“Els al·lots d’ara tot d’una en poder volten cama”

Magdalena Sunyer Garau, des Pont (Artà, 1938) i Joan Sard Torres, Torreta (Artà, 1933) expliquen en aquesta entrevista què és el “pa d’àngel” o per què desmamaven sempre els porcells en divendres…

A Artà he sentit parlar del “pa amb oli d’àngel”. Què és o era el “pa amb oli d’àngel”?
Joan: Una llesca de pa amarada d’aigua i sucre escampat per damunt.

Com es fa el “pa amb fonteta” o “pa i fonteta”?
Magdalena: Agafàvem el pa rostit, el féiem bocins, els posàvem dins un plat amb un poc de sal i oli i vinagre si en volien..

Abans, menjar sopes cada dia era cosa habitual a la pagesia…
Joan. Els vespres li pegàvem de sopes de cap a cap d’any, i el temps de segar i batre menjàvem sopes en aixecar-nos, però això només en temps de messes (treballs concrets de temporada). Els dematins no bevíem cafè amb llet ni res d’això, llavors no s’usava… quan era l’hora de dinar, tocaven un corn. Nosaltres, d’aquí (des del puig Badei, Artà) sentíem el corn dels Olors (certa possessió)…

Teníeu o teniu en compte el santoral a l’hora de fer tasques agrícoles?
Joan: Us diré que en temps primer tallàvem les coes als anyells (bestiar de llana fins que té un any) el dia de Sant Pau. Els escoàvem (tallàvem la coa o cua) aquest dia perquè deien que així no els pegava “mogorra” (modorra: larves de cucs al cervell)…

Em podeu dir qualque altre exemple d’observança del santoral?
Joan: El Divendres Sant no podien donar l’egua al cavall (per a copular) ni podien donar cap altre animal, era sagrat això! Deien que si les donaven en Divendres Sant, aquell animalet que havia de néixer era d’un incert que nasqués amb una tara…ara ja no els miren als sants, tot va desbaratat…

Molts de pagesos amb qui he parlat m’han dit que començaven a segar les faves sempre en divendres.
Joan: Jo, enguany mateix encara les he segades en divendres a les faves perquè així no corquen. Un temps ho miraven molt… als porcells els desmamàvem sempre en divendres. Si una egua mena un cavallet, l’han de desmamar en divendres… en divendres no es tallaven els cabells perquè tornaven blancs, tampoc es tallaven les ungles en divendres perquè sortien padrastres (pell alçada prop de l’ungla)…

Me podeu dir qualque indici de canvi de temps?
Joan: Si la lluna duu rotlo i dins el rotlo hi ha un estel, al cap d’un dia plourà, i si duu tres estels, al cap de tres dies plourà. (Lluna amb rotlo: també dita “lluna coronada”).

L’amo en Joan, sou caçador?
Joan: No vaig sortir caçador. Qualque dia de xeremies parava quatre “billestres” i pus. (Billestra: a Artà és una deformació de “ballesta”, sinònim de “garbellet” o parany metàl·lic per a caçar aucells). N’hi havia que paraven billestres arran de la calçada (canaleta per a conduir aigua), com que els aucells hi anaven a beure… també hi posaven geneteres (gàbia per a caçar genetes) per devora la calçada…

Us feia por na Maria Enganxa quan éreu infants?
Joan: Ens deien “la sents a na Maria Enganxa que baixa per la xemeneia?”, I nooooltros, aplegàvem una porada, i ara, al jovent res els fa por i tot els fa ballera (se’n riuen de tot)… llavors ens pujaven (criaven) diferent. El que deien els pares anava a missa, i els al·lots d’ara, tot d’una en poder volten cama (fan cas omís)…

Madò Magdalena: quina va ésser la vostra primera feina?
Magdalena: Com era petita, que encara no feia l’alçada d’un ca segut, ja segava amb un trinxet…

Em podeu dir algun ofici desaparegut?
Magdalena: Hi havia els cocovers (compradors i venedors d’ous i aviram). En venia un de Capdepera a cercar ous i pollastres. Venia a peu de Capdepera, ara figura’t! Li deien “l’amo en Prebe”. Quan venia en l’estiu, amb aquella calorada, deia “com som Prebe, arribaré ben turrat” (riu), com que els gabellins fan la “u”, deia “turrat”…també venien paraires (mercaders de llana) i ara la llana no val res… Ara, de les ametles tampoc te’n donen res i llavors en vendre les ametles feies un bon copet (copet: guany econòmic derivat d’una sola transacció) i ara hi ha més bestretes (despeses) que tretes (guanys)..

Sabeu remeis guaridors casolans?
Magdalena: Pel mal de ventre, menta. Per als constipats, bullidures de borratxa, la collia en el maig i la secava. Milagrosa per als ronyons. Cabell (certa planta) per a l’orí. Camamil·la per a la panxa. Un brot d’olivera per a baixar la sang. Dur una castanya dins la butxaca pel mal de queixal. Trossos de codony dins una botella amb oli per a les cremades. Per a les cremades anava molt bé la llimona.

Vol dir la llimona va bé per a les cremades!
Ma mare es va cremar, això que us cont, jo era jovençana (casada de fa poc temps). Per devers Sant Francesc escaldàvem figues i les encistàvem. Com ma mare va anar a llevar la caldera del foc, justiment (sic) es va cremar. El meu germà llaurava a prop de les cases i la va sentir, va anar a cercar una llimona i la hi va posar damunt el cremat… si teníem singlot ens posaven una clau dins l’esquena, d’aqueixes claus grosses, es veu que amb la frescor el singlot s’aturava…
Joan: Vos en diré una. Si una bístia tenia una tocadura (ferida a una bístia), perquè li tornàs sortir el pèl ben igual, féiem una pa d’ordi amb oli d’oliva, li posàvem aquella coca per la ferida i quan el pèl tornava envestir, quedava ben igual que abans…

El dia de Sant Joan s’estilaven moltes pràctiques màgiques o supersticioses…
Magdalena: Deien que per Sant Joan, si regaven un claveller amb aigua de set pous, feia els clavells de set colors…Joan: Per Sant Joan, nosaltres senyàvem l’era perquè no hi anassin formigues…

En sabeu d’altres, de creences populars?
Magdalena: Com érem al.lotes, per a saber els noviis que tendríem, ens tiràvem cugula (certa planta) a l’esquena. Tanta cugula quedava aferrada a l’esquena, tants de noviis tendríes… si et xiulen les orelles, qualcú xerra de tu, si et xiula la endreta (sic) te bravegen, i si et xiula l’esquerra, et lleven la pell (et critiquen)…

Sabeu endevinalles populars?
Magdalena: Dos germans, vuit morros. Què és? Un llum d’oli…una altra: En que vulles o no vulles/ un arbre en el món hi ha/ enmig de set fonts està/ i no ha pogut rebentar en fulles. Meam si l’endevinau…

Ni si em matau l’endevinaria…
Magdalena: Una jonquera. Vos en diré una altra: un arbre en el món hi ha / que fa sa llenya dolenta/ i de ses fulles sustenta / fruita bona per menjar. Sabeu què és?

Ja me puc buidar el cap que tanmateix no l’endevinaré. Sopetes!
Magdalena: La figuera de moro.

I de cançons de collir oliva, en sabeu qualcuna?
Magdalena: Sa xigala cantadora / anava a coir a can Guidet / no se’n duia paneret/ per fer de carregadora…si ho voleu saber us diré que a Carrossa, els Olors i totes aquestes possessions de tantes quarterades, a les al·lotes que anaven a collir oliva, per devers tots sants, abans de partir cap al tall (punt on es treballa) a les quatre de la nit ja menjaven bunyols. En aquell temps deien “Sopeeees? Bunyols, que són més bons !!” (riu)…

A jo, els bunyols me duen venut, m’hi agafarien amb una “llova”…