skip to Main Content

“‘El Rei Herodes’ forma part de la nostra història com a poble, és una obra molt rica”

Parlam amb Miquel Mascaró, de la companyia Argelagues, sobre la versió macianera de l’obra de teatre popular El Rei Herodes, que enguany s’ha representat dia 30 de desembre i dia 7 de gener.

Què ens podeu contar d’“El Rei Herodes”?
Sabem que és una obra amb segles d’història que s’anava fent pels pobles i és tan antiga que no en sabem l’autor. A Palma i a qualque poble encara la fan, però en general s’ha perdut. A Manacor i a Felanitx, per exemple la varen representar per darrera vegada fa més de 30 anys. Nosaltres, a Son Macià, l’hem recuperada ja fa uns quants anys.

Cada poble té la seva versió de l’obra, que és una mica diferent. Quines particularitats té la versió macianera?
No ha de ser gaire diferent de la que es feia a Manacor. De fet, a Son Macià s’han representat les dues versions: una que hi havia els pastorets que anaven a veure el Bon Jesús i una que no. Nosaltres la feim sense l’Adoració.

Entre els versos tradicionals hi soleu afegir alguns detalls d’actualitat. De què heu parlat, enguany?
Enguany parlam del preu de l’oli, per exemple; del nostre rei, que ja torna vell i cerca un substitut; llavors, hi ha una estrofa dedicada als nins que no van de creure; i altres coses relacionades amb el poble i l’actualitat. I cada any les canviam, són cinc estrofes que hi afegim.

També és tradició l’escena de rompre la taula. Se va aconseguir, dia 30 de desembre?
Normalment ho aconseguim! I dissabte passat va anar perfecte. Aquesta escena impacta molt: o és que la gent no s’ho espera o per l’ensurt se sorprèn, no ho sé. És un dels moments més contundents i emblemàtics de l’obra.

La darrera funció és dia 7 de gener a les 18 al Saló Parroquial. Hi ha hagut molt de públic, enguany? Quines sensacions teniu?
La meva impressió és que podríem estirar més persones, encara que per ser un poble petit l’assistència està molt bé. Sobretot pens que és una obra que forma part de la nostra història, escrita en vers, culturalment molt potent, amb un vocabulari molt ric, que podria servir als joves i als grans per a aprendre o recordar un poc d’on venim.

Voleu afegir res més?
El que veig també és que només sol venir gent gran i trob que és una llàstima, perquè als joves els seria bo, veure-la. Però crec que és un problema que afecta a molts d’actes culturals, que no aconsegueixen estirar el jovent.

Back To Top
Search