Parlam amb Gabriel Jordà, investigador del Centre Oceanogràfic de les Balears, ponent que inaugurarà les jornades de refugis climàtics de dissabte.
Seràs l’encarregat de la ponència inaugural de les jornades de refugis climàtics de dissabte. Quina rellevància creus que tenen espais com aquest?
Crec que això és vital, és vital que s’obrin aquests espais i com més n’hi hagi, millor, perquè no només la crisi climàtica sinó també altres crisis que venen enllaçades requereixen que la societat es pugui organitzar per fer-hi front, i és bàsic que hi hagi uns espais com més oberts i enriquidors, millor.
La teva línia d’investigació principal és l’estudi de la variabilitat climàtica del Mediterrani i les afectacions d’aquesta en processos biològics. Què mostren les dades que recopilau en aquest sentit?
El que observam és que el Mediterrani és una zona especialment vulnerable al canvi climàtic, perquè està a una zona de transició, i llavors, els canvis que hi hagi a gran escala aquí es notaran encara més. És una zona molt especial, on tenim molta biodiversitat i unes característiques úniques i que està bastant amenaçada. Tenim moltes espècies invasores que estan arribant, també perquè la temperatura augmenta i això facilita que moltes s’instal·lin. També hi ha altres paràmetres: està pujant el nivell de la mar; cada vegada les onades de calor són més intenses i això té efectes perquè els entorns poden ser més favorables a rebre espècies de fora i també perquè espècies que tenim aquí estan patint; intervé en migracions de peixos; la posidònia, cada vegada que hi ha una onada de calor, pateix molt, perquè el seu límit de temperatura se sobrepassa cada vegada que tenim una onada de calor. Tot això són coses que hem estat observant. És cert que se sap que de cada vegada els huracans són més intensos o que els grans ciclons tenen més energia i són més destructors. Això, aquí, encara que hem tengut qualque cas d’alguna estructura especialment forta, no és que sigui un fenomen que hagi pujat molt. Així i tot, no vol dir que aquí no estiguin passant coses. Tenim onades de calor cada vegada més intenses i, a nivell de tempestes, no vol dir que en un futur no siguin un problema, perquè si tenim les mateixes tempestes que tenim ara, però la mar està més amunt (a final de segle s’espera que uns 60 o 70 cm més), l’impacte d’aquestes tempestes serà molt més gran.
I amb tot això, idò, com patim a les Balears el canvi climàtic i quins reptes de futur planteja a un territori com Mallorca?
Quan parlam dels impactes del canvi climàtic, hi ha dues coses que juguen un paper. Una seria com seran aquests canvis físics, és a dir, si farà més calor, si les tempestes seran més o menys fortes, si la mar pujarà… i en aquest sentit les Balears, que estan al Mediterrani occidental, patiran la pujada del nivell de la mar, onades de calor més intenses o baixada de pluges. A més, però, hi ha el factor de com som de vulnerables a aquests canvis. Si la mar puja i no tenim res construït vora la mar, ens és igual, però si hem fet les cases perquè just sortir-ne ens banyam els peus, som molt més vulnerables. Aquí és on tenim més marge d’actuació. Un altre exemple és el tema de l’aigua: les pluges baixaran i s’espera un dèficit hídric d’entre un 15 i un 20%, però és que la sequera no depèn només de tenir menys aigua, depèn de què feim amb l’aigua. Si resulta que continuam creixent, i en comptes de 17 o 18 milions de turistes, n’arriben 20 o 25, ja pot ploure el que vulguis, que, tanmateix, no bastarà l’aigua. Aquí és on tenim marge per fer coses. A més, una cosa és la responsabilitat que tenim tots de reduir les emissions i l’altra són els canvis que van més enllà dels petits gestos que ens diuen. Hem de pensar que si hem d’anar cap a un model sense combustibles fòssils, hem de fer un canvi tan gran que convé que ens posem les piles i pensem com volem viure amb aquesta societat que tendrem, tant si volem com si no. L’altra part, a més de la mitigació, és l’adaptació. Aquí, s’ha d’anar alerta a no fer una mala adaptació, que és intentar resoldre el problema i embrutar-lo més. Això requereix que ens posem a pensar-hi des d’ara mateix i que tenguem un pla com més ben pensat millor.
