skip to Main Content

El rei Herodes macianer, un èxit popular

Ja la feren al saló parroquial de Son Macià dia 18 de desembre. No ompliren, però hi anaren prop de 80 persones. Es tracta de la representació d’El rei Herodes (en versió macianera) que aquestes dies representa el grup Argelagues Teatre. N’hem parlat amb Miquel Mascaró, que és qui dirigeix l’obra i qui es cuida també de tapar forats i posar llum a la foscor, si n’hi ha.

Al muntatge hi participen una quinzena d’actors, perquè, segons explica Mascaró, “hi ha el rei, dos criats, el general, el comandant, el secretari, els Reis d’Orient, la Sibil·la, els dos doctors, un ambaixador i els quatre soldats”. I continua: “Pel que he llegit i he seguit. El rei Herodes o l’Adoració dels Reis partia tot d’una mateixa obra. I cada poble agafava la seva idea. I amb el temps cada poble l’ha anat modificant al seu gust, i veig que totes tenen moltes de similituds, però no són iguals”. És a dir, “cada versió, encara que pugui contenir fragments idèntics, arriba a ser totalment diferent”. De fet, els versos que han passat a formar part del corpus fraseològic mallorquí (“Què te pareix, secretari…?) o també l’escena en què el rei Herodes romp la taula hi són presents també en El rei Herodes macianer.

En el cas de Son Macià, Arguelagues Teatre ha pres el text original que s’havia representat per darrera vegada l’any 1962. “El tenim perquè el guardava Macià Nicolau, familiar de Sebastià Nicolau, Boter. Nosaltres la feim talment així com era, llevat d’unes gloses que es van modificant cada any”, diu el director. En moltes de les versions d’El rei Herodes hi ha una petita aclucada d’ull a l’actualitat. En el cas macianer, per respecte al text original del 1962, s’incorporen aquestes gloses que s’insereixen en un moment de la funció. “Enguany, per exemple, hem parlat del preu de la garrova, els temes que hi treim sempre són molt orientats al poble de Son Macià”, afirma Mascaró.”

Pel que fa al vestuari, tant la Sibil·la com els Reis poden anar vestits amb la roba que ja duen els de l’església. Els altres, en canvi, s’han fet nous o s’han refet a partir de vestits de campinorat o d’altres. “Hem intentat elaborar-los pensant com devia ser la roba d’aquell temps, tenint en compte els colors que hi podia haver”, diu satisfet Miquel Mascaró.

Pel que fa a l’escenografia, “el més important”, continua Mascaró, “és la taula i el tron, això és bàsic. Pel que fa a la resta d’elements, feim com si el rei estigués dins el palau seu, amb l’adornament pertinent”.

Mascaró acaba dient que “podem estar molt contents que els actors en tenguin ganes, perquè això du feina. És una sort que hi hagi aquest grup que vulgui mantenir això viu perquè la cultura no se’ns mori”.

L’aforament del saló parroquial de Son Macià és de més de 200 cadires. Ara, amb la Covid, aquesta capacitat s’ha reduït a 150. “La gent no ha de passar pena, perquè estarà ampla”, diu Miquel Mascaró. Precisament, al tancament d’aquesta edició hem sabut que ja s’hi demanarà el passaport Covid per poder-hi assistir.

Back To Top
Search