Skip to content

Els Darrers Dies tornen sense restriccions i són molts els manacorins i les manacorines que preparen la disfressa

El Carnaval ja no se celebra amb l’esplendor de fa algunes dècades. Però són molts els veïnats que conserven la passió per la Rueta i la Rua. Parlam amb alguns de la seva relació amb el Carnestoltes i els vestits de fressa.

“Fa alguns anys, passàvem molt de gust de desenrotllar tela i d’atendre molts de clients. Però ara de gent, no en ve tanta”

Na Maria Antònia Fuster és la propietària de la botiga de teles Ca’n Fernando, que des del 1820 manté les portes obertes al carrer del Pou Fondo. La recuperació del carnaval de Manacor no és tan antiga com alguns es pensen. No va ser fins fa devers 40 anys que es va fer una desfilada molt guapa. Tothom hi va participar molt”, recorda. Va ser llavors que “venia molta gent. No podien tancar quan volíem. Era una època de molta de feina. Passàvem gust de desenrotllar tela, de tallar i d’atendre molts de clients. Ara, per Carnaval, la gent continua venint, però ja no en ve tanta com un temps.

“Prepar una disfressa de pallassa, feim una comparsa amb el grup de ball en línia i serem una quarantena de persones” 

Na Teresa Sans sempre s’ha defensat amb la màquina de cosir. “Enguany prepar una fressa de pallassa, ens disfressam amb el grup de ball en línia i anirem a animar una mica els carrers de Manacor el dia de la Rua. Serem una quarantena de persones. Ens ho passarem bé perquè ja enyoràvem una mica poder celebrar aquesta festa en plenitud, després de la pandèmia. Enguany tenim una il·lusió especial, encara ens falta tornar a sentir aquella il·lusió, riure i passar-ho bé”. Na Teresa des de fa algun temps assisteix a classes de costura.”He cosit moltes fresses a les meves filles. Però ho feia d’aquella manera. I al taller n’he après molt”.

“M’encanten les disfresses i cada any ens vestim. Una de les coses que duc endarrer és anar de Drag Queen, però som una colla d’amics i ens hem de posar tots d’acord”

Na Maria Magdalena Brunet sempre ha fet molta festa amb els amics per la Rua i la Rueta. “M’encanten les disfresses, cada any sempre tenim pensada una fresa o una altra. Depèn de l’any, la compram feta, la cosim nosaltres o la duim a cosir a una modista. Ara la meva filla aprèn a cosir i potser n’hi demanaré una”. Na Maria Magdalena confessa, a més, que va endarrer d’una disfressa molt concreta. “Vaig molt endarrer de vestir-me de drag queen. Un dia o un altre ho aconseguiré. Som una colla grossa d’amics i ens hem de posar d’acord. Els hauré de convèncer”, explica. Amb tot, una de les Rues que més recorda és la de “l’any en què a Manacor les fresses varen ser temàtiques i inspirades en l’oest americà. Jo anava de cabaretera, amb amics que anaven d’indis, vaquers i pistolers. Ens ho vàrem passar molt bé aquest any i enguany voldria que fos igual o millor”.

“Hem anat a comprar tela i farem el vestit a ca nostra, passam gust de fer la fressa”

En Miquel Juan es disfressa en família. “Feim una comparsa ben variada. Per exemple, la nostra filla, na Clara, ha de disfressar-se de Minnie Mouse i ja ha duit les orelles i el llacet a l’escola. A la Rueta anirà amb el vestit i tots els complements que toquen. Hem anat a comprar la tela i farem el vestit a ca nostra. Jo m’he de vestir d’un altre personatge Disney, de n’Shrek. Jo mateix m’he fet la careta i ara només em fa falta el guardapits. Per fer tot això ho hem hagut d’aprendre una mica sobre la marxa, però ens defensam i passam gust de preparar-ho tot”, explica en Miquel Juan.

“Vull dedicar-me al disseny de vestuari en pel·lícules i potser és per això que m’agrada pensar i dibuixar disfresses”

A na Maria del Mar Riera sempre li ha agradat molt el Carnaval. “Crec que és perquè mon pare i ma mare sempre els ha agradat disfressar-se i, clar, m’ho han inculcat des de petita. Ella té clar que vol dedicar-se “al disseny de vestuari. M’agradaria fer pel·lícules i també per aquest motiu m’agrada pensar en dissenys de disfresses i de vestuari”. Tot i que ha celebrat el Carnaval quasi sempre, enguany no es disfressarà. Però na Maria del Mar Riera conserva molt bons records. “ No fa gaires anys amb les amigues ens vàrem disfressar de deesses i ens ho vàrem passar molt bé”.

“L’únic límit que s’ha de posar a la fantasia a l’hora de dissenyar una disfressa el dfineixen les hores i el temps que cadascú l’ha de lluir. Un vestit s’ha de poder dur”

En Jaume Gayà i en Juan Gabriel García cada any despleguen la seva fantasia i dediquen moltes hores a fer les seves pròpies disfresses. “Tot ja està en marxa des de fa bastant de temps perquè du

 

 

 

molta feina. Enguany ens hem inspirat en el món oriental, però amb molta fantasia”, detalla en Juan Gabriel. Ells dos cada any viatgen a Cadis per anar a la Rua. “Anam a un poble, a Trebujena, perquè tenim un amic que és d’allà. Sempre braveja d’aquesta festa i ens va convèncer per anar-hi. És espectacular. Allà és una festa que se celebra com aquí ho feim amb Sant Antoni. Tothom hi participa i la festa dura més de sis hores”, assegura Jaume Gayà. Tot i aquests viatges, també han sortit disfressats per Manacor. “Vàrem fer una comparsa de vídues victorianes i dúiem més de 20 metres de tela a les faldes i vàrem passar molt de gust”, afegeix Gayà. Sobre el límit que s’ha de posar a la fantasia a l’hora de dissenyar un vestit, en Juan Gabriel Bauzà confessa que “el límit el defineixen les hores i el temps que cadascú ha de dur la disfressa. A Cadis, només la desfilada dura unes set hores i s’ha d’intentar anar una mica còmode”. Però davant aquesta afirmació en Jaume Gayà admet que “també s’ha de tenir en compte que unes sabates altes, amb plataforma; o un pentinat amb alçada generen impacte. Et veuen d’enfora”.

Back To Top
Search