Foto: Maria Oliver / Text: Margalida Galmés
L’engranatge complex que s’enrosca per acabar conformant una actuació musical no és cosa senzilla i, de fet, integra un bon grapat de persones que van aportant a la seva secció del desenvolupament d’aquell esdeveniment. Tenim qui fa la producció, els mànagers, els tècnics de so, els treballadors de l’empresa de booking, els responsables de la sala (i fins i tot els seus cambrers), els encarregats de la comunicació, els músics, els substituts…, tot i que aquest gran grup de persones que s’encaixen per oferir una proposta musical passa moltes vegades desapercebut per part del públic.
Personalment, no m’hauria imaginat formar part d’aquest aparell de producció de concerts i, per tant, des de la meva experiència del passat puc veure com de poc visible es fan totes aquelles peces que no són els quatre músics que han pujat a la palestra. Per això mateix suposa un daltabaix que Carme Castells, directora de la Fundació Mallorca Literària des del 2008, rebés el premi Enderrock – Obra Cultural Balear a la Personalitat el 2022. Amb aquest gest per part de les dues entitats es reivindica els que som darrere de l’escena, els que apostam pels creadors, els que produïm els actes. És una primera passa per dignificar tot el que envolta les propostes musicals.
Som tants que cada dia parlam amb un o un altre, ens proposam diverses alternatives, ens adequam per poder tirar endavant les propostes… I ho feim tots perquè la nostra feina no seria possible sense la bona predisposició de la resta de companys de producció, i això és el que venc a destacar avui: el que he descobert darrere l’escenari. Davall la tarima –com a mínim a l’escena musical mallorquina– hi ha un conjunt de persones que t’acull, t’ajuda quan és necessari, t’acompanya, fa excepcions, es motiva perquè no ho deixis anar, fa els ulls grossos…, perquè qualque dia qualcú farà el mateix per a ells. Puc garantir, des de la meva vivència, que no hi ha res més que companyonia, gent engrescada per muntar coses, per tenir trullets, per ajudar als altres. Quina sorpresa i quin gust!
És clar que et pots trobar algú que consideri que el seu camerino «sembla un camp de refugiats» perquè no hi ha gespa enterra i que no valori la bona fe i la feina feta per part de tot l’engranatge per oferir les millors condicions a tothom. Però això només és un dia! La gran part del circuit musical va en bones.
Per això, després dels resultats a les illes Balears de les eleccions del 28 de maig, no puc deixar de pensar en com serà de necessària aquesta solidaritat entre companys. Que venen anys difícils és una cosa que no podem negar i, si s’han acabat les subvencions a la cultura balear de qualitat i en català, vol dir que nosaltres (sí, els dels voltants de l’escenari) també ens veurem afectats. Partint d’aquesta premissa, doncs, ens toca trobar la manera que la xarxa sigui més forta i acollidora que mai: donem oportunitats a qui les necessita, vetlem per les propostes artístiques i lluitem perquè la nostra música no es vegi obligada a hivernar.
