Les festes de Carnaval no s’han celebrat sempre a Manacor. La festa que celebram avui “la devem a l’amo en Toni Duro. A finals del segle XVIII i a principis del XIX les fresses eren una cosa molt festiva. Però fa 40 anys o 50 ja quasi ningú ho recordava. Va ser ell que en la dècada del 1980 va fer possible la recuperació de la rueta i de la rua”, explica l’historiador i investigador Antoni Tugores. En començar el segle XIX l’Ajuntament publicava anualment una crida per demanar serenitat i seny als manacorins. També es prohibien les disfresses que imitassin jutges, els hàbits religiosos o els uniformes militars. Una prova que demostra que en el passat, durant els Darrers dies es traspassaven molts límits.
Malgrat tot, hi ha elements de les festes de Carnaval que s’han perdut. “Hi ha un costum que no s’ha recuperat mai. Antigament, es feien berenars i s’anava a fer una caminada per fora vila i es feien balls a diversos punts. Aquesta és una manera de celebrar Carnestoltes que s’ha perdut completament”, lamenta Tugores.
Declivi amb la dictadura
Amb la Guerra Civil i l’arribada de la dictadura franquista “es prohibeix qualsevol cosa que posi en qüestió l’statu quo”, apunta l’historiador manacorí. A més “hem de tenir en compte que la dictadura va arribar de la mà de l’Església catòlica, que hi veia un component pecaminós. Per tant, totes aquestes manifestacions alegres es varen prohibir i els carnavals perderen totalment el seu sentit”, afegeix Antoni Tugores. Desfilades de carrosses i comparses per la plaça Ramon Llull o per sa Bassa, balls de màscares, rues i ruetes eren els elements més esperats del programa dels Darrers dies d’abans del 1936. Però després dels anys de la postguerra es varen permetre de nou les disfresses, però sense cap component crític. “Així es va perdre l’essència del Carnaval i es va infantilitzar”, afegeix Antoni Tugores.
Receptari dels Darrers dies
“La base de la cuina d’aquestes festes és el porquim perquè abans de començar l’època amb restriccions de carn de la Quaresma, s’havia d’acabar la carn que es guardava dins el rebost”, explica Antoni Tugores, que és autor del llibre referencial Memòria gastronòmica de Mallorca . “La greixonera dels Darrers dies, la de potons, les coques de llemugues i les ensaïmades amb tallades, són plats que intenten aprofitar la darrera carn de les matances i que actualment es cuinen i es mengen molt poc. Però encara es poden tastar, no sé si n’hi ha cap que s’hagi perdut de tot”, conclou Tugores.
