skip to Main Content

“El tabaquisme és un problema que afecta moltes especialitats però alhora és la ventafocs de les patologies”

David Medina (Sabadell, 1961) és metge de família i una de les persones referents en tabaquisme del Centre de Salut de Manacor. Parlam amb ell sobre els programes d’ajuda per deixar de fumar del CAP.

Quin percentatge de fumadors hi ha a les Balears?
Es calcula que una quarta part de la població és la taxa de fumadors actuals i no hi ha molta diferència entre homes i dones.

Quina tasca es fa des del CAP en relació amb el tabaquisme?
Des de l’Atenció Primària s’ha intentat potenciar la part preventiva, amb una relació directa entre metge i pacient. El tabaquisme és un problema que afecta moltes especialitats però alhora és la ventafocs de les patologies: tot i ser el principal problema de salut i causar moltes morts que són evitables, no hi ha una consciència social i mèdica suficient per abordar-lo, falten recursos i falta consciència. Des de la medicina hospitalària fa temps que aquesta qüestió s’ha delegat a l’Atenció Primària i consider que això és un error perquè és un problema de tots. Per exemple, quan hi ha ingressos hospitalaris és un bon moment per animar a les persones a deixar de fumar i informar-les sobre allò que poden fer. És una qüestió totalment transversal. A escala autonòmica, s’ha fet feina habilitant persones referents en aquesta qüestió a tots els centres de salut i també s’ha format a les plantilles de medicina i infermeria per poder fer intervenció breu en qüestió de tabaquisme. Això vol dir que es pugui parlar amb els pacients i plantejar-los la qüestió de deixar de fumar. Només amb aquesta petita intervenció ja hi ha un 5% de persones que ho deixen.

Com funciona el programa de deshabituació que teniu en marxa?
Es pot tractar de manera individual o grupal i cadascun d’ells té les seves avantatges i inconvenients. El primer és molt personalitzat però amb el segon es rep el suport del grup i això sol reforçar molt els pacients. El tabac té dos components, un físic, relacionat amb la dependència que fa la nicotina i un d’hàbit i comportament, que és en el que costa més impactar. A nivell físic, l’addicció desapareix al cap de dues setmanes però en canvi, el comportament costa més de modificar. S’associen moltes activitats amb el tabac i no les saps fer sense. Per exemple, el cafè després de berenar que va lligat amb el cigarret. Es tracta d’hàbits diaris i en els tallers grupals que fem tractam aquest tipus de qüestions. La idea és deixar una cosa que et perjudica i deslliurar-te de la dependència psicològica, que és la més mala de llevar.

Quina durada tenen?
Són sis sessions molt estandarditzades d’una hora i mitja aproximadament amb la intenció de fer una reducció progressiva del tabac. En aquestes sis setmanes hi ha un punt en què es deixa de fumar i la feina posterior és mantenir-se. En aquest punt, es pot plantejar si incloure la medicació. És important remarcar que la medicació sola no serveix i aquests dos factors sumats augmenten l’efectivitat.

De quins medicaments parlam?
N’hi ha tres tipus, depenent de cada pacient. En primer lloc els tradicionals substitutius de la nicotina. Després tenim una nova medicació, la vareniclina, un tractament que es pot fer un cop a l’any i finalment el bupropió, un antidepressiu que redueix l’ansietat que produeix la reducció de la nicotina.

Creus que les cigarretes electròniques poden ajudar en la deshabituació tabàquica?
No, de fet és un inductor del tabac. És un gran dilema perquè es ven així però el que no deixes de fer és recórrer a un dispositiu extern per resoldre un problema. Per exemple quan una persona fumadora està nerviosa i decideix fumar un cigarro. Recórrer a un dispositiu que simula un cigarro perpetua l’hàbit i el ritual que suposa fumar i no guanyes autonomia. A més, el fet de simular el fum suposa que aquestes cigarretes contenguin substàncies que són nocives, encara que siguin sense nicotina. D’altra banda, diria que es tracta d’elements que suposen una interferència a la llei antitabac però ja se sap que la indústria sempre va per davant de la normativa.

Què ha de fer una persona que vulgui deixar de fumar, com ho ha de fer?
Posar-se en contacte amb el seu metge de capçalera i es valorarà el cas quina és la seva relació amb el tabac. D’entrada, només el fet de venir i assumir que hi ha un problema ja és una primera passa. El metge, en primer lloc, sempre dóna una sèrie de consells i això ja pot ser un desencadenant perquè aquella persona, sense cap altra ajuda, deixi de fumar. Si la persona no es veu amb cor, tenim dos recursos al centre: la intervenció individual, amb tres o sis sessions o la grupal, que dependrà sempre del nombre de persones disponibles que hi hagi en aquell moment per formar el grup. Cal remarcar que es tracta d’ajudes en el camí de deixar el tabac i que tot dependrà de cada persona. Hi ha gent que necessitarà més d’una intervenció, individual o grupal. És important saber que tots els professionals poden posar el seu granet d’arena en el procés de deixar de fumar d’una persona: n’hi haurà que ho deixin a la primera i n’hi haurà que ho deixaran a la que fa vint. El més important és la motivació: mentre hi hagi un emperò és difícil que la persona fumadora agafi consciència. Moltes vegades existeix por a deixar el tabac perquè no saps com faràs les coses que habitualment lligues amb el fet de fumar.

Back To Top
×Close search
Search