skip to Main Content

“Els drets de la dona són universals: quan introduïm el factor ètnic o religiós, començam a discriminar”

Nazanin Armanian (Xiraz, 1961) és professora, escriptora i col·laboradora de premsa escrita i politòloga iraniana, exiliada i refugiada a l’estat espanyol des de l’any 1983. El dijous 7 d’octubre donà la conferència “100 anys de lluita de la dona afganesa per al seu alliberament”. Parlam amb ella sobre la situació política a l’Afganistan, ara i abans.

Amb tan sols 20 anys, l’any 83, vas haver d’exiliar-te quan Iran va caure en mans dels aiatol·làs. Fou a causa de la guerra?
No exactament. Jo som exiliada política. En el meu cas va ser per la persecució política i per la misogínia dels nous governadors. Vaig fugir per les lleis misògines que es van implantar quan van entrar els aiatol·làs; una forma més de violència de gènere estructural.

Afganistan és país veïnat a Iran i ha estat un punt clau a nivell geopolític i estratègic en les relacions interacionals. Quan comença a ser-ho?
Els Estats Units durant la guerra freda havia augmentat la pressió militar sobre la Unió Soviètica i havia abaixat el preu del petroli també per fer que no poguessin viure del seu principal recurs. Aquesta situació es repeteix ara amb la baixada del preu del petroli saudita per destrossar l’economia russa. En aquell moment, com que tot això no donava resultat van començar a utilitzar, per primera vegada, els extremismes religiosos jueus, islàmics i cristians contra les forces progressistes, amb una llarga tradició laica, i també contra els soviètics. Implanten els jihadistes a Afganistan, l’aiatol·là Khomeini a Iran i altres moviments per tal d’entrar en les societats a través de la fe i poder debilitar el socialisme. La intervenció dels EUA a Afganistan no comença l’any 2001. L’any 78 ja havien armat a desenes de milers de mercenaris i els havien enviat a Afganistan.

Durant la dècada dels seixanta i els setanta hi havia democràcia i la situació de la dona era molt diferent de l’actual. Com influeix aquesta situació internacional i l’aparició dels extremismes religiosos?
Les dones afganes comencen a perdre pràcticament tots els seus drets. No es tracta només de drets com el de vot, que s’havia aconseguit anys enrere sinó també qüestions que afecten la seva integritat física. Se les pot executar per qualsevol qüestió d’honor, per exemple. De la mateixa manera que ara torna a passar. Sí que és important puntualitzar que això ha continuat passant durant els anys als pobles i ciutats més petites. És a dir, els talibans han continuat actuant de llavors ençà. Amb l’arribada dels EUA al territori la situació de la dona millora però només ho fa a Kabul. La capital els serveix d’aparador: ja que havien gastat tants doblers per envair Afganistan, estaven allà i havien perdut uns quants milers d’homes, havien de donar una imatge positiva i aquesta va ser la de recuperar els drets de les dones. Però només era a Kabul: la resta del país estava sota el control dels talibans.

I quina és la situació actual?
D’ençà que els talibans van arribar a Kabul hi ha atemptats cada dia. Ells diuen que son altres grups com Daesh però és igual. Els jihadistes tenen diferents noms. És una manera de visibilitzar el problema de l’integrisme. Els EUA no han abandonat el país: només ha retirat les seves tropes, però ha deixat al país milers de mercenaris. El seu objectiu actual és crear el caos absolut, la guerra total, com a Líbia o Síria.

Quin és el benefici?
Els EUA pensaven que, després de la guerra freda podrien accedir a tots els recursos naturals de totes les exrepúbliques soviètiques, com per exemple el gas. Però Rússia ha aconseguit que totes elles tornin sota el paraigua de Moscú a nivell militar. D’altra banda, la Xina ha restablert la seva influència a la zona a nivell econòmic: de fet ha construït el gasoducte més gran del món, amb 7 mil quilòmetres des de Turkmenistan fins a la Xina. D’aquesta manera, els EUA han perdut tant la batalla econòmica com la política i l’únic que vol ara és crear aquest caos total a la regió per tal que allò que ells no varen poder aconseguir, no sigui tampoc per les altres forces. És un mal perdedor, l’objectiu és arrossegar Iran, la Xina i Rússia a una gran guerra i el problema és que pot aconseguir-ho perquè continua essent la primera potència militar del món. De fet, els EUA té bases militars a Afganistan amb frontera amb la Xina i un dia abans d’entregar Kabul als talibans va signar l’acord Aukus amb Austràlia i el Regne Unit per llançar submarins nuclears a aigües xineses. Està activant una situació bèl·lica i això és gravíssim. Estam en una situació absolutament tensa.

Per què no ens arriba aquesta informació a través dels mitjans de comunicació?
No volen que arribi, queda a l’ombra. Només ha sortit que França s’ha enfadat perquè ha perdut un contracte d’armes però no diuen que els EUA romp l’acord de no proliferació de les armes nuclears…

Amb l’entrada de talibans a Kabul, quin és el paper de les organitzacions feministes d’Afganistan?
Estan en una situació gravíssima. En una situació normal, les dones podem lluitar per la igualtat però en aquest context només es tracta d’intentar salvar la vida. Algunes activistes han pogut fugir, d’altres estan en clandestinitat, amb molta por perquè estan anant casa per casa. Estan sota amenaça de mort i ara mateix no poden ni moure’s cap a les ciutats perquè una dona tota sola no pot viatjar… Aquesta situació però tampoc sortirà ara als mitjans de comunicació. Quan van arribar els americans a l’Afganistan, va sortir a la premsa la mala situació de les dones per posicionar l’opinió pública. Però van llançar tones de bombes sobre civils, van destrossar el país, els cultius… Des del 2001 fins avui dia es parla d’1 milió de morts civils. Ara no es parla de la situació de les dones afganes perquè els EUA no volen intervenir però és possible que d’aquí a un any se’n torni a parlar per tornar a preparar l’opinió pública i tornar a enviar tropes a l’Afganistan.

Hi ha una certa desconnexió, fins i tot desconeixement dels feminismes islàmics des del món occidental. Com ho vius tu que vius aquí però ets coneixedora de la situació allà?
El feminisme islàmic és un invent de l’integrisme islàmic. Cap religió té en compte els drets i la integritat de la dona, totes les religions són patriarcals. A Iran abans de l’entrada dels aiatol·làs, per exemple, el feminisme era feminisme. I punt. S’ha de considerar que els drets de la dona són universals: quan introduïm el factor ètnic o religiós, començam a discriminar. Sí que s’ha d’adaptar a cada situació, òbviament.

Què es pot fer a nivell individual o d’organitzacions per donar un cop de mà a l’Afganistan des d’aquí?
Hi ha una situació humanitària i la gent està passant gana i no té medicaments i ara mateix aquesta és la prioritat. Després hi ha una qüestió política: hem de deixar de vendre armes a tots els implicats en aquesta batalla i desmilitaritzar les societats. S’ha d’anar a l’arrel del problema: en lloc d’invertir en defensa s’ha d’invertir en la gent. Si no hi ha guerres, no hi ha persones refugiades.

Back To Top
Search