skip to Main Content

El mosaic de Balèria

Apunts de patrimoni. Antoni Puig

La història humana la fan les persones, en plural, i no els personatges singulars. Tanmateix, a vegades, surten del grup persones concretes que ens ajuden a posar cara i ulls, i nom, als nostres avantpassats. És el cas de Balèria, una dona que va viure a Mallorca fa quasi mil cinc-cents anys i de la qual coneixem el nom pel mosaic que decorà la seva tomba. Es tracta d’una de les primeres dones de les quals coneixem el nom en tota la història de les nostres illes. A més, sabem que na Balèria era cristiana i que va viure i morir al Llevant de Mallorca al tombant dels segles V i VI de la Nostra Era.
La troballa de la tomba va lligada amb la troballa de la basílica, l’església cristiana, on es trobava. L’any 1912 Joan Aguió i Pinya (Ciutat de Mallorca, 1860 – Manacor, 1924), un capellà afeccionat a l’arqueologia que va viure tota la seva vida a Manacor, va saber que a Son Peretó s’hi trobaven objectes antics i va decidir començar a fer-hi excavacions. De fet, la col·lecció de Mossèn Aguiló – incloent peces de Son Peretó – és l’origen d’allò que avui és el Museu d’Història de Manacor, una col·lecció que passà a propietat municipal l’any 1926 (Museu Municipal de la Torre de Ses Puntes).
Son Peretó, molt a prop de la carretera que va de Manacor a Sant Llorenç, és un jaciment on podem trobar la basílica, la necròpoli i diferents habitacions que denoten una llarga història. És, sens dubte, un dels jaciments més ben coneguts de l’època bizantina de les Balears (535-902 NE) i un dels pocs visitables i adaptats. Avui, Son Peretó es troba a uns terrenys públics, però quan Mossèn Aguiló va iniciar les primeres excavacions les feia dins un camp d’ametllers que no podia destorbar gaire. Així i tot, es va adonar que hi havia una església amb el seu baptisteri – amb dues piles baptismals – i molts de mosaics i comprà els terrenys per seguir les excavacions.
A l’interior de la basílica va ser on va trobar les restes dels mosaics que avui representen la col·lecció musivària més grossa de les Illes Balears (Declarada Bé d’Interès Cultural l’any 2001). Un d’aquests mosaics presentava una decoració especialment ben conservada i, a més, les tessel·les formaven una inscripció llatina. Es tracta, encara per donar-li més interès, de la coberta d’una tomba, i no és habitual trobar una tomba tan profusament decorada a Mallorca, i encara manco amb una inscripció. El fet de poder situar la troballa dins l’antic temple és una de les informacions més importants perquè vol dir que la nostra Balèria devia ser un personatge important de la seva comunitat. I és que la major part de les tombes se situen fora del temple. Les tombes en aquest període són senzilles, però la de Balèria és de les més riques que s’han trobat al jaciment. Consta, com d’altres, d’una fosa excavada a la roca coberta per lloses que al seu torn eren cobertes per un opus signinum, el morter romà fet amb calç i fragments de ceràmica. Damunt tot això, però, i de manera excepcional, hi havia el mosaic amb la inscripció. El text de la inscripció diu així:

Baleria
fidelis in
pace vixit
annis LX tr(an)s(ivit)
de hac vita
s(ub) d(ie) II Kal(endas)
Octo(bres)

Que traduït podria voler dir: «Baleria/ ha viscut en la fe de Crist/ en pau/ durant seixanta anys. Ha deixat/ aquesta vida/ dos dies abans de les calendes d’octubre». Però a més de la informació història del text hi ha més informació continguda en la decoració. Uns ocells de la part superior poden fer esment al paradís on es dirigeix la difunta, la copa de la part de baix, al vi que simbolitzaria la vida eterna… tot que recorda l’art que es feia al Nord d’Àfrica, fet que afavoriria la interpretació d’una relació política però també comercial molt important entre les illes i el nord d’Àfrica en aquest moment.

Back To Top
Search