A Manacor es podrien construir ara mateix més de 1.300 habitatges nous en sòl rústic de forma totalment legal, segons es desprèn d’un estudi presentat per Terraferida. És sostenible, aquesta xifra? N’hem volgut parlar amb Jaume Adrover (portaveu de Terraferida), Núria Hinojosa (actual delegada d’Urbanisme de l’Ajuntament de Manacor) i Joan Llodrà (que va ocupar també aquest càrrec fa alguns anys). en aquesta conversa hi va ser convidada inicialment Bel Febrer, que també havia comandat l’urbanisme municipal manacorí, però finalment no va ser possible la seva presència.
Segons denuncia Terraferida, amb la llei a la mà, on ara es pot construir es podrien fer 11.200 habitatges nous, que se sumarien als 53.200 ja existents. És real, aquesta xifra? I encara més és sostenible?
Jaume Adrover: Visitàrem la directora general de Turisme, i no ens va saber dir les places turístiques que hi havia a Mallorca. Pareix mentida que, essent com som un lloc pioner en la indústria turística, no ho sàpiguen contestar. A Mallorca hi ha tres tabús: saber quantes places turístiques hi ha; saber quina quantitat d’hectàrees ens queden; i saber quants de alets es poden construir a fora vila. Amb amb estimació anterior sabíem que hi havia 102.00 parcel·les edificables. Una segona revisió va abaixar aquesta quantitat a 90.000. Enguany a Terraferida trobàrem dos geògrafs molt bons, amb una fórmular per superposar les capes i unificar tots els cadastres municipals. Mirant quantes parcel·les hi ha i superposant-hi espais protegits, ara sabem que hi ha un total d’11.000 parcel3les sense cap tipus de construcció que tenen 14.200 metres o més. A aquestes hi hem d’afegir 8.000 construccions ja existents que són ampliables. I encara hi pot haver tots els moviments de segregació o unificació de finques… Mostràrem l’estudi al Consell de Mallorca, i ens digueren queestava ben fet. Sabem que fins l’any 2018 havien entrat al Consell 10.000 llicències els darrers 25 anys. Precisament l’any 2017-2018 hi hagué una pujada espectacular, amb més de 600 llicències.
Joan Llodrà: Encara que les xifres no fossin exactes, la rururbanització és tan brutal a dia d’avui que donaria l’estudi per bo. No és tan important el que puguem fer com l’escàndol o la desgràcia que suposa aquesta situació. La normativa actual i la seva execució poden suposar un avantatge per als propietaris d’aquestes finques, però no per a la col·lectivitat. Això no faria més que afegir al banyat.
Núria Hinojosa: No puc discrepar de les dades, em fii totalment de la seva veracitat. Està molt bé disposar de les dades que es desprenen d’estudis com aquest, i que ens alertin del que podria passar. El que s’hi explica ja ens ha passat amb el Pla General. Vull dir que el sostre poblacional que teníem estava fet a partir d’uns càlculs numèrics, que són ficticis, i que donen una xifra teòrica que et desdibuixa el que tu realment vols projectar en el municipi, i et condiciona la posterior millora de les infraestructures hídriques, la depuradora, la distribució d’aigua potable… I pel que fa a aquestes parcel·les a fora vila… s’han de donar una sèrie de casuístiques complexes perquè es puguin construir totes, perquè la llei té una serie de condicions que impedeixen que es puguin segregar o unificar finques…
Tenim dades de quantes cases noves legals es podrien construir a Manacor a fora vila si s’executàs tot el que és executable?
JA: A Felanitx teníem un PG de l’any 1969. En Jimmy Hendryx encara era viu. Ara n’hem fet una aprovació inicial del nou, i ahir varen acordar abaixar dels 15.000 metres als 14.200. Manacor és el municipi que té més de 1.300 parcel·les edificables. Després ve Felanitx, que en tenia 957 i ara amb aquesta modificació n’ha afegides 150 més.
JL: Tenim 5.000 cases que paguen fems a fora vila. El segon poble del municipi no és Porto Cristo, és fora vila. I se’n podrien fer mil i busques més… Ja feim tard…
NH: No disposam d’aquesta dada, crec que la podríem treure amb molta de feina. S’ha de dir que per circumstàncies històriques, durant la guerra civil i la postguerra es va parcel·lar moltíssim perquè la gent aprofitava per conrar i omplir el rebost. El model respon a una tradició històrica i social que ara s’ha consolidat, tot i que no és una foto fixa. Per això cal que els governants siguin molt conscients d’aquesta pressió en sòl rústic i que es posin límits i fites a la situació. Aquesta feina es fa.
JL: Sí. A Manacor aquesta feina s’ha feta. Els anys 80 teníem una població de 25.000 persones amb un sostre de 200.000. Avui som més de 40.000 habitants i ho hem limitat de 70.000. Ara, s’ha d’anar alerta perquè mesclam dades d’habitants amb possibles habitants…
JA: Sí, per fer-ho amb propietat, hauríem de parlar de places, més que no d’habitants.
NH: A Manacor, amb el PG, estam adaptats a les lleis sectorials en vigor. Els planejaments tenen el deure moral de contenir tot això i de recollir aquesta capacitat de població d’una manera sostenible, que hi hagi llum i aigua suficient per a tothom. El debat és en el sòl rústic, on hi ha una pressió evident que tots veim. Però pens que els pactes d’esquerres dels darrers anys han aconseguit posar fre a aquesta demanda d’una forma coherent i pausada, amb mesures com el decret 9/2020 que afecta les àrees de prevenció de riscos.
JA: Nosaltres a aquest decret ja el discutírem bastant en el seu moment perquè l’esperàvem de feia molt de temps. Els sòls han anat convtenint el creixement, però ens penedirem de no haver protegit el sòl rústic en el seu moment. A l’edificació en sòl rústic se n’hi va tot el capital, tots els recursos. Què feim? Posam dificultats per construir als pobles i donam facilitats per fer-ho en sòl rústic. El més eficient és tornar als pobles, fer pisos més petits als pobles, revitalitzar-los… Avui les famílies són més petites. És ver que amb el decret passam de deixar fer construccions de 500 metres a construccions de 300, però també ho és que això afecta sobretot 850 parcel·les de zones inundables, la majoria de les quals estan localitzades al pla de Campos, a la Pobla i al prat de Sant Jordi…
NH: No sols en aquests llocs… a Manacor ha vengut molta de gent a Urbanisme demanant pels efectes d’aquest decret. A més, tot allò que està fora d’ordenació no es pot mantenir ni reformar. I aquí hi ha una figura clau, que és la vigilància en rústic. Això és una assignatura pendent, perquè hem de dotar les institucions dels recursos suficients.
JL: El que cal és potenciar els pobles i nuclis. Basta comparar els pobles de Menorca i els de Mallorca per comprovar-ho. Allà qui té un duro per gastar l’inverteix a la casa del poble. Aquí volem realitzar el nostre “Mallorcan dream” o “manacorin dream”, on en quinze quilòmetres volem tenir la nostra casa al poble, la casa a la mar i la casa a fora vila. A Menorca, de l’any 80 ençà no és permès l’ús residencial en rústic. A Mallorca l’hem feta tornar com Eivissa, i no era això. Pel que fa als pisos petits… en discrep: l’abril del 2020, amb la pandèmia, vàrem veure que els pisos petits eren dolents. Hi ha altres mesures més efectives. Fomentar pisos petits és un xinxer que no té futur.
NH: Amb l’índex d’intensitat d’ús determinam quants d’habitages hi pot haver dins un solar. Nosaltres en rebaixàrem el sostre. Les persones necessiten habitatge dignes i assequibles i hem de fer feina per satisfer aquesta demanda. Ara bé, no podem aturar la construcció en sòl rústic, qui tengui la capacitat, heretada o no, de construir-hi, ha de poder fer-ho.
Quina solució hi ha per aturar tot això?
JA: Un seixanta per cent dels propietaris d’aquestes noves construccions són estrangers rics, que seran atesos pels pobres del sud. Nosaltres, els “mallorquins” quedarem en terra de ningú, per dir-ho de qualque manera. Avui per dues quarterades fora res s’arriben a pagar 200.000 euros. En rústic no s’ha de poder edificar. Viure a fora vila és ineficient. Ja no és una qüestió de paisatge, sinó d’eficiència. El dematí has de dur els al·lots a escola, amb el cotxe. El migdia has d’anar al metge, amb el cotxe. L’horabaixa has d’anar a comprar, amb el cotxe. El consum d’aigua és demencial, a fora vila. Com també és demencial agafar com a referència una mesura del segle XIV… A banda, hi ha l’autoabastiment. Ara mateix tenim una capacitat d’un quinze per cent. Fa no res era del cinquanta. Hem davallat a una velocitat increïble. El temporal Glòria va durar tres dies i ja hi havia prestatgeries buides. A Manacor hi ha una tradició i terra bona, podria ser un dels rebosts de Mallorca… El sòl rústic és una gran sort… Ara regalam les joies de la padrina a uns estrangers pel benefici a curt termini.
NH: S’ha fet una passa molt important en la protecció del territori. Hem de legislar amb coherència. Som fan del model de Menorca, però no és un debat real. A Menorca tenen una idiosincràsia arrelada. La parcel·lació del sòl rústic allà no té res a veure amb la d’aquí. S’ha de protegir el territori d’una manera contundent però sense crear un fake. Quan es va escampar la falsa notícia dels 28.000 metres… l’únic que aconseguiríem és que el sòl rústic estigués en mans de persones riques o grans terratinents, i el que hem de fer és democratitzar-ho. Pel que fa a la qüestió dels estrangers… no hem de ser hipòcrites. Hi ha molta de gent que es queixa de la immigració i que fa discursos racistes, però després són els primers que els lloguen o els venen les seves cases. No estam en el moment per poder prohibir la construcció en sòl rústic.
JL: Jo sí que hi estic d’acord de prohibir-ho, tot i que sé que la majoria no hi està d’acord. A estones pens si la solució seria omplir fora vila de plaques solars, perquè és més interessant que hi hagi plaques solars que no que fora vila sigui el segon poble de Mallorca. Però som molt conscients que el poble no vol això. Jo faré feina per avançar cap aquí. Jo ho faré des d’una institució i en Jaume ho farà des d’una entitat. I estic més satisfet d’estrar decrets nous o d’impulsar un Pla General que va contra això que no de remar a contra corrent. De cada vegada més gent que és bo per a Mallorca no omplir fora vila de cases. Molta de gent assumeix aquest discurs i diu: “Ens hem d’aturar el dia que jo m’hagi fet la casa”. No és el mateix l’interès del col·lectiu que la suma d’interessos particulars. I a dia d’avui sumen més els interessos particulars.
JA: Nosaltres assumim que la parcel·la mínima no es toqui, però hem de ser conscients del que votam. Si voleu mantenir aquesta destrossa del sòl rústic ho podeu fer, però també heu de dir a cara alta: “No estam a favor que els recursos hídrics es puguin mantenir per una vida digna, no estam d’acord que hi hagi pagesos, el que volem és vendre el que ens queda als estrangers rics del nord, i que el luxe s’imposi a la cultura local i ens uniformitzi”. Assumim que som minoritaris, però els qui voten a favor de tot això ens ho han de dir a la cara.
La solució seria passar als 28.000 metres?
JL: Just aquell rumor infundat va provocar una allau de llicències… D’altra banda, desprèn un tufet xenòfob això dels estrangers…
NH: Jo entenc perfectament que tengui aquest discurs, i per això estam a organitzacions diferents perquè pensam molt diferents. Però tenim posicions més acostades que altres partits. No em pareix bo un discurs totalitari que digui que per dir que pots edificar una parcel·la estiguis en contra de la pagesia. Fa cinquanta anys era rendible, com és que ara no ho és. Com és que és més viable llogar un xalet que no tenir un hort? Cerquem fórmules per fer rendible el conreu i la ramaderia. Jo no la tenc, és molt complicat. No és tot o res, s’ha de poder conviure. Sense haver de renunciar a l’ús d’habitatge que no vol dir que hagis de renunciar a poder tenir un hort. Pots tenir un habitatge, hort o ovelles. Els entenc.
JA: Això no és agricultura, això és jardineria.
JL: En Jaume com a bon felanitxer exagera. No creu tot el que ha dit. I compartim moltes de les coses que afirma, però perd les formes i fa la felanitxerada de dir que hi ha traïdors pel món. El meu discurs és molt similar al que ha fet en Jaume. No hi veig tantes diferències.
JA: Es tracta de cercar solucions…
Si prenguéssim la mesura dels 28.000 o qualsevol altra, hauríem de pagar indemnitzacions.
NH: A Manacor pots ser més restrictiu. Si vols posar 70.000 metres i ser més restrictiu que el Pla Territorial, ho pots fer. Però no hi ha cap sonat que vulgui fer això. Cal coherència i proporcionalitat.
JL: I això és més lògic que ho faci el Consell que no un Ajuntament.
NH: Sí, però jo ho deia perquè atacar el PSIB és molt fàcil. Si hi ha cap batle que no ho vegi bé, que ho canviï al seu gust.
JA: Això ho va fer un batle del PSOE a Felanitx, amb una norma molt restrictiva a sòl rústic. Passàrem a 21.000 metres a sòl rústic. I es varen perdre les eleccions per vint vots. No hi va haver cap daltabaix. Hi ha un pànic que si tocam per aquí tendrem un daltabaix, ara és el moment que necessitam persones que es banyin per no calcular tant. Sense pensar si trauré un poc més de rendiment, o no.
NH: No es tracta de fer cap sacrifici, sinó de ser tots coherents. I si hi ha qualcú que pensi diferent i no se senti representat, que vagi a les runes i miri quin suport té. Estic molt cansada, farta, de discursos moralistes amb persones de bandera molt alta de la sostenibilitat, que després tenen un xalet amb piscina il·legal en rústic damunt un puig amb una fossa asèptica plena de merda. I això passa molt. Jo tenc la consciència tranquil·la.
JL: I no hem parlat de l’activitat industrial. El polígon industrial més gros de Manacor és el que hi ha a fora vila. Sion Mascaró, Aumasa i en podria dir 52 més tenen activitat industrial il·legal en sòl rústic. M’han tirat quilos de merda de cavall davant la porta, però ho continuaré dient.
No hem parlat de la disciplina urbanística… Quantes cases s’han tomat a Manacor en quaranta anys?
JL: S’han tomat 500 cases a tot Mallorca. I els darrers anys anam a un ritme de 100 per any. S’obrin molts d’expedients. Però també és ver que passa molt de temps fins que es toma, o el propietari ho toma pel seu compte.
NH: I ja no prescriu. Amb l’agència la distància ajuda molt. I també a segons quin batle. Perquè han cremat cotxes de batles, per coses d’aquestes.
JA: La disciplina no l’han de tenir els municipis. Ja ho deien els vuitanta. I ha resultat ser vera. Han trobat la forma adequada. Hem fet poques denúncies, però i l’agència és ràpida. A Manacor denunciàrem dues construccions dins ANEI. Una està esbucada i l’altra està en procés. Això fa deu anys era impensable. És molt professional. És el gran canvi.
