Les primeres dècades del 1990 varen estar marcades per uns períodes carnavalescos viscuts amb intensitat. Tal era aquesta, que els batles de Manacor emetien bans per mantenir l’ordre al municipi
La celebració dels Darrers Dies ha canviat molt, i ha perdut força, al llarg dels darrers anys. L’historiador manacorí, Albert Carvajal, explica que al segle XVIII “tothom anava de fressa” i la festa començava tot just quan havien acabat les festes de Sant Antoni. Eren unes jornades que es vivien amb molta intensitat i en les quals la diversió estava per damunt de tot, ja que precedien els dies trists de Quaresma. I convenia aprofitar.
Tal vegada, la decadència començà a principis del segle XX. En aquells moments, les botigues encara engalanaven els aparadors amb màscares de rialla grotesca, sarcàstica i irònica. La gent es disfressava perquè sí i no esperava que se celebràs la rua o algun ball de màscares. Tot i això, les bromes pesades anaven desapareixent. De fet, en un text que ens facilita Carvajal extret del setmanari La Aurora, un cronista anònim, contava que llavors “ja no ortiguen, ni tiren aigua ni empolvoren a mans plenes com abans; el poble avança, sí, allò era barbre”.
Bans de Carnaval
I un fet que evidencia que la gent sobrepassava els límits del que era acceptat en aquells moments i que consideraven que feria la moral de la societat, és que els batles de llavors es veien empesos a publicar bans per fer una crida al seny i a la prudència. O, com diu l’historiador Carvajal, a emetre bans que “ordenaven serenitat i correcció”.
Eren els anys de més esplendor dels Darrers Dies i mitjançant els bans, es feien prohibicions que avui ni ens platejaríem. Entre altres, quedava prohibit tirar objectes que poguessin molestar els vianants o s’obligava a les persones que anaven disfressades a llevar-se les màscares per entrar als habitatges particulars i es recordava que només podien entrar si els propietaris havien donat permís. A més, no es permetia a la societat a anar amb la cara tapada després del toc d’oracions del cap vespre.
Així mateix, els bans que feien els batles recordaven que no podien dur armes i estaven prohibits de disfressar-se de qualsevol de les autoritats existents i utilitzar disfresses dels sexes oposats al seu, així com no podien fer paròdia de la religió ni ballar “escandalosament”.
