Sovint ens referim al perfeccionisme com quelcom negatiu, però la veritat és que no sempre és així. Llavors, aquest tret de personalitat pot ser positiu quan és adaptatiu per a la persona, és a dir, quan ens beneficia en algun sentit, com per exemple: Quan m´impulsa a fer les coses de la millor manera possible, a aconseguir els objectius proposats, a millorar en diferents àmbits (laboral, familiar, parella, etc), a ser metòdic/a i ordenat/da, etc.
Però cal anar amb compte perquè això no sempre és així i l´excés de perfeccionisme pot resultar negatiu i ens pot perjudicar de diferents maneres i en diversos aspectes de la nostra vida.
Anem, doncs, a conèixer una mica més sobre aquest perfeccionisme desadaptatiu o disfuncional.
POSSIBLES CAUSES DEL PERFECCIONISME:
GENÈTIQUES: Predisposició genètica amb la qual naixem.
AMBIENTALS: L´entorn on hem crescut i ens hem desenvolupat, on destacarien diferents situacions.
– Pares autoritaris amb un alt nivell de exigència cap als fills/es: D´aquesta manera els infants es tornen molt autoexigents i perfeccionistes degut a que pensen que és l´unica manera de rebre l´atenció i afecte dels pares.
– Pares perfeccionistes: Els fills d´aquests pares tendeixen a desenvolupar aquesta personalitat perfeccionista per modelatge, és a dir, perquè és el que han viscut i après en el seu ambient proper (models).
– Patir humiliacions de manera habitual durant la infància: Això pot portar a pensar que, per a ser acceptats/des i deixar de ser humiliats/des, haurem d’esforçar-nos a aconseguir la perfecció.
– Créixer en una llar amb pares i/o germans molt exitosos: Amb la finalitat de voler aconseguir el mateix èxit o similar, aprendrem a viure amb una autoexigència elevada.
– Baixa autoestima: Ens pot dur a cercar la perfecció, pensant – erròniament – que d´aquesta manera es compensaran els sentiments d´inferioritat.
– Poca tolerància al fracàs: El fet de percebre l´error o equivocació com quelcom inacceptable ens pot dur a cercar la perfecció constantment.
– Competitivitat: La societat altament competitiva en la qual vivim pot causar que ens obsessionem per la perfecció per tal d´aconseguir bons resultats i destacar per sobre dels altres.
CONSEQÜÈNCIES DE L´EXCÉS DE PERFECCIONISME:
• Elevats nivells d´estrés i ansietat.
• Depressió.
• Sensació d´insatisfacció crònica.
• Culpabilitat.
• Baixa autoestima i pèrdua d´autoconfiança.
• Rigidesa mental.
• Sensació d´aclaparament i angoixa degudes a tenir “mil coses al cap”.
• Procrastinació (dificultat per a començar i/o acabar tasques).
• Sensació de “no tenir temps” per a fer les coses.
• Evitar fer coses noves per temor a equivocar-me.
• Excessiva exigència cap els demés.
PAUTES PER A SUPERAR EL PERFECCIONISME DESADAPTATIU
Accepta les teves imperfeccions: No existeix res ni ningú perfecte. Sinó, reflexiona: Perfecte per a qui?
– Valora les desavantatges i el preu que pagues per ser excessivament perfeccionista i exigir-te tant.
– Aprèn a valorar-te pel que ets, no pel que fas.
– Relativitza: Reflexiona i canvia el grau d´importància que li dones a les coses.
– Familiaritza´t amb l´error: Reconeix el teu dret a equivocar-te i canvia la paraula fracàs per aprenentage. Assumeix que l´error és indispensable per a aprendre.
– Amolla la recerca constant de sensació de control: Entén i accepta que hi ha aspectes en la teva vida que no pots controlar, que no estan a les teves mans, ni potser són la teva responsabilitat.
– Atura i valora els petits objectius que vas aconseguint.
– Deixa de comparar-te amb els demés: Ja que generalment ho feim per a sortir perdent.
– Practica l´espontaneïtat i la improvització.
I tu, et consideres una persona excessivament perfeccionista? Et reconeixes en algun dels aspectes anomenats? Què podries començar a fer avui mateix per a canviar-ho?
Antònia Bennasar – Psicollum
