“El tema de fons és l’escolta, la gestió de la solitud i com això condiciona les relacions humanes”

Marina Collado (Manacor, 1992) és actriu, dramaturga i també dirigeix teatre. Els propers 3, 5 i 6 de setembre presenta Muda, una comèdia dramàtica amb Antonia Santandreu, Aina M. Algaba, Julià Duran a l’escenari.

De què tracta el text?
És la història d’una dona que s’acaba de separar, la seva parella l’abandona i a més la seva mare s’acaba de morir. Decideix fer un canvi de vida i mudar-se al centre de la ciutat i allà coneix als dos personatges que l’acompanyaran, el conserge i la seva veïnada. Aquests dos personatges intentaran trobar la manera d’acabar amb la solitud a través de converses amb la protagonista, n’Anna. El tema de fons per jo és l’escolta, la gestió de la solitud i com això condiciona les relacions humanes. També xerra de la capacitat que tenim d’estimar, la por d’estar tots sols, la capacitat de comunicar amb els altres… És una comèdia dramàtica. Hi ha un to tenyit de comèdia però explica un drama. Cada personatge parteix d’un drama bastant gran i a partir d’aqui conflueixen, a través de l’escolta, en un espai comú.

Com sorgeix el projecte?
He coincidit bastant enguany amb en Pablo Messiez. Vaig fer un curs amb ell i m’encanta la seva manera d’escriure, la seva sensibilitat i la manera com crea els personatges… Quan vaig veure Muda, li vaig demanar a veure si podia fer-ne una adaptació al català i em va dir que cap problema. A partir d’aquí vaig presentar el text als actors i els va agradar.

I com ha sigut la feina amb l’equip d’actors?
En Julià, n’Antònia i n’Aina són uns entregats i es nota molt que fa molts d’anys que fan teatre. Jo des dels 16 anys dirigesc obres a Manacor, a nivell amateur i d’altres vegades he treballat amb ells, per això ja els conec una mica més. Això ha fet que ja hi hagi un llenguatge comú, am és ells fa temps que fan feina junts i per sort confien molt en jo. Sempre és molt fàcil i per a ells és una entrega total: els apassiona el que fan i amb aquest sentiment tot és molt més fàcil. Fa un molt bon equip.

Com has plantejat l’escenografia i la part més tècnica de l’espectacle?
El fet de fer la direcció i la part tècnica fa que quan llegeixes l’obra ja te la comencis a imaginar per complet. És una escenografia senzilla perquè és una al·lota que s’acaba de mudar i tot passa en aquest pis nou on només hi ha quatre mobles que ha deixat l’antic propietari. El concepte de l’espai i com l’habites té un pes important en aquest espectacle i hem intentat recrear una habitació totalment aliena a ella, que a poc a poc es va fent seva.