Skip to content

“El nombre de treballadors creixerà més que l’economia i les bosses d’atur es continuaran moderant”

Antoni Riera Font (Santa Margalida, 1969) és catedràtic en Economia Aplicada i doctor per la Universitat de les Illes Balears. Amb ell analitzam l’evolució de les dades d’ocupació atur a Manacor durant el 2023, les millors de la nostra història.

Segons les dades d’ocupació i atur del 2023, Manacor es troba en una situació de descens de la taxa d’atur, més pronunciat que a la resta del territori. Les millors dades de la història… Com s’explica?
Aquestes xifres s’emmarquen dins un cicle econòmic que ha tengut per finalitat recuperar els nivells prepandèmics. Aquest cicle va començar el 2021 i ha acabat el 2023. A més, cal tenir en compte que els municipis que tenen una especialització determinada i amb una activitat molt intensiva en mà d’obra han tengut més bones xifres. Manacor està entre aquests municipis.

Amb la millor xifra de les Balears.
La taxa d’atur a Manacor és un poquet més alta que la de les Balears, però el comportament pel que fa a l’evolució és una mica més bo.

És un bon símptoma, aquesta ocupació tan elevada?
Quan veig aquestes dades és clar que s’han de llegir com un èxit des del punt de vista del mercat laboral. El fracàs, però, és que es tracta d’un model altament intensiu en mà d’obra, però alhora poc intensiva en altres factors de producció com la tecnologia o la maquinària. Aquesta especialització en ma d’obra intensiva es dona en perfils de mà d’obra poc qualificada o que ocupen llocs de feina poc qualificats.

Per què parles de Manacor com un municipi d’especialització? Et refereixes al monocultiu turístic?
No. En el cas de Manacor veim que aencara conserva bases agrícoles i industrials, que es complementen amb un procés de terciarització important. Es tracta d’un municipi que està en transició, en aquest sentit. El nombre de treballadors tradicionals de cada vegada és menor, però encara és superior al d’altres municipis, i el nombre de treballadors del sector emergent, continua sent millor, perquè el seu punt de partida era més baix.

Parlaves de mà d’obra poc qualificada. Justament aquest perfil és el que després perd més aviat la feina i passa a engreixar la taxa d’atur.
També passa a nivell balear. El perfil de persones en situació d’atur és el de treballadors de més de 55 anys, poc qualificat i estranger. De tots els factors de producció, els inicials solen ser el medi ambient i la mà d’obra. Amb el pas del temps, se substitueix la pressió sobre el medi ambient per incorporar més maquinària i més tecnologia, però nosaltres hem quedat encallats en una fase que ja dura massa anys. No aconseguim substituir aquesta força per capital humà, i substituir aquests processos per tecnologia.

El cicle de creixement postpandèmic s’estancarà el 2024?
Com que l’any 2020 els nivells d’activitat econòmica varen caure entre un 20 i un 30 per cent respecte del 2019, l’objectiu era recuperar aquests nivells. Les Balears han necessitat tres anys per aconseguir-ho. Som l’economia espanyola i europea que més ha tardat. Ara s’obre una nova etapa de creixement més petit que els anys anteriors perquè l’economia està en fase de desacceleració. Igualment, encara el nombre de treballadors creixerà més que l’economia i les bosses d’atur es continuaran moderant.

Per què li ha costat més a l’economia illenca recuperar-se del sotrac pandèmic.
Per la seva especialització va caure més que altres economies. El punt de partida era més dolent. L’economia en conjunt és una economia que comparada amb Estats Units, per exemple, té pèrdua d’eficiència. I com que no podia remuntar per eficiència ho feia per acumulació, per això s’ha trobat en colls de botella que hauria pogut evitar si hagués estat més eficient.

Amb una taxa d’atur tan baixa, encara resta gent que fa feina fora del sistema i que, per tant, poden figurar dins la franja de treballadors en situació d’atur, o fins i tot no constar ni a una banda ni a l’altra perquè no tenen papers.
Les taxes d’atur poden ser no reals per molts de motius, bé perquè hi ha persones aturades que en realitat estan fent feina, bé perquè no poden estar registrades i no figura si fan feina o no. La taxa sempre amaga bosses de treballadors no oficials o sense dret a prestació. Hi ha una correlació molt alta entre la demografia i el creixement econòmic a les Balears, que necessiten una allau de població activa amb més de 16 anys i amb ganes de fer feina. Aquest grup s’engreixa via immigració. Hem fet descansar tot el creixement en la immigració, i en un gruix de terballadors amb poca qualificació i el resultat és que l’economia s’empobreix. Dit d’una altra manera, s’alimenta el dinamisme però es restringeixen les oportunitats de progrés i de prosperitat.

Back To Top
Search