Maria Esperança Nicolau Martínez va presentar aquesta comunicació sobre el moviment del tercer orde franciscà, que s’estengué molt ràpidament arreu d’Europa. Arribà fins a Manacor quan es fundà el convent de monges franciscanes, i va perdurar fins a finals del segle XX. Com si es tractàs de vertaders frares i monges franciscans, els postulants a terciaris havien de passar un període de noviciat, durant el qual seguien tota una sèrie de preceptes que esdevindrien regles per a tota la seva vida. Els terciaris ostentaven, orgullosos, els seus escapularis, cordons i creus, que contribuïen, a part dels actes pietosos, a la seva identificació com a tals. El moviment terciari franciscà esdevingué, a la nostra ciutat, no només un moviment religiós sinó també un potent moviment social i cultural.
Comença fent el necessari,
després fes el possible,
i aviat estaràs fent l’impossible.
FRANCESC D’ASSÍS
Aquesta comunicació sorgeix arran d’uns documents que es van trobar provinents d’unaherència familiar, car en algunes famílies manacorines hi ha hagut franciscans terciaris i seglars. Ja en el moment del naixement de l’orde franciscà hi hagué moltes persones que, tot i no voler deixar la vida laica, també volien seguir els preceptes marcats per Francesc d’Assís. És per aquest motiu que el mateix fundador de l’orde donà cabuda a tots aquests seguidors amb la creació del tercer orde franciscà.
L’orde terciari franciscà seglar va sorgir molt prest, just després del naixement de la primera ordre, la dels franciscans del 1082. Santa Clara va fundar l’ordre de les germanes pobres i el 1223 es va fundar la tercera ordre, una ordre seglar per tal de seguir les indicacions de Jesucrist.
Aquest orde ha sofert molts canvis, el 1978 el Papa Pau VI, al 1978, va canviar el nom i així és denominada com a Orde Franciscà Seglar. Havia tingut abans, també, altres noms. Hi ha hagut nombrosos personatges de la nostra història que han estat terciaris franciscans, el més important és el Beat Ramon Llull, però també ho foren Giotto, Dante, Santa Isabel d’Hongria, Cristòfol Colom. Tots ells són alguns dels personatges famosos que han estat franciscans terciaris.
Al llarg de la seva història, aquesta orde va estar a punt de desaparèixer. Si recordam l’argument d’El nom de la Rosa, es pot veure que tracta precisament de la lluita entre el Papat i l’emperador; una lluita que és concretada entre els dominics i els franciscans. Al final de la pel·lícula hi ha dos frares menors franciscans cremats a la foguera per heretges, una cosa que no fou tan estranya en aquells temps.
Aquest orde religiós, a partir del XVII va tenir una gran reeixida. Tenien una grandíssima devoció al Via Crucis i a la Mare de Déu dels Goigs. Molts de Via Crucis dels pobles, dels camins, eren avalats i promoguts pels seus membres.
L’altre element fonamental és la Mare de Déu dels Goigs, del qual cal destacar que hi ha hagut una mena d’apropiació indeguda per part dels frares dominics. Cal explicar que des de la capella de la Mare de Déu dels Goigs, aquesta imatge va passar a l’ermita, i després va romandre, de manera gairebé definitiva, sota la propietat i custòdia dels dominics. En l’actualitat, un pic per any es va una eixida sota l’advocació d’aquesta Mare de Déu, cosa que no és correcte amb l’orígen de la imatge.
Els nous terciaris tenien una nova benedicció, i a un document pertanyent a una família de Manacor es poden veure les signatures d’aquesta benedicció que els convertia en franciscans. Cadascun d’ells tenia els seus superiors; és a dir, havien de sotmetre’s a les directrius que s’havien establert dintre de l’ordre. Sor Rosa M Parera, per exemple, va néixer el 1710 i va demanar formar part dels terciaris franciscans laics, i amb una amiga van a viure juntes, fundaren una mena de convent i això ja els convertí en religioses. Hi havia també una sèrie de documents que regulen les activitats dels terciaris franciscans, com s’ha comentat: duien uns hàbits, un escapulari, una creu i un cordó.
Confessar-se i combregar mensualment, resar l’Ofici parvo, dejunar les vigílies de “la Immaculada y San Francisco, impedir la entrada de la prensa y el lujo, dar las gracias en el comer, no excederse en la comida y la bebida, visitar a los hermanos enfermos, rogar por los hermanos difuntos, disponer las cosas por testamento” eren algunes de les normes que s’havien de seguir.”El terciario debe ser hombre de acción catòlica”. Cal dir que aquest orde, a molts indrets es va convertir en una espècie d’organització cultural, fins i tot organitzaren excursions i viatges, tots relacionats amb el seu àmbit d’acció.
