Skip to content

“‘Els dies bons’ ha tengut tant d’èxit perquè apel·la als sentiments més bàsics de les persones”

Joan Fullana Company és director, dramaturg, actor i professor, responsable de l’èxit de sèries com “Mai neva a Ciutat” o “Llim”. Ara s’estrena, al Teatre Principal de Palma, una adaptació teatral de la novel·la “Els dies bons”, de l’escriptora manacorina Aina Fullana. L’entrevistam perquè ens en doni les claus.

Foto: Xisco Alario

Com presentaries l’obra? De què tracta “Els dies bons”?
Tracta essencialment de les conseqüències familiars, socials i estructurals de les addiccions, de tot el que suposa la vida d’un addicte i del camí autodestructiu que l’hi du.

I com va sorgir la idea d’adaptar-la al teatre?
Jo vaig llegir la novel·la perquè me l’havien recomanada i, fins i tot, m’havien fet el comentari que seria interessant adaptar-la al teatre. I el primer que vaig pensar quan la llegia és “que va, això és impossible, no es pot fer! Això és una pel·lícula molt bona, però en teatre no la veig”. I com que ho veia impossible, hi vaig acabar fent voltes, potser si hagués estat més fàcil no m’hi hauria interessat. I un dia ho vaig comentar a en Toni Gomila i em va dir que l’havia llegida i li havia agradat molt, i a partir d’aquí ens vàrem envalentonar. Vàrem demanar a n’Aina si li feia ganes que ho féssim i va resultar que l’encuriosa explorar aquesta nova vida de l’obra. I d’aquí va néixer un poc tot.

Com va ser el procés d’adaptació? El vàreu fer conjuntament amb l’autora de la novel·la?
Sí, el vàrem fer conjuntament amb n’Aina Fullana. Hem estat uns vuit mesos fent feina, tant presencialment com a distància, i ha estat molt enriquidor. Perquè n’Aina tenia un nivell de coneixement de la història molt profund, òbviament, però a la vegada jo hi aportava una una perspectiva més teatral. Ens hem complementat molt bé, a part que ha estat un gust fer feina amb ella, perquè és una tia increïble, i he après molt.

Quins reptes ha suposat, aquesta adaptació?
El repte és majúscul just per les característiques intrínseques de cada gènere artístic: la novel·la és plena de narracions i descripcions, i està molt relacionada amb el passat; en canvi, el teatre és completament present. Per tant, les dues arts estan una mica allunyades; no importa tant el que conten els personatges, sinó els conflictes a què s’enfronten. Fer aquesta translació constant ha estat tot un repte. La transformació d’un producte per a ser llegit en un per a ser vist ha estat molt interessant i molt complicat.

Entre el repartiment hi trobam cares conegudes i d’altres actors i actrius amb carreres incipients. Què ens en pots contar?
El procés de càsting va ser interessant, perquè n’Aina tenia molt clar com volia que fossin els personatges i a mi me pareixia fonamental que ella també participàs en el procés de selecció. En vàrem aprendre molt i vàrem veure molta gent que també hauria estat susceptible d’entrar-hi. Però estam molt contents del repartiment final, és una mescla de gent súper experimentada i d’altres de més joves. I això ha resultat en una bomba d’equip, fan una feina meravellosa.

L’espai sonor ha anat a càrrec de Jaume Manresa (Antònia Font); el vídeo l’ha fet Antonina Obrador; l’espai escènic, Xesca Salvà; i la il·luminació, Juanro Campos. Quin paper tenen, dins la història, tots aquests elements?
Hi juguen un paper vital. Sempre he dit que tots els elements de l’escenificació són igual d’importants, no estan subordinats a la interpretació, per jo. I en aquesta obra, encara més, perquè com que xerra del món de les drogues i les seves conseqüències, hem intentat que l’espectacle, amb aquests elements audiovisuals, pugui entendre una mica què sent l’addicte quan està drogat.

La publicació d’“Els dies bons”, que a més és el debut d’Aina Fullana, ha estat un fenomen literar en tota regla. Quines causes creus que hi ha darrere aquest èxit?
Jo crec que ha tengut tant d’èxit perquè, per començar, és molt bona. Està molt ben escrita. I la meva sensació quan la llegia és que apel·la d’una manera molt bèstia a la humanitat, a les emocions més bàsiques de les persones. I el fet que s’expliqui la història de punts de vista diferents ajuda que es pugui sentir identificat un espectre molt ampli de la població: a ma mare li interessa per unes coses i a mi per unes altres. I el tema que tracta és súper potent i crec que no s’ha explotat gaire, en la literatura catalana, almenys amb la cruesa i la veritat amb què l’ha tractat aquesta novel·la.

Hi ha intenció de fer girar l’espectacle arreu, després de les funcions de dia 16 i 17 de març al Teatre Principal?
Sí, la nostra expectativa és fer-la rodar tant com puguem. De moment tenim això del Principal, Alcúdia, Ciutadella, Peguera… Però vaja, està en distribució i la mourem tant com puguem.

Quins altres projectes teniu en marxa, a part d’aquesta obra?
Ara estic treballant en la direcció escènica i la il·luminació del grup Marala i he començat a col·laborar amb na Maria Jaume, també amb el mateix. M’he aficat dins el món de la música i m’interessa molt descobrir perspectives i escenaris nous.

Back To Top
Search