“El que habitualment s’ocupa són habitatges de bancs buits i retinguts per qüestions especulatives”

L’ocupació il·legal ha estat molt present als mitjans de comunicació d’àmbit estatal, regional i local però, sabem què és i per què es produeix? Analitzam aquest problema amb l’investigador Jesús González i amb els caps de llista de l’Ajuntament de Manacor.

 

Jesús M. González (A Ramallosa, 1969) és Catedràtic de Geografia per la Universitat de les Illes Balears. Forma part del grup de recerca de Sostenibilitat i Territori (GIST) i és president del Grup de Geografia Urbana de l’Associació Espanyola de Geografia (AGE). Amb ell em volgut parlar sobre les desigualtats socials que s’amaguen rere l’ocupació d’habitatges a les Illes.

Per tal d’aclarir conceptes, què s’entén per ocupació il·legal?

El nom tècnic exacte no el puc dir perquè això ho pot definir un expert en dret. El que sí crec que a vegades confonen els mitjans de comunicació és que hi ha múltiples realitats, una que és el moviment ocupa que té un perfil social molt característic i, l’altre tipus d’ocupació que és una conseqüència de processos d’empobriment i desigualtat urbana. Jo crec que ho hem de disting ir perquè són coses distintes. Ara bé, definir-ho com a legal o il·legal necessita una interpretació més complexa des d’un punt de vista jurídic. Consider que s’està magnificant el problema de manera evident quan la majoria d’ocupacions són a habitatges que són de bancs, fons d’inversió o fons voltors. A vegades es conten certes històries sobre famílies que tor nen a casa després d’estar un cap de setmana fora i troben la casa ocupada… Crec que hi haurà algun cas però això deu ser un percentatge reduïdíssim. En la major part de les ocupacions hi ha dues opcions, o dorms al carrer o ocupes un habitatge buit que és d’un banc. Jo crec que no hem d’entrar en el tema de la il·legalitat perquè aquí hi ha qüestions morals o ètiques: què consideres més just que una família dormi al carrer o que ocupi un habitatge buit que és propietat d’un fons d’inversió? Cadascú té la seva manera de pensar, jo ho tenc molt clar.

Sent així, quines serien les diferències amb el moviment ocupa?

No he estudiat a fons el moviment ocupa però conec l’altre i sobretot sé com funciona en els barris empobrits. En els barris empobrits té una dinàmica molt característica. Ara bé, no podem associar això amb el moviment “okupa” clàssic de gent jove amb una determinada ideologia. Normalment són famílies i el que habitualment s’ocupa són habitatges de bancs buits i retinguts per qüestions especulatives.

Quin seria el procés d’ocupació que investigau?

Sol ser un procés bastant comú a barris empobrits de les ciutats, ocupats per població immigrant de tipus laboral, en molts casos amb una especial presència de població africana. Quan saben que hi ha un habitatge buit directament rompen la porta, l’ocupen ja sabent que és d’una entitat financera i es queden allà esperant que l’entitat es posi en contacte amb ells. Per ventura estan dos o tres mesos ocupant-la i en el moment que l’entitat s’assabenta es posa en contacte amb ells. El que es feia fins ara era negociar un lloguer. En el fons era una ocupació que forçava al banc a què llogués l’habitatge, no dic que sigui el més correcte, però solia funcionar. Tenien un parell de mesos “gratuïts” i després el banc tenia l’habitatge ple, s’aconseguia un lloguer més o manco econòmic i es legalitzava la situació.

Xerres en passat. Ha canviat això?

Des de fa alguns anys els bancs van deixar de negociar. No van acceptar més aquesta negociació per aconseguir un lloguer pactat i econòmic a canvi de no tenir problemes. A partir d’aquell moment els bancs ho van vendre tot a fons voltors i d’inversió i per això la situació és més complexa perquè en el moment en què s’ocupa n habitatge d’aquest tipus els fons expulsen, no negocien. És una situació extraordinàriament complexa perquè en els barris més pobres els principals propietaris són aquests tipus de fons, especulatius o voltors. De fet, el propietari més gran d’habitatges d’Espanya és un fons d’inversió nord-americà. En aquests moments, quasi tots els bancs van vendre les seves carteres de pisos, molts de la bombolla immobiliària, a aquestes entitats que els tenen retinguts fonamentalment als barris més pobres. Clar, abans la situació no era bona però era una manera de reconduirla, ara el context és insostenible perquè aquesta població és expulsada constantment.

“En el moment en què s’ocupa un habitatge d’aquest tipus els fons expulsen, no negocien”

Per tant, existeix un problema real d’ocupació?

Crec que hi ha un problema real d’empobriment de determinades classes socials i determinats barris. El problema és que la situació és moltgreu i pens que el que ens hauria de preocupar és l’empobriment de les famílies i barris, de la gent que no té on viure.

Quin seria l’origen d’aquest problema?

La desigualtat urbana és l’origen, a més de l’empobriment de determinades capes socials i les dificultats d’accés a l’habitatge. Tot està interrelacionat. Ara veurem amb la situació de la crisi associada a la Covid-19 quins fenòmens nous hi ha però probablement s’agreujarà la situació. Nosaltres vam fer una investigació sobre l’habitatge a Son Gotleu a Palma durant el confinament, analitzàvem que el confinament no era igual per a tothom, hi ha més privilegiats que d’altres. La malaltia no afecta igual a tothom. I no només és la malaltia sinó també les mesures per alleugerir-la com el confinament o el teletreball, per exemple. De fet, jo mateix som un privilegiat respecte a d’altra gent per poder fer teletreball amb la universitat.

Quines dades teniu sobre ocupació a les Illes Balears?

No hi ha estadístiques sobre els habitatges que són de fons voltors, no se sap posar un número. Quantes n’hi ha d’ocupades? És un procés molt dinàmic i seria fantàstic poder analitzar-ho temporalment. L’única font estaria als jutjats però no existeix publicada, que jo en tengui coneixement. El que sí que és important a partir de treball de camp és veure el nivell d’ocupació als barris més pobres. Hi ha edificis d’aquests barris que poden arribar al 20% o 30%, una situació molt complicada perquè no es pot legalitzar la situació i això vol dir que no podran participar de la comunitat de propietaris perjudicant l’organització, la neteja, el manteniment…

Hi ha hagut una certa exageració interessada sobre l’ocupació?

No sé si hi haurà alguna cosa interessada. Però els mitjans de comunicació que més exploten això posen l’accent en puntuals ocupacions o violacions de l’habitatge envers en el veritable problema que és la pobresa, les desigualtats o la segregació. Jo crec que en molts casos tenen un origen ideològic i moltes vegades els mitjans de comunicació posen l’accent en un problema de l’habitatge quan s’hauria també d’obrir el debat a altres punts com, per exemple, que molt de l’habitatge disponible està en mans de fons voltors.

Quina en seria la solució dels problemes que hi ha rere l’ocupació?

S’ha de facilitar l’accés a l’habitatge a totes les capes socials, una cosa que sabem és molt complicada, i posar un règim de lloguers. També s’haurien de controlar aquests grups especulatius, com que són legals no els pots controlar directament però sí que es poden establir mesures. Ells són els propietaris però se’ls pot obligar a posar els habitatges al mercat, una manera de fer-ho seria posant unes càrregues impositives altes i així fer que entrin al mercat del lloguer. També s’ha intentat a alguns països europeus i a Catalunya expropiar l’ús (no la propietat), però és una cosa molt complicada de fer des d’un punt de vista jurídic.