de peça llarga el té un servidor, que proposà d’escoltar “Cello Counterpoint”, del compositor nord-americà Steve Reich. Sonen Rodrigo Cuevas, el conjunt indie americà obscuríssim Felt, Jacob Collier, Víctor Manuel, Mercedes Sosa amb Residente… Una selecció estimulant i heterogènia.
La idea ha estat de Joana Gomila i Laia Vallès, ànimes del centre d’agitació cultural Suralita: “Fa estona que ho volíem posar en marxa. Vàrem partir d’una experiència prèvia a Barcelona, on uns amics nostres fan el mateix. Se tracta de generar un punt de trobada, a través de la música, amb gent molt diversa. No hi ha cap pretensió erudita, la idea és que cadascú aporta la seva visió, sigui més tècnica o sigui purament vivencial o emocional”.
De moment se n’han fet tres, i Gomila explica que “aquest tercer ha anat molt bé. Si nosaltres ja imaginàvem que seria una cosa meravellosa, idò ha superat les nostres expectatives. Sempre ve gent diferent, les propostes musicals són molt eclèctiques, perquè clar, depenen de qui ve! I sentir les històries que hi ha darrere les tries és molt enriquidor a molts de nivells”.
Finalment, Joana Gomila em comenta que “hi ha una cosa que trobam que és molt guapa i molt important, que és que a través de la música, d’escoltar-la i de compartir-la, ens posam en la pell de l’altre. I tu, aquella cançó, la sents des d’un altre lloc, fa que abandonem els prejudicis”. Un exercici d’empatia total. Esperem que puguem, durant molts de mesos, seguir trobant-nos per a tenir un moment dedicat, exclusivament, a escoltar i a compartir.
