Skip to content

Els directors de la Mostra de Teatre Escolar encaren la 38a edició serens, però reivindicatius

Enguany, que s’ha dedicat el programa a Joan Aguiló i s’ha ressaltat la importància dels Capsigranys i de la Mostra de Teatre per al poble, els directors i directores segueixen reivindicant millors condicions de feina.

El programa d’enguany de la Mostra de Teatre Escolar és especialment reivindicatiu de la importància que ha tengut per al poble. Així ho explica Magdalena Vives, directora de la Mostra amb un TFG dedicat al llegat dels Capsigranys: “Des de l’Ajuntament ens varen dir que el programa havia d’anar dedicat a Joan S. Aguiló. També hem aprofitat per ressaltar la importància dels Capsigranys en la configuració del teatre així com l’entenem a Manacor. I, d’altra banda, hem parlat d’altra gent, com Toni Gelabert, que començà a la Mostra i ara actua en sèries internacionals, o gent com na Carme González o Daniele Fregapane, que també fan coses brutals”. “És important recordar els orígens per saber per què estam lluitan ara, perquè no se mori això”, ha conclòs Vives.
Respecte de les novetats d’enguany destaquen el carnet per a actors i actrius, “que és molt útil perquè quan ets petit costa ajuntar doblers per anar a veure les funcions dels altres grups”, comenta Salvador Miralles, “i alhora, s’aconsegueix ampliar públic i que sigui un públic informat, capaç de decidir si allò que veu li agrada o no”.
Pel que fa a les reivindicacions dels directors respecte de les seves condicions de feina, “percebem una bona voluntat: l’administració va fent les seves passes i nosaltres les nostres”, comenta Montse Amer. “Però”, continua, “els terminis burocràtics són llargs, no serà cosa de dos dies”. La principal necessitat actual, explica Miralles, és que “les condicions acompanyin, perquè la Mostra pugui continuar amb aquest gran llegat i fer-lo créixer. Enguany, amb la lluita que hem tengut, hem aconseguit almanco sensibilitzar el teixit polític de Manacor”. Per concloure, Monte Amer declara que “preteníem que almenys se conegués quina era la nostra situació, perquè molt sovint s’ha romantitzat el fet de fer de director de la Mostra, com si fos idíl·lic, i en realitat no ho és tant: hi ha molta feina i dedicació a darrere”. En definitiva, Salvador Miralles diu que es tracta de “fer la passa perquè els que ens succeeixin tenguin unes condicions de feina ideals per a ensenyar en condicions. La Mostra és un fil que continuarà quan nosaltres no hi siguem, hi ha d’haver relleu generacional”.
Els tres directors, finalment, comenten que el teatre a Manacor té altres problemes, com la falta de personal i, de fet, la impossibilitat de crear noves places. “Falten mans”, explica Miralles. “El Teatre només té 3 persones en plantilla i 2 col·laboradors, i estam parlant que el Teatre Principal té unes 60 persones fent-hi feina, la diferència és abismal”, diu Vives.

Back To Top
Search