skip to Main Content

“Els infants necessiten relacions naturals i humanes”

Margalida Cladera (Manacor, 1961), Mabel Gayà (Manacor, 1975) i Bàrbara Cabrer (Manacor, 1994) són mestres i alhora tres de les cares visibles del moviment “Per la infància”, que reclama una reconsideració de les mesures anti-Covid proposades per la Conselleria d’Educació a l’etapa de Primària.

Parlam amb vosaltres com a metres?
Mabel Gayà: Com a mestres i com a mare també en el meu cas.

Estau constituïdes com una associació?
Margalida Cladera: Encara no som una associació, però estam en camí de ser-ho.

I què voleu? Què demanau?
MC: Volem que la Conselleria reconsideri les mesures sanitàries que ara mateix ens fan aplicar a Primària. Demanam que es replantegin les mesures a primària, i que sigui com a infantil. Volem deixar clar que no anam en contra de ningú. Demanam un replantejament de les mesures de primària, ja que tenim el referent d’infantil que funciona molt bé, amb les ràtios inferiors a vint i grups bombolla.

Quins són els problemes que us duen aquestes mesures en la vostra feina diària?
MG: Hem de fer incidència constantment al fet de no compartir, per exemple, i això ens genera una sensació si més no estranya.
Bàrbara Cabrer: Moltes de vegades els infants quan treuen el berenar fan un repartiment, el comparteixen, i això els surt d’ells mateixos. Com a mestra intentes minimitzar l’ordre de no compartir. Els deim “que cadascú mengi el seu” en comptes de “no compartiu”.
MC: Els infants necessiten contacte humà, aferrar-se, jugar, sense joc els nins no aprenen. El joc ajuda a estructurar el cervell. I nosaltres ens trobam que hem de limitar el material, cadascú ha de tenir el seu, i és necessari compartir el joc. A nivell de llenguatge, la mascareta els ha tapat el gest i la paraula, i això sobretot en aquests nins tan tímids és un problema important.
BC: Sí, a més hi ha infants que sense ser catalanoparlants adquireixen la llengua ara i no et veuen vocalitzar. Com poden aprendre a identificar un so amb la seva grafia si no et veuen la boca i no et poden entendre?
MC: A més, els més petits també necessiten el contacte amb els adults.

Els problemes no deuen ser només d’aprenentatge sinó també de socialització.
BC: Clar. Les relacions amb els companys es veuen limitades. Els infants, a més, deixen de ser protagonistes del seu aprenentatge, deixen de poder descobrir per ells mateixos. I veim com reculen els avanços assolits per moltes d’escoles els darrers anys en aquest sentit. Així com estan les coses ara, només es relacionen amb el grup que els ha tocat, i dins el propi grup, a més, no hi pot haver relació entre ells. Demanam almanco que dins el grup bombolla hi pugui haver normalitat de relacions, d’explorar, de compartir. Són ells que han d’explorar i nosaltres els hem de respondre. La intel·ligència dels infants és a les mans. Ells aprenen tocant.

Com es fa per garantir la seguretat sanitària si els infants no duen mascareta i a més es poden tocar?
MG: Sobretot amb una bona higiene de mans. A infantil veim que els nins es toquen, fan atxems, tenen moc, tussen, i no hi ha hagut contagis.
BC: Hem d’aplaudir tot el que han fet els infants fins ara. Ells s’acostumen a les mesures. Fan les taules netes, les desinfecten per poder començar a fer feina. Saben que cada vegada que van al bany s’han de fer les mans netes o que en el moment del berenar no s’han de moure del seu lloc.
MC: Sí. I a dins l’aula, finestres obertes i que corri l’aire. Mans netes sempre seguit, i abans de sortir, canvi de sabates (a infantil), i a primer també ho feim.
MG: El que demanam és que emocionalment els nins puguin aprendre. A més, així com els infants duen les mascaretes arribam a veure que és menys segur dur-les que no dur-les.
BC: Amb la mascareta ens perdem la seva expressió, i ells esperden les dels companys o de les mestres.
MG: A més, també reclamam més feines a l’exterior, on s’ha demostrat que els contagis són pràcticament inexistents.

Què en diuen els infants, de tot això?
BC: N’hem parlat amb ells, i els hem demanat com se senten. Amb preguntes com ara què varen sentir en el moment que varen veure que haurien d’anar només amb un grup. I els demanàrem què demanarien als adults, a les famílies, als governants. Sortiren coses potents.
MC: Sí, i aquest moviment s’ha estès a les escoles de Manacor, i també de Mallorca. A una escola, per exemple, s’ha fet una enquesta entre les famílies: un 94 per cent dels pares d’aquell centre troben que els infants s’han de llevar la mascareta dins l’aula.
BC: Sí. Per exemple, per als pares la paraula “començar’ ja és molt potent.. I després també el fet de tornar-se a relacionar, de tornar a veure els companys d’escola. Els nins ja no podien més. Necessiten relacions naturals i humanes.

Aleshores, què demanau, concretament?
MC: Que es replantegin les mesures sanitàries a Primària. Que es mantengui el grup bombolla amb ràtio reduïda sense mascareta dins l’aula. I tot això amb totes les mesures d’higiene que també pactam com a persones adultes. Fora del grup ens posam la mascareta i no ens ajuntam amb persones d’altres grups. Cinc hores amb mascareta són moltes.

Qui en forma part? Només els mestres?
BC: Vàrem iniciar un grup només de mestres. Ara tenim dos representants de cada centre. I el moviment ja es mou a nivell de Balears. Al nostre centre ja hi ha devuit persones adherides.
MC: Sí, i a hores d’ara ja hi ha 270 persones que han signat el nostre manifest.

Heu parlat amb la Conselleria, ja?
BC: Encara no els hem dit res. La passa posterior a la fase de recollida de firmes serà aquesta, anar a la Conselleria.

Com ho viviu les mestres?
BC: Emocionalment també fa mal, per part nostra, perquè veus que has de limitar coses que van en contra de la teva manera de pensar. Sap molt de greu. A mi personalment els primers dies se’m feien molt feixucs.

I els nins?
MG: Ells ara estan molt contents, perquè tenien molta necessitat de socialització de grup. La majoria d’ells no poden anar, però, amb els seus amics corals. I veus com al pati es posen a les zones frontereres per tenir els seus amics a prop. Per poder-hi parlar, o fins i tot per jugar-hi. Hem arribat a veure com fan carreres corrent en paral·lel a la línia que delimita el seu espai.
MC: Hi havia el cas d’una nina que no podia tocar el seu germà. Va començar a dibuixar corets amb el nom dels seu germà…
BC: Sí, aquestes preocupacions han sortit. Una nina un dia tenia molta de son, em va contar que era perquè havia somiat amb el coronavirus. La paraula inseguretat surt quan feim l’emocionari. D’altres tenen por que ens contagiem i no ens puguem curar. Una de les preocupacions d’un alumne era que traguessin una vacuna quan ja fóssim tots morts. Els infants dins l’aula estan com a astorats, perquè no estaven acostumats a totes les limitacions que els hem de posar.
MG: Pensa que abans a partir de les dotze hi havia lliure circulació dins el centre. Ara la nova situació ens ha tallat les ales. L’aprenentatge ha passat a ser totalment dirigit, quan abans era sempre a partir de les necessitats dels infants.

Back To Top
×Close search
Search