Skip to content

Els bancs, un nou model d’atenció al client

No fa gaire anys, vint, trenta, quaranta, als bancs atenien els clients d’una altra manera. Els empleats de banca mantenien un tracte senyorívol amb les persones que hi tenien els doblers guardats. La conversa era pausada, i hom s’asseia davant aquell administratiu que li parlava educadament mentre feia una moixonia o oferia un caramel als eventuals infants acompanyants. Eren habituals els regals, com ara els llibres per Sant Jordi o nombroses promocions de productes que s’oferien com a incentiu per a l’estalvi en aquella entitat.

Amb la crisi del 2008, però, s’encetà un canvi que la pandèmia d’aquests dos darrers anys ha accelerat de forma ja imparable. Els ciutadans de carrer, els de cada dia, sembla que fan nosa a les entitats bancàries, que redueixen costs a les seves oficines. Tanquen sucursals, redueixen personal i confien gairebé tota la gestió de pagaments, ingressos i retirades de doblers als mateixos clients, que han d’esdevenir vertaders experts en informàtica bancària per poder dur a terme totes aquestes operacions. Les principals damnificades de tot això són les persones d’edat que observen perplexes aquest canvi de paradigma i miren de comparar l’atenció que reben ara amb la que rebien un temps, on amb l’aportació d’uns simples estalvis eren tractats amb deferència i distinció per part dels empleats de banca.

Nosaltres hem volgut conversar amb diferents empleats i exempleats de banca perquè ens comentin les seves sensacions i també els motius que creuen que han menat a tot aquest canvi de model en l’atenció al client. No ens ha estat fàcil trobar testimonis de treballadors actuals, per això agraïm a tothom qui ha volgut dir-hi la seva la valentia i la sinceritat.

El banquer va a la carnisseria

Un exemple d’un dels molts relats i facècies que circulen per les xarxe en referència a la nova manera d’atendre els clients a les oficines bancàries

Avui ha vengut a comprar a la meva carnisseria el director del meu banc. Primer de tot l’he fet seure a una cadira mitja horeta, mentre jo feia altres coses del meu negoci. Quan m’ha semblat oportú, li he demanat què volia: “Quatre hamburgueses”, m’ha dit. Li he respost que d’hamburgueses ara només en venem en divendres. M’ha demanat xoriços i li he dit que només en venem de 8:30 a 10h els dimarts i els dijous.Quan ha vist les condicions que li posava m’ha demanat un pollastre tallat en quarts. Li he donat el pollastre, els ganivets i les tisores i li he dit que l’havia de tallar ell. Com és natural, m’ha replicat que ell no ho sabia fer, i que tallar el pollastre era la meva feina. La meva resposta ha estat que per tractar-se de la primera vegada l’ajudaria, però que d’ara endavant ho hauria de fer ell tot sol. Les instruccions per poder-ho fer estan disponibles a la pàgina web i també a l’aplicació mòbil. Davant la situació, m’ha demanat de parlar amb l’encarregat, però li he dit que si no demanava cita prèvia seria totalment impossible parlar-hi.A la fi, se n’ha duit el pollastre trossejat i un enfilall de botifarrons. Li he cobrat el pollastre, els botifarrons i la corresponent comissió de manteniment per la feina de tallar el pollastre i per l’atenció prestada, perquè no té el compte ENTRECOT MEGA GOLD PLUS, que et compromet a comprar dos entrecots màster gold cada quinze dies.

 

Back To Top
Search