skip to Main Content

Els moviments migratoris a Manacor. Una nova mirada (1837-1909)

Imatge de Joan Veny del Fons Rafel Ferrer Massanet.

La comunicació de Nina Laming López i Miquel Àngel Marrero Jimeno consisteix en un estudi migratori de la població nouvinguda a Manacor entre 1877 i 1900. Aquest estudi parteix de la voluntat d’oferir una nova visió de la natura dels moviments migratoris del municipi, centrada en l’arribada d’individus originaris d’altres indrets. Fins ara, tots els estudis demogràfics, sobre Mallorca en general i Manacor en particular, se centren en els mateixos emigrants mallorquins que marxen a l’estranger entre final del segle xix i principi del xx. Fluxos migratoris que s’estableixen a partir de les guerres de Cuba; però a les Balears, segons la tesi de Barceló, es poden detectar alguns aspectes positius no sempre valorats: per exemple, una menor mortalitat infantil. S’ha realitzat un buidatge de padrons de població, entre ells el relatiu al 1908.
Pel que fa al període 1877-1900, les dades censals i del padró reflecteixen per a Mallorca i Manacor un petit lapse de grans canvis. Per això s’ha de considerar que un estudi exhaustiu d’aquesta etapa concreta pot aportar informació significant sobre el context migratori general en relació amb Manacor.
Per una banda, durant aquest període s’esdevé una sèrie de circumstàncies que influeixen negativament en el moviment de persones. Per exemple, els efectes de la fil·loxera de l’any 1891, la crisi agrària de l’any 1897 o la crisi colonial de l’any 1898 —i tots els seus efectes ideològics, socials, polítics i econòmics. Aquesta conjuntiva es veurà reflectida en les grans pèrdues demogràfiques que pateix l’illa l’any 1888 i, més concretament, l’any 1889 a Manacor.
I per una altra banda, tot i patir un gran desastre demogràfic, Manacor es troba en aquests moments en un procés de modernització i transició urbana, que podem situar entre 1970 i 1912, any en què Alfons XIII concedeix a Manacor el títol de ciutat. Durant aquest període s’esdevé un creixement demogràfic i urbanístic que donarà lloc, entre altres esdeveniments, a la construcció de l’església dels Dolors gràcies a l’impuls definitiu del rector Rubí, la construcció del Teatre Femenias —que suposa una empenta evident en l’esfera cultural—, l’arribada del cinema o la importància de la Fira Agrícola i Pecuària de l’any 1897.
Els estrangers que arriben no tenen un perfil molt qualificat, pertanyen al sector de militars, també hostaleria… Curiosament alguns estudiants nouvinguts, que tenen llinatges mallorquins amb els mateixos cognoms d’allà on s’allotgen, molt probablement poden ser considerats com de la família, fills d’immigrants que, pel que sembla, tornen a Manacor.
El perfil d’aquests nouvinguts es decanta clarament cap al sector agrícola, vénen a fer feines del camp; els pobles que mostren aquest patró són Felanitx, Palma, Artà, Sant Llorenç, Son Servera, Santanyí i Petra.
Finalment, la culminació de la transició es farà especialment notable amb l’arribada de l’electricitat i el consegüent impuls industrial, com feu evident la inauguració de la fàbrica de les perles o de la cel·lulosa, entre d’altres.
Pel que fa a la metodologia d’estudi, aquest treball se centra en l’estudi i interpretació de tres grans eixos poblacionals: la població extramunicipal, la nacional i l’estrangera.
Finalment, es pot concloure que hi ha una transició dels habitants de poble cap a ciutat, així com moviments migratoris dintre de la mateixa illa que poden considerar-se com a elements destacats.Entre altres recursos bibliogràfics relacionats amb la temàtica, en aquesta comunicació s’han emprat fonts primàries com els censos de població del web de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears o els padrons de població de l’Arxiu de Manacor.

Back To Top
×Close search
Search