Antoni Amorós (Cala Rajada, 1964), rector de Manacor, ens parla de la tradició de la Setmana Santa i posa punt final a la polèmica sobre la seva no assistència als actes de presentació del programa.
La Setmana Santa és una d’aquestes festivitats que ens ajuden a fer poble i que construeixen comunitat. Què ens en pots contar, però, de la celebració de Pasqua? D’on ve?
Durant els dies de Setmana Santa recordam la passió i mort de Jesús, els seus darrers moments, i el dia de Pasqua, celebram la seva resurrecció.
Hi ha cap lligam entre la festivitat cristiana i la que puguin celebrar altres religions?
Hi ha un lligam amb la Pasqua jueva. Jesús va ser crucificat el dia de la Pasqua jueva, que era dissabte, i va voler unir la seva mort a l’anyell que empren els jueus en el sopar de Pasqua. De fet, va fer un sopar amb els seus deixebles que nosaltres celebram en dijous, perquè ens resultin dos dies seguits, tot i que hauríem de pensar que per ventura va ser el dimecres. Pocs dies abans de la Pasqua dels jueus, però, dins l’ambient de la Pasqua Jueva de Jerusalem, abans que el prenguessin i el matessin, ell va celebrar un sopar per unir el fet de la seva entrega per tots a l’entrega de l’anyell per al poble d’Israel.
La Pasqua jueva és la festa en la qual ells celebren la constitució del poble d’Israel. Nosaltres, amb la Pasqua cristiana, celebram la constitució del nou poble d’Israel, que és l’Església. Per això la festivitat està unida a la Pasqua jueva i per això és movible al nostre calendari. Els jueus empren, per determinar el dia de la Pasqua, el calendari lunar amb una correcció solar que fa que cada any caigui als mateixos dies, no com els musulmans, que l’empren pur. Així i tot, pot oscil·lar fins a tres setmanes. La variació, doncs, és perquè ve del calendari lunar jueu, i els jueus també celebren la Pasqua a la lluna plena de Nissan, la primera lluna plena després de deixar la primavera. Si ens hi fixam, Setmana Santa sempre és lluna plena, perquè precisament és el que marca el diumenge de després, que és Pasqua.
Quin lloc ocupa la Setmana Santa en una societat de cada vegada més laica?
La nostra és una societat molt laica, però molt lliure. La Setmana Santa, el Tridu Pasqual, per ser exactes, del Dijous Sant fins al dia de Pasqua, és la celebració central del Cristianisme. El poble, que ha estat cristià la major part de la història, ha anat construint tota una sèrie de tradicions al voltant, entre elles les processons. Dins un poble molt laic, hi ha molta gent que no hi participa, tot i que són bastants els que participen en la processó; altres senzillament se la miren. Hi ha de tot, però jo diria que, tot i que moltes siguin persones que no venguin a missa tots els diumenges i que no siguin uns complidors estrictes dels mandats de l’Església, hi ha molt de sentiment religiós en la gent que prepara les processons, potser molt concentrat en les processons, alguns, o en la figura del Sant Crist uns altres, però hi ha molta religiositat. No diria que sigui una festa laica, perquè són molt pocs els que s’hi acosten amb un sentit patrimonial i folklòric i la majoria tenen un sentiment religiós, encara que no els dugui a anar més enllà i a participar de totes les coses de l’Església.
Ara que hem parlat de missa, com tenim el calendari de celebracions litúrgiques? Es podran fer totes les misses?
La Setmana Santa, les celebracions litúrgiques es fan concentrades. Les grans celebracions, tret d’El Ram i Pasqua, que no hi cabríem, i que per això mantenim les tres esglésies parroquials, tant la celebració del dijous com la celebració del divendres i de la Vigília Pasqual, són unificades. Només El Ram i Pasqua tenim multiplicitat de misses; totes les altres, les feim concentrades als Dolors.
També veurem misses a Son Negre, Son Macià i Portocristo?
Les Benedictines ho fan tot, fan totes les celebracions, i són les úniques. A Portocristo també es faran totes, evidentment.
No vaig tenir present el dia de la presentació del programa quan vaig organitzar el pla de Quaresma i teníem aquesta celebració, que requereix diversos capellans. És per una qüestió purament pràctica, d’agenda.
El 12 de març es presentà aquest programa d’actes de Setmana Santa amb la presència del batle i altres autoritats, i de membres de l’Associació de Confraries de Manacor, però sense cap representant de l’Església manacorina. Hi hagué res de nou?
No, no hi hagué res de nou, senzillament va ser una qüestió de mala coordinació. Teníem celebració comunitària de la Penitència a Sant Pau, això és tot. Els capellans érem a la celebració de la Penitència de Sant Pau. Segurament he de dir que la falta de coordinació és culpa meva, perquè no tenia tan clar quin era el dia de la presentació quan vaig preveure el pla de Quaresma. No vaig tenir present el dia de la presentació del programa quan vaig organitzar el pla de Quaresma i teníem aquesta celebració, que requereix diversos capellans. És per una qüestió purament pràctica, d’agenda.
Què destacaríeu dels actes del programa de Setmana Santa?
El punt culminant sempre és la Pasqua. Als pobles, però no a Ciutat, la processó de l’encontre, ha agafat tanta força, que és molt difícil concentrar la força on la litúrgia ens la demana, que és a la vigília Pasqual. Per a nosaltres, la celebració central és la vigília de la nit de Pasqua, però clar, com que té tanta força la processó de l’encontre, l’afluència de gent és molt major a la missa del matí de Pasqua que no a la vigília Pasqual. L’altre acte que també té una gran importància, a Manacor en concret, és la processió de l’enterrament del Divendres Sant, degut a la devoció al Salt Crist. És l’únic deia de l’any que el Sant Crist surt al carrer i això estira moltíssima de gent. Però vaja, dijous, divendres, diumenge de matí i el dia d’El Ram serien les celebracions principals de la Setmana Santa.
