skip to Main Content

El negoci de la desamortització: l’esclafit urbanístic de Joan Muntaner (1835)

La comunicació presentada per Albert Carvajal i Antoni Gomila pretén aproximar-se als canvis que va provocar la desamortització i per tant, els seus efectes. En la desamortització, Joan Álvarez Mendizábal va tenir una idea agosarada, complicada: posar al mercat i subhastar totes aquelles terres considerades no productives, que eren sobretot propietat de l’església.
La realitat és que l’efecte fou el contrari: els lots foren molt cars, i la gent humil (a la qual s’adreçava ell) no hi pogué accedir. En el cas de Manacor, es posà fi a quasi tres-cents anys de presència dominicana a la vila. A més, a causa del fracàs de l’aixecament carlí de la Llorençada, els frares foren acusats de còmplices dels carlins i jutjats: n’hi hagué que fugiren de Mallorca.
Certament, els frares acusats de conspiradors van fugir ràpidament; però es veu que el 1835 no en feien comptes: tenien l’hort sembrat, havien comprat tarongers, no hi havia intencions de deixar Manacor. Finalment l’Ajuntament va instal·lar allà l’hospici, la presó i una sèrie de dependències municipals. El 1839 ho rep de forma interina i el 1842 en usdefruit.
Aquests béns comprenien el pont del Convent (entrada cap al carrer Muntaner), l’hort de la Mare de Déu (capella del Roser, hort dels Morers), cap a la plaça Font i Roig, s’era dels Frares era la part més extensa i que anava cap avall; el clot dels fems del convent és allà on hi ha el solar buit devora els Jutjats actuals. Tenien altres terres: Son Grimalt, part a n’es Collet, que també era vinya… El valor era de 94.000 reials de velló. Totes aquestes propietats de la vora del Convent, una extensió de 5 quarterades, ho compra Basili Canut, banquer. Va venir de França, però ho revèn tot d’una a Joan Muntaner.
L’estat va encarar una gran problemàtica, surten els frares i es promulguen les lleis de desamortització i hi ha un temps de buidor, l’estat va intentar llogar aquestes terres, però el tema de la Llorençada era molt fresc i la gent tenia por. Aquest Joan Muntaner Duran vivia en una casa del carrer del Príncep, el 1763. No eren una família benestant, però si acomodada; el seu pare era un pagès ben situat que podia cultivar les seves terres. A la dècada del 1820, Muntaner protagonitza una escalada molt ràpida, sempre vinculada amb els períodes liberals de la història de Manacor, entre 1820 i 1823 forma part de les milícies. El seu matrimoni amb una Vallespir féu que la família de la seva dona, que era benestant, li donés també més seguretat.
Els carlins el tanquen a la presó de la plaça, malmenen la seva dona, li prenen llenya per cremar durant la Llorençada. Era una persona molt coratjosa, no va tenir cap escrúpol en comprar les terres mitjanant el testaferro. Cobrador de les contribucions, es pot sospitar que tenia més poder que el batle real, perquè el governador, quan dóna les instruccions sobre el Convent, les envia a ell. En el període de 1838 va ser batle de segon vot, però el batle de primer vot quasi mai hi anava i era ell que feia de batle primer.
Comença a establir les terres que havia comprat mitjançant Canut el 1838. Presenta un expedient relatiu al clot de la Mare de Déu, i li donen la llicència. L’urbanitzador era l’encarregat de marcar els carrers i fer-se càrrec del disseny. Es conserva un document Urbanización del convento, relatiu al període de 1840 encara que és de 1853. Joan Muntaner va morir el 1854, relativament jove, i no va poder veure com donava nom al carrer de Muntaner, que parteix de l’Ajuntament. Segurament, en vida va veure el començament d’aquest carrer, va donar l’embranzida de continuar tot el carrer fins baix; cosa que ja van fer els seus fills Joan i Maria Concepció Muntaner i Vallespir. Ells vengueren també el solar que ocupa ara mateix la plaça de sa Mora, i que s’anomenava el cos dels frares, pertanyent a l’hort des Frares. Es va convertir en una barriada atractiva, prop de l’estació i del tren, que es va urbanitzar ràpidament.
L’església no va perdonar el fet a Muntaner, i fins i tot en l’índex de defunció, les persones de posició els posaven D. O Donya, i a ell no li posaren… No li posen ni tan sols el segon llinatge… Solament Joan Muntaner. Carvajal i Gomila remarcaren que les Jornades d’Estudis Locals serveixen molt, per exposar idees i comunicar. Però estaria bé reivindicar el nom de carrer de Joan Muntaner i Duran; cosa extensible a tots els carrers: fer constar el nom i cognoms d’aquests ciutadans notables.

Back To Top
Search