Joan Salvador Moñino (Manacor, 1997), conegut a les xarxes socials com a “Parlars mallorquins”, ha rebut a Barcelona el premi AMIC-Tresdeu al millor creador de contingut d’art i cultura en català. L’entrevistam perquè ens parli de la seva tasca com a divulgador de la diversitat del mallorquí.
Com sorgeix la idea de crear “Parlars mallorquins”?
Aquest projecte surt de l’avorriment de la pandèmia, bàsicament. Com que no podia sortir de cameva i m’interessa molt la lingüística, vaig decidir començar-lo.
Ets filòleg, de formació? O senzillament, aquest és un tema que t’interessa?
No, jo he estudiat cine d’animació. Per tant, jo ja tenia el Photoshop, la tauleta gràfica i els materials necessaris. Com que m’agrada la lingüística i llegir articles científics, perquè som un poc friqui, però com a persona que ve del món de les arts visuals, sempre m’hi fa falta el suport gràfic. Així vaig pensar “i si faig uns quants mapes lingüístics?”, però una cosa per jo, només! I els vaig pujar a Instagram. Tot va començar allà. Ara és ver que tenc Tik-Tok, Twitter… Youtube, me n’hauria de fer! [riu]. I a la gent li va començar a agradar un poc i això me va motivar a seguir.
Quants de seguidors tens?
Ara mateix, 10.500. I he arribat fa poc!
Què suposa per a tu haver guanyat el premi AMIC-Tresdeu?
Per una part és el reconeixement d’una cosa que, fins ara, he fet perquè m’agrada. Però ha arribat un punt que m’agradaria professionalitzar-me. M’he fet autònom, també perquè som un poc masoquista [riu]. La idea és continuar creant contingut i utilitzar el compte com a plataforma per aconseguir encàrrecs de disseny gràfic o d’il·lustració. Per exemple, he fet mapes per a comptes de Youtube, materials didàctics per a escoles… I també m’agradaria crear una línia de marxandatge.
Com va ser l’experiència de la gala d’entrega dels premis?
Me va agradar, sobretot per poder fer pinya amb els creadors de contingut d’aquí, que encara som minoria. També varen premiar el pòdcast Anam fent, n’estic molt content.
Per què creus que és important la tasca de divulgar la diversitat lingüística?
Els dialectes sempre tenen un punt d’estigmatització, però crec que en el cas dels Països Catalans, estan ben vists, estan molt integrats dins la identitat de cada poble. I la gent n’està orgullosa. En canvi, amb l’espanyol és diferent: el laísmo està malament, el loísmo també… no se tracten com a trets dialectals. I realment, tothom parla un dialecte!
Tens molts de haters?
Sempre hi ha els típics que diuen “esto no es un idioma, escribe en español”. I també els que me tracten de gonella perquè faig servir un registre col·loquial escrivint. Escric amb l’article salat, escric “llengo”… És una decisió conscient. Jo faig el que faig perquè m’agrada, no per servir de model.
