Skip to content

“El principal recurs del petit comerç és diferenciar-se”

Joan Llull (Manacor, 1982) és professor d’Economia a la Universitat Autònoma de Barcelona i director de la Fundació MOVE, i Associate Research de la Barcelona School of Economics

Quines són les bondats del petit comerç davant les grans superfícies?
En l’economia, la llei de l’oferta i la demanda no deixa lloc als sentimentalismes. Una empresa, gran o petita, només pot sobreviure de dues maneres: competir en preus o diferenciar-se. Per la seva estructura de costs, el petit comerç no pot competir en preus amb les grans superfícies, així que el seu principal recurs ha de ser diferenciar-se. Aquesta diferenciació l’ha de cercar en dos punts. El primer és la possibilitat d’oferir productes de proximitat i fabricats en petita escala, que no surten rentables a les grans superfícies. La conscienciació social sobre temes com el medi ambient o l’explotació infantil també fa que molts consumidors estiguin disposats a pagar més per aquests productes. El segon és l’experiència de compra: a la gent li agrada passejar i «anar de tendes», l’atenció personalitzada, i que el comerciant conegui l’entorn en el que es mou.

L’abundància de petit comerç als pobles i ciutats és un símptoma de bona salut social i econòmica?
Les dues coses van lligades, però és difícil saber si és primer l’ou o la gallina. A les grans ciutats, els comerços de proximitat i els petits restaurants es concentren a les zones més adinerades perquè en aquestes zones és on hi ha més consumidors d’aquest tipus de comerç.

El vigor del petit comerç pot ser una conseqüència de la trama urbana o de la planificació urbanística? O és a l’inrevés, que un petit comerç potent configura una trama urbana viva i àgil.
Crec que les dues coses són certes. Com deia abans, un dels avantatges que té el petit comerç és l’experiència de compra. Per exemple, les zones de vianants i sense cotxes fan que la gent pugui passejar i gaudir de la compra. Però també el desenvolupament comercial fa que les institucions inverteixin en millors infraestructures.

La supervivència del petit comerç depèn exclusivament de les barreres que puguin posar les administracions a la implantació de grans superfícies comercials?
Pens que no és així i, sobretot, que no ha de ser així. Els petits comerços que no són rendibles, malauradament han de desaparèixer i han de deixar lloc a altres comerços que sí siguin rendibles. Els comerciants han de saber innovar i reinventar-se. Aquell petit comerç que sàpiga diferenciar-se de la gran superfície, proporcioni una experiència de compra agradable, i vengui un producte diferent al que es pot trobar a les grans superfícies serà perfectament rendible. És molt important cuidar els detalls: producte de qualitat, establiment vistós i agradable, i bona atenció personal. El supermercat més gran d’Espanya no obre els festius ni té horaris d’obertura molt més llargs que el petit comerç, i, en canvi, continua sent el supermercat més gran d’Espanya!

Quines estratègies pot seguir el petit comerç per poder competir amb les grans superfícies? Està perduda la guerra de preus? S’ha d’optar per competir amb el tipus de producte?
Com deia abans, aquesta és la clau: diferenciació de producte i experiència de compra. És impossible competir amb preus perquè l’estructura de costos d’una gran superfície li dona molt avantatge.

Quin diagnòstic faries de la situació del petit comerç a Manacor? Està en recessió? Hi ha res a fer per pal·liar-la?
Fa anys que no visc a Manacor i només puc jutjar pel que veig quan venc de tant en tant. Però jo diria que el petit comerç a Manacor (pandèmia a part) és més viu que mai. Fa molts anys, quan es va fer tot el centre per a vianants, es va activar una zona comercial fins aleshores degradada. Pens que les noves regulacions del trànsit al centre poden ser útils en aquest sentit. Buidar de cotxes el centre de les ciutats i fer espais agradables per passejar sembre és bona idea. Dit això, crec que a Manacor es podria explotar el turisme molt més del que s’explota.

Back To Top
Search