skip to Main Content

Els goigs de Pasqua de Manacor. L’arxiu del monestir de Santa Família

Una recent investigació en el monestir de Santa Família de Manacor ha permès catalogar un petit arxiu musical custodiat pel Servei d’Arxiu de la Federació de Benedictines. En aquest arxiu, s’han trobat diversos documents i partitures que s’han pogut atribuir a l’obra de mossèn Antoni Josep Pont (1852-1931). A partir d’algunes de les transcripcions del material musical, es pot seguir el fil per a reconstruir un cant perdut: el Deixem lo dol o Goigs de Pasqua de Manacor.
Aquest repertori fou recollit per mossèn Pont entre la darrera dècada del segle XIX i primers anys del segle XX, segons les dades que mostra l’arxiu. És el moment en el qual Manacor inicia un procés de transformació urbana i social, i el repertori musical de tradició oral és començat a ser estudiat per diversos músics, com Antoni Noguera i Antoni Josep Pont (fundadors de la Capella de Manacor). Pont transcriu moltes cançons de la contrada, entre elles la tonada d’uns Goigs de Pasqua de Manacor, un Deixem lo dol; així com els d’altres indrets. Aquesta tonada manacorina va ser publicada per Felip Pedrell al Cancionero Musical Español; cal dir que Pedrell, pare de la musicologia espanyola, mantenia contacte i correspondència amb mossèn Pont i Noguera de manera habitual.
Al municipi de Manacor s’ha conservat el cant de Sales que inicialment sorgí relacionat amb les rondes anuals del Salpàs; Mossèn Alcover és un dels que estableix clarament aquest vincle entre el terme Salpàs i Salers en la seva obra Corema, Setmana Santa i Pasco. A Manacor, l’única cançó que es conservava escrita —abans de la troballa d’aquest Deixem lo dol al monestir de les benedictines de Manacor— és la que va recollir Baltasar Samper d’un taller de brodadores el 1926. Aquesta melodia ja era com una mena de tonada de glosat; molt semblant a melodies que ara mateix empren els glosadors contemporanis: «A n’aquesta casa honrada/ hi comença a sortir fum/ ell deuen encendre es llum/ per donar-nos sa panada»; agermanada també amb les Sales de son Macià, cantades actualment.
En el Pla de Mallorca i algunes localitats com Llucmajor aquest repertori és conegut com a cançons de Panades. En canvi a Campanet, Inca i nord de Mallorca, el terme usat és el més antic, els Goigs de Pasqua. Tots aquests vincles entre les diferents denominacions han estat amplament documentats per estudiosos com Massot i Planes i Massot i Muntaner. Dit d’altra manera: les Sales, els Goigs de Pasqua, les cançons de Panades i el Deixem lo dol són germans, tenen el mateix origen; també els Goigs de Pasqua catalans, documentats des de l’edat mitjana. Els Goigs són presents a Menorca mitjançant la interpretació del Deixem lo dol; a Eivissa i Formentera són les Caramelles les que mantenen el cant per Pasqua i Nadal.
L’Arxiu del Monestir de la Santa Família conté aquestes partitures recollides per mossèn Antoni Josep Pont, on s’hi troba el Deixem lo dol manacorí; i es pot suposar que els Goigs primers desaparegueren cap al final del segle XIX, quan alguns informants locals els cantaren, encara, a mossèn Pont; i, més tard (cap als anys 20/30 del segle XX) al pare Ginard, que en recollí únicament la lletra. Aquesta investigació s’apropa a la progressiva transformació de les lletres originals, així com a la transcripció de la melodia dels Goigs de Pasqua a Manacor realitzada per mossèn Pont, cosa que permet entreveure com s’escurçaren progressivament, quedant solament fragments que es coneixen avui com a Sales o cançons de Panades.
El més rellevant, en tot cas, és que les lletres dels Goigs de Manacor recol·lectades per Rafel Ginard es poden cantar sobre la melodia recollida per mossèn Pont; i aquesta comunicació presenta una partitura on es quadren les lletres dels Goigs religiosos (Ginard) sobre la melodia del Deixem lo dol (Pont); cosa que permet recuperar aquest cant.
Des del 2018 un grup de Salers han retornat el cant de Manacor, i ja el 2020 es van proposar tornar a cantar aquest repertori més antic, cosa que no fou ni és possible per la pandèmia. Però és un dels projectes d’aquest grup, amb seu a l’EMM i que acull membres de l’Agrupació Folklòrica sa Torre; enguany s’hi afegirà també el cor de les Parròquies de Manacor.

Back To Top
×Close search
Search