Skip to content

“Els ecologistes hem de lluitar perquè la gent visqui a la ciutat i no a fora vila”

Miquel Oliver Gomila (Manacor, 1974) ha estat batle dues vegades. La primera, durant 144 dies, interromputs per l’única moció de censura de la història. La segona, durant quatre anys en un pacte de MÉS-Esquerra, PSOE i Unides Podem. Ara es presenta per repetir.

Heu tornat a triar el format de les canyes i els cafès. Per què? Quines sensacions heu tengut fins ara?

Es tria el format de trobada petita perquè permet una interacció entre la ciutadania i els candidats i això és important perquè et permet valorar més de tu a tu propostes que al ciutadà li preocupen. La sensació és que la gent ho agraeix. És una trobada no amb la intenció que surtin fotos com fan altres partits, dient que som de molts o que ens ha anat de bé, sinó amb la intenció de donar la tranquil·litat als ciutadans que no estan pressionats pels partits polítics. És evident que el plantejament és diferent quan estàs a l’oposició que quan has estat al govern. En aquest segon cas el que planteges és una continuïtat, fent un repàs del que s’ha fet i de les coses que han quedat pendents. És important admetre que queden feines pendents. I per acabar, per descomptat, també parlam de la candidatura i de les propostes que plantejam.

Precisament et volia demanar fins a quin punt és incòmode fer segons quines promeses o propostes al programa quan ja fa quatre anys que es governa. Vull dir, propostes que es duien fa quatre anys i que per un motiu o un altre no s’han pogut fer.

El factor pandèmia ha estat determinant perquè no s’hagi pogut complir el cent per cent del programa electoral. Nosaltres ja dúiem un programa que no preveia grans propostes o inversions i per això podem dir que, tot i la pandèmia, hem complit el vuitanta per cent del programa. El poliesportiu, per exemple, continua sent necessari, i si no s’ha pogut fer és perquè el Pla General no recull cap solar que sigui apte per fer aquest poliesportiu. Cal una modificació del planejament. Amb els romanents de tresoreria hem pogut plantejar un canvi d’estratègia. Manacor té els carrers que estan deixats de la mà de déu i els clots s’han fet quatre anys més grossos, i el que no pot ser és que promoguem que la gent s’hagi de moure a peu i tenir els carrers en mal estat. Ens volem centrar en aquest microurbanisme. A fora vila, per la situació de pluges que hem tengut tampoc no hem donat a l’abast d’arreglar tots els camins. Segurament ho haurem de donar a una empresa externa, perquè la brigada no ho pot dur al dia. No passa res per admetre que hi ha hagut coses que s’han hagut de prioritzar, que hi ha hagut accions que no han estat perfectes i que han quedat moltes coses pendents i s’hauran d’afrontar d’una manera immediata.

Has parlat de Pla General. Podríem dir que, a la recerca del consens, s’ha aprovat un Pla General de mínims… Així com està plantejat, resol el problema de l’habitatge i del lloguer a Manacor?

De cap manera ho resol. Si s’ha aprovat d’aquesta manera no ha estat perquè hi hagués un consens, sinó perquè tots els partits són conscients que hi ha un problema amb les zones verdes que s’havia de resoldre. El Pla General no és gens desenvolupista, però alhora no dona solucions al tema de l’habitatge. No serveix de res criticar que es facin cases a fora vila sense preveure zones d’habitatge de protecció oficial. Per això establim aquesta possibilitat als promotors de convertir els edificis inacabats en habitatges de protecció oficial. Això no és suficient. Molt poca gent vol que Manacor torni gros, i alhora de cada vegada hi viu més gent i hi ha més infrahabitatge. L’única manera de lluitar-hi en contra és crear habitatge i habitatge de protecció oficial, perquè el preu es pugui posar a tir dels qui ho necessiten. Per això calen habitatges més petits i donar-hi una solució amb el pla especial del centre, estudiant la realitat de cada zona i de cada illeta, per poder generar més habitatge reduint els metres quadrats mínims per construir. Els ecologistes hem de lluitar perquè la gent visqui a la ciutat i no a fora vila. Ens haurem d’entendre als metres quadrats per habitatge.

El pla especial del centre implica tornar a fer tot el procediment del Pla General? O és una gestió més àgil?

És una modificació de planejament, i això vol dir tornar a seguir totes les passes. Volem rebaixar els metres quadrats necessaris per construir un habitatge, i això és un objectiu de mandat. I així ens ho ha aconsellat també l’assessor d’urbanisme.

Hem parlat de carrers i d’edificis. Però els pobles i les viles estan fets sobretot de persones. Els darrers vint anys Manacor ha viscut un canvi, i un creixement, poblacional immens. Què pot fer l’Ajuntament, l’administració de més proximitat, per ajudar a treure el carro a aquestes famílies? I més encara, què pot fer perquè se sentin més d’aquí, sense formar guetos ni comunitats estanques? Més enllà de l’escola, sembla que el contacte entre diferents comunitats és mínim… quan no és nul.

La persona que ve aquí no es troba acollida com segurament s’hi hauria de trobar, però la societat que l’hauria d’acollir tampoc no l’acull com ho hauria de fer. Hem elaborat una guia d’acollida de referència i d’emergència, perquè tengui a mà els primers moviments que ha de fer per situar-se al més aviat possible. Hem de combatre perquè aquesta persona comprengui al més aviat possible com funciona la societat: conèixer les seves tradicions, però també la seva legalitat, ser conscient dels seus drets i els seus deures. I la societat, a l’inrevés, ha d’entendre que serveis socials, o l’Escola de Mallorquí hi tenen un paper important. L’escola ha de tenir un paper no sé si integrador però sí de pivotatge de la societat. D’altra banda, la llibertat de culte també s’ha de respectar sense que ningú se senti trepitjat ni ultratjat, per això perquè la comunitat musulmana pugui fer el seu res de final del ramadà, els hem deixat el parc municipal. És una tradició, i explicar-ho a la gent d’aquí ajudarà a llevar els estigmes de tot plegat. La comunitat musulmana s’ha posat a disposició de fer aquesta pedagogia de posar-se a les escoles. Per tot això, no és estrany que tenguem un Mohamed a la llista. Hi haurà gent que interpretarà que els cedim un espai que no és seu, però ho feim perquè és important que se sentin part de la societat i del sistema.

Sembla que MÉS-Esquerra està en disposició de créixer a Manacor. I també sembla que ho podria fer el PSOE. A les dues darreres eleccions, MÉS-Esquerra ha pogut ser la força més votada per la fragmentació de la dreta. Ara, però, sembla que les opcions progressistes podrien dominar l’escenari. Som davant un canvi de paradigma ideològic a Manacor? O és que les polítiques fetes no han estat tant d’esquerres com hom es podria pensar i això ha fet perdre la por a un electorat determinat?

La gent ha vist que la ideologia és important, però el que és important és la gestió de proximitat, feta sense pretendre deixar de ser d’esquerres. El 2019 hi va haver gent de dretes que va votar MÉS-Esquerra. I ara hi ha gent que m’ho ha dit: “Ho heu fet bé, i vos votaré”. I puc respondre radicalment que no hem fet polítiques de dretes. A mi m’agrada parlar de polítiques republicanes, del bé comú, sense tenir en compte qui ens ha votat i qui no ens ha votat. El 19 gent de dretes que va votar MËS-Esquerres, gent que m’ho ha dit, ho heu fet bé i vos votaré. Radicalment no. No hem fet polítiques de dretes. M’agradas parlar de polítiques republicanes, del bé comú, sense tenir en compte qui ens ha votat i qui no ens ha votat. Algunes de les polítiques de dretes que s’havien fet anteriorment no feien els seus votants contents, perquè no eren pel bé comú. Nosaltres feim propostes que no són de ningú, sense deixar de pensar que són d’esquerres. Alguns ens criticaven quan vàrem treure els vals de consum. Ara altres administracions ho han replicat, fins i tot acostant-se perilllosament a les eleccions. La nostra intencionalitat era clara: fomentar el consum de producte local i els comerços on es venia menjar. També hem fet feina en la recollida de fems i les bonificacions, en les escoles d’estiu… són polítiques molt transversals de les quals tothom surt molt beneficiat. Qualcú podrà dir que els ajuts de façanes només van adreçats a la classe mitjana o alta, però també ajuden a les empreses petites locals. Nosaltres no hem perdut els ideals, sinó que aquests ideals ens duen a aplicar unes polítiques de la gent i de les persones.

En el darrer debat a Porto Cristo us gatinyàreu amb Núria Hinojosa. Vares dir que si no havíeu pactat amb AIPC era perquè el PSOE no ho havia volgut. Ella, en canvi, diu que era MÉS-Esquerra qui no volia pactar per l’enfrontament amb Joan Gomila. D’on venim? I on anam?

En el principi de les negociacions amb el PSOE no es va plantejar la possibilitat de donar entrada a AIPC. El PSOE va proposar que fos MÉS-Esquerra qui dugués Porto Cristo. Més conretament Núria Hinojosa va proposar que fos Joan Gaià el delegat. Ell s’hi va negar dient: “Jo? Que no som ni de Porto Cristo”. A partir d’aquí hagué de ser el PSOE qui ho assumís amb la persona de Sebastià Nadal. Fins aquí res a dir. No necessitàvem ningú més. Després de la dimissió de Joan Gomila, la valoració que es va fer a una taula de l’equip de govern és que consideràvem que ens podíem plantejar la possibilitat de donar entrada a AIPC a l’equip de govern. I com que hem vengut a jugar, explicaré el que va passar. Núria Hinojosa va dir que ni pensar-hi, i que a aquests d’AIPC “ens els carregarem. En Sebastià ho farà beníssim”. En petit comitè en vaig parlar un dia amb Sebastià Nadal, proposant-li la possibilitat de l’entrada d’AIPC. Ell em va dir que li aniria bé, però que “tanmateix no convenceràs na Núria”.

Podria passar que tant MÉS-Esquerra com el PSOE pujassin de regidors. I per poc que pugi el PSOE també podria passar que demanàs batlia, encara que fos parcialment. Ho acceptaríeu? Les relacions han estat tenses, aquests quatre anys…

Compartir batlia dependrà dels resultats. Hi ha moltes coses a parlar, programa, inversions. Jo dic que aquests quatre anys hi ha hagut el millor equip de govern de la història de l’Ajuntament de Manacor. Ens podem trobar que gràcies a això els membres de l’actual equip puguin arribar a sumar 12 o 13 regidors. Que pactem dependrà de les fílies i de les fòbies. La meva intenció, i ja ho he fet saber a la presidenta del PSOE de Mallorca i a la del PSOE de les Illes Balears és continuar governant amb el PSOE a manacor.

Fins i tot amb vuit regidors de MÉS-Esquerra i tres d’AIPC?

La meva intenció és continuar governant amb el PSOE, i en la conjuntura que proposes tampoc no ho descartaria. És cert que ja seria una negociació a tres bandes, però la meva intenció és repetir el pacte amb el PSOE.

Quina travessa faries ara mateix?

8 regidors per a MÉS-Esquerra, 5 per al PSOE, 4 per al PP, 3 per a AIPC i un per al PI.

Vox no hi entra.

Em resistes a pensar que Manacor doni entrada a Vox. I a Podem li ha passat el mateix que al PI, al seu candidat el veig bé, en algunes coses fins i tot millor que a Carles (Grimalt) però el canvi de lideratge s’ha fet massa tard.

Acabam. Pot passar que no siguis batle. Seria això el teu adeu a l’Ajuntament, o esgotaries igualment els quatre anys. I si fossis batle, seria la darrera vegada que et presentaries?

Estic en situació d’excedència a la meva empresa. Si no som dins l’equip de govern tornaré d’una manera molt elegant a la meva feina. És evident que no ser batle dificultaria que el 27 em tornàs a presentar. I si fos dins l’equip de govern sense ser batle, seria el moment bo per promoure un canvi de lideratge dins el partit.

Back To Top
Search