El fenomen d’Acorar ja té documental

Ple una altra vegada. L’Auditòrium de Sa Màniga tornà a quedar petit. Acorar, l’obra teatral dels darrers vint anys que més bé ha sabut conjugar la transcendència amb la popularitat, s’hi representava per enèsima vegada. Aquest pic, però, amb un motiu renovat: l’estrena del documental que, dirigit pel menorquí Joan Martí, s’ha elaborat sobre el fenomen d’aquest monòleg escrit i protagonitzat per Toni Gomila i dirigit per Rafel Duran.

Poc ens entretendrem a parlar de la representació de Gomila, que va tornar a emocionar, a generar somriures de tendresa, de nostàlgia, a fer tramudar les cares davant les realitats fregades pels nassos… Davant la vida i la mort d’un país i una cultura, d’una forma de vida i d’una forma de ser. I tot això, tanmateix, és el que ha atorgat la categoria de fenomen a una obra de teatre que ha rebut nombroses distincions i premis, a més de vendre milers d’exemplars del llibre que se’n va editar.

El documental, elaborat a partir d’un micromecenatge mitjançant la plataforma Verkami, no fa una crònica dels reconeixements obtinguts per l’obra durant els anys que fa que es representa, sinó que n’indaga la gènesi, la creació, l’origen. Martí parla amb dramaturgs, amb filòlegs, amb professors universitaris i investigadors per mirar d’explicar el que ha generat aquesta adhesió unànime, tant de crític com de públic, envers l’obra de Gomila. I alhora s’endinsa en la terra, cerca l’arrel de tot plegat, parla amb la família, acudeix a les matances familiars, investiga si són certes les facècies i fets succeïts d’Acorar que ja ens sabem de memòria. I ho són. Res no està inventat. Res no hi és, tampoc, gratuït. Tot hi és perquè hi ha de ser. I hi ha de ser perquè Gomila aconsegueix fer el retrat d’un temps que va morint.

El documental sap ser, també exhaustiu, rigorós i tendre alhora, com si hagués sabut beure del fenomen que l’ha generat.

Caldrà veure ara quin serà el recorregut d’aquest monòleg que haurà marcat, sens dubte, un abans i un després en el món de la dramatúrgia mallorquina en particular i catalana en general.