Tomeu Riera ‘Caragol’ i Antoni Tugores posen en valor les altres facetes de de Tomeu Matamalas
Tomeu Riera ‘Caragol’
Què ens pots contar de la faceta de Tomeu Matamalas com a dibuixant? Què suposa per a tu la seva figura?
Ara fa estona que no dibuixa. De música sempre n’ha feta, abans de dibuixar i tot. Jo era molt jovenet quan el vaig conèixer. Tenia 17 anys i clar, ell era el meu referent. Vam fundar una revista que es deia Llunari, amb en Jaume Ramis i en Jaume Capó, que n’era el coordinador. Jo era el més jovenet i fer feina amb en Jaume Ramis i en Tomeu era un honor. Sempre m’han agradat moltíssim els seus dibuixos. Bé, més que els seus dibuixos, que eren perfectes, eren els temes que tractava. Les historietes eren molt profundes. Jo en aquell temps comprava tots els còmics que sortien a l’estat espanyol i els dibuixos d’en Tomeu estaven per damunt. A mi m’agradaven més que els còmics que comprava. Supòs que és per mor dels temes que tractava ell, però hi ha historietes que trobava al·lucinants. Per exemple, a mi m’agraden molt els dimonis, i record una historieta amb un conte curt que em va marcar molt.
Tu també t’has dedicat molts d’anys a dibuixar. Què creus que caracteritza els dibuixos de Tomeu Matamalas?
El que caracteritzava més els dibuixos d’en Tomeu era el realisme, que era el que més m’agradava. Jo feia com a caricatures, gonmets i coses i en Jaume ho feia tot molt exagerat. En canvi, el tipus de dibuix d’en Tomeu era molt realista i molt perfecte. Les mans i les cares eren per al·lucinar.
Antoni Tugores
Paradise of Love, a més del que cantaven Los Javaloyas, és una crònica musical del Manacor del boom turístic que descriu la societat dels 60 i 70. Com era aquest Manacor que descriu Matamalas?Paradise of Love és la crònica d’una època de canvi de la societat mallorquina. La cançó d’en Bernat Pomar reflectia la visió que tenien de Mallorca molts estrangers: un lloc de festa i bauxa diària (pels que estaven de vacances, no tant per als treballadors), un lloc d’amor fàcil, ple de tòpics. El Manacor que descriu en Tomeu al llibre estava en una cruïlla que duia o a un poble estantís amb olor de naftalina o a la llibertat que venia dels pobles més oberts d’Europa. El llibre explica molt bé com els canvis no es produïren per casualitat ni van ser exclusivament musicals. El món també estava canviant: la Nova Frontera americana, els Beatles, el Maig del 68…
Com s’apropa, Tomeu Matamalas, als canvis del boom turístic i què aporta la seva visió com a músic?
Tomeu Matamalas entra de ple a parlar de tots els canvis socials i musicals que s’estan produint en aquella societat, i ho fa com a músic i com a persona sensible i conscienciada. Fa un retrat de la joventut i les modes del moment i de com un poble tancat i obsessionat pel sexe i la religió de cop s’allibera, especialment els homes joves, ja que les dones joves estaven encara molt controlades pel règim franquista i pels confessionaris. El llibre explica el canvi a partir dels antecedents universals, de com el cinema estava creant, des d’anys enrere, unes icones i uns referents que es rebel·laven contra un món obsolet. El seu llibre Paradise of Love és una obra de referència obligada per a qualsevol persona que vulgui documentar-se sobre el que va ser el boom de la música lleugera a Mallorca, però no només.
En Tomeu és un amic, però aquest fet no justifica en absolut tot el que digui d’ell. És una persona sensible, minuciosa i té un talent innat per a la música, el dibuix, les lletres i les arts en general; tot el seu treball està impregnat d’aquestes virtuts. Pens que, amb la seva exigència i el seu rigor, hauria estat un magnífic historiador. Bé, de fet ho és, ja que a les seves obres hi ha una gran quantitat d’investigació històrica minuciosa.
