El pregoner Tomeu Matamales recorda el Manacor de la seva joventut i repassa els canvis socials que ha viscut a la ciutat

Sincronitzats amb la primavera i les Fires i Festes, els Cossiers de Manacor han anunciat l’inici d’uns dies de bauxa i alegria. El pregó que enguany ha pronunciat el músic i escriptor Tomeu Matamalas al claustre de Sant Vicenç ha estat la meta del camí que els Cossiers han iniciat a les cinc de l’horabaixa a ca la dama. A aquesta hora molts veïns s’han concentrat devora la plaça de sa Torre per esperar la sortida dels Cossiers, que han sortit puntuals amb els xeremiers i el dimoni, la figura més nova de la colla, que es va recuperar l’any 2006.

Fidels a la tradició, els cossiers i la dama han repartit romaní entre el públic i han començat el seu trajecte pels carrers de Manacor. Un trajecte que poc abans de les vuit i mitja de l’horabaixa els ha menat davant l’Ajuntament. Allà els esperava la comitiva d’autoritats i el pregoner d’enguany, Tomeu Matamales, que encapçalats pels macers de Manacor i els Cossiers s’han dirigit fins ben emmig del claustre de Sant Vicenç, l’escenari en què cada any es pronuncia el pregó de festes.

“En Tomeu és un home prolífic i amb talent demostrat en totes les facetes artístiques que cultiva; amb la música va viure el boom musical a partir dels seixanta amb formacions com Los Cinco del Este, Amigos o Calabruix i encara agafa la guitarra per cantar”, ha explicat el regidor de Festes, Mateu Juan, durant la presentació del pregoner.

“En Tomeu també prové del món del dibuix i ha aprofitat el seu traç per dibuixar mons imaginaris; a més, fa alguns anys va trobar que era hora de mostrar el que escrivia i ja ha publicat Les rares pedres fines, L’Illa d’Antígona, Bel Canto, Paradise of love o La família Amat, totes elles obres reconegudes per la crítica i el públic” ha afegit Mateu Juan.

El pregó
“Consider un honor poder-me adreçar als meus conciutadans en ocasió d’aquestes Fires i Festes del 2016 i ja que és obvi que he de parlar de Manacor, em fa ganes parlar del Manacor que visquérem els que, a mitjans anys seixanta, teníem entre dotze i quinze anys”, ha explicat Tomeu Matamalas per introduir el seu parlament i recordar la vida en el Manacor d’aquells temps.

“Les dues màximes subversions que alteraven la pacífica vida manacorina eren el joc i la beguda; tots recordam el nom de mitja dotzena de bevedors notables, de dos o tres alcoholitzats característics que donaven la nota i de tres o quatre jugadors d’ofici d’aquell temps; però els grans estafadors i els vividors professionals són figures que comparegueren més endavant”, ha apuntat Matamalas.

“Fins aleshores, només els fills dels manacorins més rics havien tengut l’oportunitat de sortir de Mallorca per anar a estudiar a Barcelona o a alguna altra ciutat important de la península. Imaginem, idò, com de lluny estàvem del glamur europeu i l’impacte que ens causaven als joves manacorins aquelles turistes angleses de meitat dels seixanta amb minifaldilla i escot generós que visitaven Majórica i ses Coves”, ha continuat el pregoner per explicar l’impacte del primers turistes sobre la manera de viure dels manacorins i manacorines.

“La tradició no és una manera de ser que s’obstina a perdurar, sinó el nervi central d’una voluntat adquirida per un poble al llarg de molts d’anys. Una substància rica, viva i perdurable. Tradició és identitat, saba materna. Tradició no és, en absolut, passat, sinó antiguitat original”, ha manifestat Matamalas just abans d’acabar el seu discurs amb un prec als més joves.

“Ja que les festes serveixen per convocar la fraternitat i la joia, vull des de l’esperança pregar als manacorins joves que visquin d’acord al temps i els costums que els ha tocat viure, però que assimilin l’esperit de la tradició pairal, que conjuguin el passat amb el present. Que no reneguin de les seves arrels en nom d’una globalització alienant. Que sumin. Si nosaltres els més vells som incultes tecnològics, que ells no vulguin ser incultes humanístics. Que parlin, que una paraula val més que mil imatges. Que tenguin curiositat”, ha sentenciat Matamalas.

Després de les seves paraules, Tomeu Matamalas ha convidat l’actor manacorí Toni Gomila a acostar-se al micròfon que, vestit de Ramon Llull, han iniciat un petit espectacle invocant una lletania de noms i figures de la ciutat.

Per acabar el batle de Manacor, Pedro Rosselló, ha donat les gràcies a tots els que han intervengut i ha explicat que “les Fires i Festes són com una visió del futur que volem construir entre tots perquè durant les festes mostram què som, com som i què volem ser els que convivim a Manacor”. “Recordau aquest Manacor alegre i festiu durant tot l’any. Estic convençut que és el millor model per construir el Manacor del futur”, ha sentenciat el batle abans de donar pas a l’actuació musical que ha servit per cloure l’acte.