Mireia Sobrevela (València, 1983), juntament amb Xènia Fuertes, conforma la companyia teatral MoskitasMuertas, nascuda a Formentera fa dos anys. D’aquí pocs dies es podrà gaudir del seu nou espectacle “Ella balla” a la FIET. En parlam amb ella.
Foto: Juan Gonzalez
De què va “Ella balla”?
L’obra parla de la vida de la coreògrafa Gillian Lyne, coreògrafa de grans espectacles com per exemple el musical Cats. Quan era petita, ella tenia molts problemes d’adaptació a l’aula, li costava concentrar-se, no podia concentrar-se i no s’adaptava a les normes. Per aquest motiu li varen dir el que li haurien dir ara a un infant hiperactiu: que tenia un problema. Cercant una manera perquè la nena estigués millor, la van dur a un terapetua i ell es va adonar que la nena era ballarina. Van entendre que el que ella necessitava era moure’s i que el moviment era el seu do. A través d’aquest moviment ella va aconseguir concentrar-se i arribar a ser una gran coreògrafa.
Transmeteu tota una sèrie de valors, també idò.
Sí, l’obra xerra de respectar els diferents ritmes de cadascú, respectar els dons que s’amaguen darrere de cada infant. “Ella Balla” és una història que convida a donar llum a les fortaleses que tenen els infants.
És una barreja entre música i moviment. Hi ha paraula també?
Sí que n’hi ha, però poca. És una obra molt gestual. A més, Mireia s’encarrega de posar la part musical amb música en directe.
Com es transmet tot això amb poca paraula?
Treballant molt. Nosaltres fa un any que estem amb la creació d’aquest projecte. Vàrem partir d’un conte molt curt, d’unes vuit frases. A través d’aquest conte hem escrit un text i hem intentat contar una història però hem anat molt a poc a poc. Prèviament havíem fet un petit format i havíem fet proves amb públic.
Estrenau l’obra a la FIET. Què es trobarà el públic? Quins punts de l’obra destacaries?
Jo crec que un element a destacar és que nosaltres hem tractat de fer un exercici empàtic amb la funció: no hi han ni bons ni dolents i s’entén la personalitat de tothom. No és que els nens siguin els bons i els adults els dolents. Volem convidar a la gent a què tingui empatia, a través del joc i la frescor. També una manera de gaudir és a través de la música… I un altre punt que també és important és que els nens també participen, volíem incloure al públic perquè no fos un mer observador i hi ha un moment en què els nens ajuden a la Tea, la protagonista, a moure’s. Els nens i les nenes se senten molt identificats amb la Tea perquè és una nena però en realitat és una obra per a tota la família.
