“El somni de qualsevol cineasta és que les seves obres puguin estar en cartell als cinemes”

Joan Barceló (Manacor, 1967) va estrenar-se el 2011 en el món del cinema amb el micrometratge El campanar. D’aleshores ençà no s’ha aturat d’aprendre i de créixer com a cineasta. Quatre curtmetratges més i tres llargmetratges són el balanç d’aquests vuit anys de feina. Aquestes festes de Sant Jaume es projectarà Lokus, la seva darrera pel·lícula, basada en un text del menorquí Ponç Pons.

Quants d’anys fa que et dediques a fer cinema?
En cinema només fa 8 anys amb el micrometratge El campanar per concursar a l’Obra cultural Balear. Abans d’això restaurava audiovisuals de l’Escola de Mallorquí o gravava qualque videoclip per qualque músic.

I com va néixer la teva afició pel cinema.
Quan tenia uns 15 o 16 anys vaig participar en un film d’Antoni Riera Nadal, L’endemà de mai, i després d’això sempre em feia ganes fer qualque pel·lícula però no va ser fins fa 9 anys que em vaig comprar una càmera bastant bona i així començar l’aventura.

Com neix la idea de fer una versió cinematogràfica de Lokus?
La idea va ser d’Antoni Truyols un dia que sopàrem junts amb actors de la pel·lícula La nit de Sant Llorenç, ell la volia fer en teatre però no la va arribar a fer, i em va proposar si em faria ganes fer-la amb cinema.

Que sigui un text teatral n’ha fet més fàcil l’adaptació al llenguatge cinematogràfic? O heu hagut d’aplicar les mateixes tècniques d’adaptació que empraríeu en una novel·la?
Com que aquesta adaptació l’ha feta Antoni Truyols ell seria el millor per contestar aquesta pregunta, però sempre és complicat perquè en el teatre normalment hi ha molt de text i en el cinema a vegades no fa falta dir res per comprendre’l, se cerca la naturalitat i se cerquen sempre les parts més importants. No he tingut ocasió de fer cap novel·la en pel·lícula així que no puc opinar sobre les seves tècniques.

L’adaptació és fidel al text original? Situa els personatges en el mateix espai i temps? I els personatges, mantenen els noms i la personalitat del text original? Heu hagut de suprimir personatges per no fer tan llarg el repartiment?
Hem mirat de no tocar gaire el text per ser el més fidel possible. Sí que hem hagut de retallar molt de text perquè es repetia o era massa lent per a l’escena. Sobretot el personatge d’en Blai que somia despert. Pels altres personatges tot ocorre dins els mateixos mesos, i tots tenen la personalitat que Ponç Pons els va donar. Hem hagut de crear més personatges perquè crèiem que seria més interessant i més entretenguda, llevant diàleg als altres personatges per donar-lo als nous.

Quins espais heu triat per fer els rodatges?
Hi ha paisatges que són enregistrats per Antoni Truyols de les illes Orcades (Escòcia), Illes Lofoten (Noruega) i Meteora (Grècia) de viatges que ell ha fet. Manacor, Sant Llorenç, Puigpunyent, Porto Cristo, Vilafranca i Son Servera són les localitzacions emprades per al film.

Com es finança el rodatge i muntatge d’una pel·lícula com aquesta?
Tot a sortit del nostre temps o de les nostres butxaques, si una escena ens havia de costar doblers, es canviava perquè el cost fos mínim. El muntatge són moltes hores, massa per a una persona tota sola, quedes fart de veure-la. La veritat és que aquesta pel·lícula ha estat de cost zero, ni els actors han cobrat

El rodatge i el muntatge són cosa exclusivament teva, o t’hi ajuda qualcú?
El muntatge sí, no estaria tranquil si una altra persona fes el muntatge. Per al rodatge sempre trobes gent com amics o família que et donen una mà aguantant la perxa del micròfon.

Quina sortida té un film com aquest? A banda de les projeccions que pugueu fer com la que emmarcau a les festes de Sant Jaume, s’ha pogut veure o es podrà veure la pel·lícula a les sales de cinema convencionals?
La pel·lícula la vàrem estrenar als Multicines Manacor en format cine (DCP) i va ser molt agradable, però dur-la a tots els cinemes és molt complicat, i la sortida que té en aquests moments és anar a qualque concurs o posar-la a Youtube perquè arribi a més gent. El somni de qualsevol cineasta és que les seves obres puguin estar en cartell als cinemes.

Quines diferències notes com a cineasta entre les teves primeres obres i aquesta? Creus que s’hi veu un creixement teu tant en les qüestions tècniques com en la proposta narrativa?
La diferència es nota de cada pel·lícula que faig. En vuit anys he après molt, encara em queda molt de camí per recórrer, sempre estudii com es poden fer les coses perquè tenguin més qualitat o siguin més perfectes.