El fonògraf a Manacor

El calaix del temps. Albert Carvajal

Pocs invents han estat objecte de tantes polèmiques quant als seus orígens com el fonògraf. La versió més acceptada és la que afirma que el seu inventor va ser el nord-americà Thomas Edison l’any 1877. Aquell primer aparell va iniciar una autèntica revolució al món de la música i va derivar en una multitud de noves variants i aplicacions dins l’univers sonor. I és que malgrat que els primers fonògrafs es promocionaren com a dispositius de dictat per a ús d’oficina, els distribuïdors hi veieren aviat el potencial com a entreteniment. Tot plegat permeté que la gent més humil accedís a la música, fins llavors reservada a les classes benestants.
Introduït a l’Estat espanyol l’abril de 1878 (el primer fonògraf es copejà a la duana i pronunciava les “o” molt fosques), la manca d’estudis ens dificulta saber amb certesa el moment de l’arribada a Mallorca. Segurament al llarg de la dècada dels anys 1880 ja devia ser present en algunes cases particulars. A partir de 1890 es documenten viatgers estrangers que recorrien la geografia espanyola oferint audicions fonogràfiques. El mes d’agost de 1895, per exemple, un tal Sr. Bellan anunciava un itinerari per l’illa que el dugué a visitar Inca, Sóller, Llucmajor, Felanitx i Artà. És probable que també oferís alguna funció a Manacor. Aleshores, a Palma i Maó els fonògrafs ja eren força habituals.
La primera referència a la nostra ciutat ens porta al mes de setembre de 1897, dins el marc de l’exposició agropecuària organitzada coincidint amb les fires i festes d’aquell any. Al programa d’actes s’anunciava que “todos los días funcionará un cinematógrafo, un fonógrafo, proyecciones ampliadas de fotomicrografías, etc.”. Vist amb perspectiva, cal assenyalar la importància que tengué aquella trobada per apropar Manacor a les darreres tecnologies del moment. Passades les festes, el fotògraf local Pere Sansó en comprà un que llogava com a complement de les vetllades literàries i musicals de l’època. L’agost de 1900, per exemple, era a Capdepera en unes festes organitzades per la Congregació Mariana d’aquella vila. D’ençà del mes de setembre de 1906 l’empresari Bartomeu Servera Melis l’introduí al Saló Varietats com a complement del cinematògraf per amenitzar-ne els intermedis.
També alguns propietaris locals decidiren fer-se amb una d’aquelles màquines sonores. És el cas de Joan Amer Servera, qui el cedia gratuïtament quan li sol·licitaven: el juliol de 1912, per exemple, els membres de la Congregació Mariana local en gaudiren d’una audició alternada amb un concert de la banda de bandúrries dirigida per Miquel Bonnín amb motiu de les festes del patró sant Lluís Gonzaga. I encara al mes de maig de 1914 els frares dominics tenien el seu propi fonògraf el qual era present, junt amb un cinematògraf, el dia de la inauguració de la Milícia Angèlica de sant Tomàs d’Aquino (quan prengueren la medalla de milicians un centenar d’al·lots).
La realitat és que el fonògraf no gaudí mai de molta popularitat, sobretot d’ençà de l’aparició del gramòfon l’any 1887 en mans d’Emile Berliner. Es tractava d’un dispositiu capaç de reproduir amb certa qualitat els sons prèviament enregistrats en un disc pla giratori. Aquest invent va ser l’evolució millorada del fonògraf, que gravava sobre un cilindre. Era menys costós de produir i tenia un mecanisme més senzill, ja que, amb una única gravació, podia realitzar milers de còpies a partir d’un mateix motlle. La seva posterior evolució cap al tocadiscos el faria l’aparell triomfador. A Manacor se’n documenta un per primera vegada l’agost de 1908, propietat del Sindicat Agrícola, que feia audicions diàries cada vespre al saló de la societat, congregant a la plaça de sa Bassa un nombrós públic.