Skip to content

El projecte Noves Presències

Margalida Galmés

Fins al 2016 va existir a Mallorca un projecte que impulsava l’art dels creadors locals més joves. L’objectiu era elaborar una fórmula per facilitar als nous artistes exposar a les galeries de més renom de l’illa, com l’Horrach Moyà, la Ferran Cano o la Maior. La plataforma –creada el 2002 entre el Departament de Cultura del Consell Insular i l’Associació Independent de Galeries d’Art de Balears– consistia que cada galeria mallorquina participant escollia un nou artista i li organitzava una exposició individual a la seva sala. El requisit era, però, que aquest creador no hagués exposat anteriorment a cap galeria comercial i, així, s’assegurava l’impuls dels artistes més inèdits. Quan es posava punt final a l’exposició individual, normalment també es preparava una mostra col·lectiva a la Misericòrdia en el marc de la Nit de l’Art de Palma, que després es presentava a l’Espai Mallorca de Barcelona (quan encara era una iniciativa pública). A més, en el desenvolupament d’algunes edicions de Noves Presències el Consell de Mallorca adquiria una peça de cada artista elegit i, d’aquesta manera, se li procurava una retribució econòmica, a part del reconeixement d’haver estat escollit.
Noves Presències va tenir un gran èxit de participació, sobretot durant la primera dècada d’aquest segle, quan s’organitzaven unes deu exposicions a cada edició. Els artistes coneixien el projecte i mesos abans de la convocatòria ja presentaven la seva obra a les galeries per aconseguir ser triats. D’altra banda, la major part dels centres participants tenien seu a Palma, ja que, pel factor de capitalitat, és l’epicentre del circuit artístic mallorquí. Així i tot, algunes galeries foranes també volgueren formar part d’aquesta plataforma d’impuls als nous artistes, com les Galeries Bennàssar de Pollença, el Centre Cultural d’Andratx, l’Espai d’Art Miquela Nicolau de Felanitx o la Galeria Quàsars de Manacor. Concretament, la Quàsars participà a Noves Presències durant les primeres tres edicions, organitzant mostres individuals a la manacorina Catalina Julve, a Aina Cifre i a Xisco Garrido. Com veim, l’ambient de Noves Presències es palpava durant tot l’any i arreu de l’illa de Mallorca, on galeristes i creadors s’investigaven, entraven en contacte i anaven teixint vincles que desembocarien en un ambient artístic actiu i en constant moviment.
Així i tot, la darrera edició fou només integrada per quatre galeries, tot i haver-se obert la convocatòria per primera vegada també a sales que no formessin part de l’Associació. Guillem Frontera, en una entrevista de Sala Groga, considera que el motiu d’aquesta reducció i futura desintegració és que l’estructura del mercat de l’art de l’illa no és prou actiu i cultivat per poder integrar deu nous creadors a l’any. De fet, segons el crític d’art, fa falta una societat més informada i uns museus locals que es comprometin realment amb la seva funció didàctica. Així mateix, la periodista Cristina Ros, també a Sala Groga, exposa la inviabilitat de propostes com Noves Presències: “durant els dos mil […] es consoliden projectes culturals públics, però ens adonam que estàvem construint un castell amb molt pocs fonaments”.
De totes maneres, encara que els agents del món de l’art hagin trobat punts febles o errors de plantejament a Noves Presències, és necessari comptar amb propostes que impulsin el circuit creatiu. Els artistes sols no podran mai fer bullir un panorama artístic sòlid perquè fa falta el suport de les institucions. Per això mateix, manquen projectes com el de Noves Presències a l’ordre del dia de les agendes polítiques.

Back To Top
Search