Skip to content

El llegat bibliogràfic i documental de Joan Riera Ferrari

*Fotografia de Joan Servera

El pintor manacorí Joan Riera Ferrari va fer donació del seu llegat bibliogràfic i documental a la Biblioteca Miquel Àngel Riera, de l’IES Mossèn Alcover de Manacor. Isabel Maria Riera Oliver feu una aproximació al contingut i catalogació d’aquest fons. Fou el 2018 que Joan Riera Ferrari va fer arribar a través dels seus hereus l’arxiu d’imatges i llibres de Ferrari. S’ha intentat ordenar, expurgar si era necessari i digitalitzar totes les imatges amb la intenció de què pugui fer-ho servir un seguit d’especialistes.
Per què és important aquest llegat? Només s’ha de recordar que un pintor contemporani, Albert Ràfols Casamada ho va donar a l’Ajuntament de Barcelona, que no ho va acceptar. I els hereus ho van haver de cercar al Mercat dels Encants perquè el seu legat es va dispersar.
El desembre de 2018 arribaren les caixes del llegat de Riera Ferrari. 893 llibres de la seva biblioteca personal, que una vegada classificats i catalogats permeten mostrar una sèrie de blocs. Un d’ells ho conformen un conjunt d’obres d’autors manacorins i mallorquins: Vidal Alcover, Miquel Àngel Riera i Alexandre Ballester.
Egipte i Venècia, però, ocupen bona part de la seva biblioteca, dues de les seves passions. Des de la vida quotidiana a Egipte fins a ritus funeraris, les històries dels nubis, que esdevindran objecte d’una de les seves sèries. I també llibres sobre Belles Arts. Aquest llegat, per exemple, és consultat pels alumnes dels dos cursos de Batxillerat Artístic. Les fotografies son una de les parts més grans que ha arribat. Del 1968 fins al 1990 es conserven a la biblioteca una sèrie de fotografies de les seves obres: les típiques cases de l’arquitectura eivissenca, més exemples d’arquitectura racionalista; Joan Riera ja començà, llavors, a posar regruixos de calç a les parets.
Una de les seves dèries pictòriques és la representació del blanc i la seva ombra. O bé en fulls de paper, també l’estudi de figures cobertes per teles, que mai mostren el rostre. Suposen un exercici de tractament del blanc, ell col·loquialment les anomenava “les meves bubotes”, totes d’una aparença una mica fantasmal.
L’àlbum de 1980 al 1983 segueix amb l’ús del blanc, afegint un hiperrealisme o realisme fotogràfic amb el dibuix nou dins el plat. Així es conserva un autoretrat seu, amb una figura d’aucell enmig de les cuixes. També figures de tall clàssic, assegudes o nues. El súmmum del surrealisme és un retrat psicodèlic de la Gioconda.
Més endavant va a Basilea a retratar les màscares del carnaval de Faschnat, té 125 imatges. Ell les va retratar, exemples on incorpora el collage a través del paper.
Abandona, però, tot l’anterior i treu la col·lecció de Venècia formada per 46 imatges. No la representa amb grans monuments ni amb meravelles, sinó que mostra turcs i el siroco a la platja del Lido…. De la mateixa sèrie de Venècia són els vells vaixells i els enfonsaments, amb la mateixa tècnica fins a arribar a la sèrie Restauracions per al temps perdut. Una dolenta restauració barroca que comença a jugar amb el futur, juga amb els dos temps. Usa una placa de metacrilat, allà on li interessa. Incorpora tots els elements a la superfície del quadre, incorpora també elements de guix. Les sèries de referència són dedicades als seus pintors americans més estimats, Pollock i Warhol. El seu desig era que tota la seva col·lecció no sortís de Manacor, i que, sobretot, no es dispersàs.
La Biblioteca Miquel Àngel Riera va començar amb la classificació i la catalogació dels llibres i, a la vegada, amb la digitalització dels altres documents per oferir-los als especialistes en art, als alumnes i professors del batxillerat artístic i al públic interessat. A títol personal, Isabel Riera digué que es pretén publicar en forma de llibre el material analitzat i estudiat, una vegada acabada la sistematització de les dades.

Back To Top
Search