La setmana passada al Molí d’en Polit es va dur a terme la presentació del llibre No passa res. Cinc anys de Concurs de Gloses del Bar Mallorquí
El molí d’en Polit, la seu de l’Associació Cultural Glosadors de Mallorca, va quedar petit, la setmana passada, durant l’acte de presentació del llibre No passa res. Cinc anys de Concurs de Gloses del Bar Mallorquí.
Tal com el subtítol del llibre ja indica, es tracta d’un recull de gloses presentades al concurs al llarg de les seves cinc edicions. El Bar Mallorquí és conegut per la seva tradicional ximbombada i per ser un dels llocs amb més vida glosadora al llarg d’aquests dies santantoniers. Idò arran d’aquesta curolla, compartida per tota la família i pels amics del Mallorquí, Miquel Sureda, germà de la madona, va decidir posar en marxa un concurs de glosa escrita ara fa cinc anys, amb la col·laboració dels Glosadors de Mallorca i els Amics del Mallorquí. Aquest concurs, gairebé sense cercar-ho, ha esdevingut un dels més importants de l’illa, tant per qualitat com per nombre de participants. Diuen que glapir qualque premi dels que es donen al Mallorquí, és el somni secret de tots els amants de la glosa, de la comarca i de més enllà. I que un glosador, no respira tranquil, fins que qualque any sent el seu nom a la llista de premiats.
La qualitat, senzillesa i perfecció de les gloses guanyadores mostren any rere any per què és tan complicat estar entre els finalistes: “Fas que volin totes soles/ les cançons entre la gent/ com si fossin pampalloles/ d’un caliu encès pel vent.”, de Miquel Àngel Adrover; “Les flames en mil mirades/ en la cara l’escalfor/ en el cap una cançó/ repetida cent vegades.”, de Sebastià Llodrà; o “El glosador que camina/ sense por de travelar/ amb la paraula il·lumina/ l’ahir, l’avui i el demà.” d’Andreu Matamalas.
I per afegitó, el valuós recull, compta amb les il·lustracions d’Antoni Galmés, conegut pels lectors d’aquesta revista, com a dibuixant de les campanyes d’Òmnium Cultural. Tot plegat una petita joia digna de ser a totes les estanteries de les llars santantonieres manacorines. Tanmateix, aquest llibre no podrà ser cap punt i final, perquè el concurs d’enguany acaba de tancar el termini de presentació; i dia 12, abans de la ximbombada, s’entregaran els premis als guanyadors d’enguany. Tancam aquesta crònica amb les paraules que va dir Mateu Xurí, glosador i un altre dels cappares d’aquest concurs: “Tots els qui sou aquí, tots els qui sou al Mallorquí dissabte o dia 16, els qui hi escriuen, els qui hi guanyen, els qui hi som cada any, els qui hi venen un any sí i un any no, els qui hi canten i els que hi escolten, els qui hi mengen i els qui hi beuen, tots estam d’enhorabona i mereixem autoaplaudir-nos perquè hem creat una cosa que no hauríem cregut possible. […] Hem d’agrair especialment a la família Sureda que hagi fet que el Mallorquí sigui ca nostra, cals glosadors.”
