Joana Maria Galmés (Manacor, 1977) i Sebastiana Munar (Manacor, 1960) són les dues darreres presidentes del Casal de la Pau – S’Altra Senalla. Fan un repàs dels “complicats” 25 anys de sensibilització social a Manacor.
Com va començar tot?
Sebastiana Munar: A la parròquia de Sant Josep, que ara és la de Sant Pau, hi havia el frare Antoni Miró que va veure que faltava dinamitzar al 87 varen començar a fer activitats de lleure. Amb el temps, els infants varen tornar grans i varen continuar amb altres projectes per cobrir els serveis que l’administració no cobria com el casal obert a o donar suport a la creació de l’alberg de transeünts. A tot això, s’hi va afegir el comerç just el 97.
Com ho vàreu fer per donar-li visibilitat?
SM: Els joves varen torbar que a Mallorca hi havia S’Altra Senalla, una entitat que feia poc que s’havia creat i amb qui teníem moltes coses en comú. Vàrem fer un conveni de col·laboració i al setembre del 97 vàrem inaugurar el primer punt de venda a un local cedit per l’Ajuntament a la plaça de les Verdures. Al 98 vàrem anar a la botiga del número u del carrer Pou Fondo fins al 2005, quan ens vàrem canviar al local de davant. L’any 92 ens havíem inscrit com a associació.
Joana Maria Galmés: Molts dels projectes encara estaven en marxa, però va arribar un punt en què l’activitat principal era la botiga de comerç just.
Xerrau de dues etapes…
SM: Just quan ens havíem instal·lat al local del carrer Pou Fondo, els voluntaris se’n varen anar a estudiar i varen quedar el grup coordinador i els adults. En aquests moments na Petra, que era la meva germana, va assumir la coordinació del projecte, però es va posar malalta i es va morir el 2005. Els projectes varen trontollar i una sèrie de gent ens va ajudar a tirar endavant. Això va marcar un abans i un després.
JMG: Va coincidir que part dels projectes del Casal varen ser assumits per l’administració i que es va morir na Petra, que era un pilar molt important. I a poc a poc, entre el 2005 i el 2009, vàrem veure que l’única activitat que duia el Casal era el comerç just. Vàrem canviar els estatuts i li vàrem afegir S’altra Senalla al nom. Vaig ser la primera presidenta des d’aquest canvi i la cosa s’anava complicant. Hi havia resposta, però molts de dubtes.
Com va ser centrar-vos en el comerç just?
JMG: Vàrem decidir contractar una persona a mitja jornada, amb la sort de trobar na Mary el 2008. Era arriscat pagar un sou i presentàvem projectes a les convocatòries de sensibilització. Així vàrem aconseguir que els números sortissin. Ara ha canviat molt el nivell de vendes. Record explicar que som una botiga un poc estranya perquè no volem que la gent compri coses que no necessita, el que és una idea contrària al consumisme. La feina que hem fet sempre ha estat donar a conèixer que és el comerç just.
Què aporta a Manacor?
SM: Crec que és una finestra per la gent que no sap que existeix aquesta oportunitat de conèixer que a través del teu consum pots ajudar a gent de països en vies de desenvolupament que ho passen malament per tenir una vida digna.
JMG: Una de les coses que més m’han agradat ha estat conèixer els productors. Record una dona que va dir que era pagesa, filla de pagesos i que la seva filla havia anat a la universitat. I clar, em va posar la pell de gallina perquè em feia pensar que tenia sentit el que fèiem.
Teniu molt de camí al davant, però quines previsions de futur teniu?
SM: Caminar dia a dia. Continuar amb la sensibilització, que la gent es pugui acostar al comerç just i ser consumidors responsables, però consumidors. Volem que la gent de les cooperatives puguin donar sortida als productes.
JMG: El nostre objectiu seria poder tancar perquè tot el comerç és just, però veim que no és factible i haurem de continuar oberts.
