La psicòloga Laura Socies (Portocolom, 1981) és la tècnica d’Igualtat a l’Ajuntament i explica com intenten prevenir les violències masclistes.
Com actuau des de l’àrea d’Igualtat per prevenir les violències masclistes i acompanyar?
L’àrea d’Igualtat està inclosa dins Serveis Socials i feim la part de prevenció de polítiques públiques d’igualtat. A Serveis Socials hi ha el servei municipal a víctimes de violència i tenen una treballadora social que fa l’acompanyament. M’ha comentat que de gener a octubre s’han atés 86 dones. D’aquestes, 32 són seguiments d’expedients oberts l’any passat, 10 que ja havien tengut algun expedient a Serveis Socials i ara han tornat per violència i 44 han estat persones noves. Hi ha hagut un increment de casos nous, l’any passat, de gener a desembre, hi va haver 34 persones noves.
En prevenció, què es el que feis?
Bàsicament, són les polítiques d’igualtat en l’àmbit intern i de cara a la ciutadania. Per exemple, tenim un pla d’igualtat intern que implica a tots els departaments i tenim comissions perquè tots els departaments puguin aplicar al treball una perspectiva de gènere. I hem de posar en marxa el pla d’Igualtat de cara a la ciutadania, que serà el que se seguirà quan l’Ajuntament faci actuacions. Esperem aprovar-ho al desembre juntament amb el consell municipal d’Igualtat.
Per lluitar contra les violències masclistes és imprescindible la igualtat…
Clar. Són les dues cares de la mateixa moneda. Si no educam amb igualtat, haurem de continuar fent la feina d’intervenció perquè no s’aturaran. Feim tallers dins els centres educatius en igualtat, la coeducació i prevenció és un gruix molt important de la nostra feina perquè hem d’arribar a tota la ciutadania. El jovent és un dels principals objectius i com més aviat comencem amb aquesta tasca, millor.
Es fa prevenció amb adults?
Per ventura incidim més en dates com el 25N i 8M, però anam fent xerrades, presentacions de llibres i diferents coses. Venim de fer el programa del 25N i després tenim una exposició que s’ha treballat amb alumnat d’institut, però que estarà al claustre perquè tothom ho pugui contemplar. Intentam fer cosetes tot l’any.
Què vos preocupa ara?
Ara estam amb el tema de la nova Llei de la llibertat sexual. Estam pendents de com es desenvoluparà i quins canvis pot suposar. No ens solen arribar molts de casos de manera directa, però entenem que sortirà tot un ventall de canvis als quals ens haurem d’adaptar. És una llei que fa incidència amb la prevenció i tant des del servei d’atenció a víctimes com des de l’àrea d’Igualtat haurem de fer més incidència sobre les violències sexuals.
Hi ha cap tendència que precoupi? Canvia el perfil de solcitants?
És un perfil bastant heterogeni. Diferents edats, gent d’aquí i gent de fora. Està bastant mesclat. Només hi ha una menor d’edat. Generalment, són dones adultes, però a partir d’aquí no tenim un perfil molt clar. Solen venir a demanar informació general, com han de procedir a partir d’ara, com han de fer les denúncies, com accedir a l’atenció psicològica o si s’ha de moure a un centre d’acollida, entre altres.
Hi ha cap novetat?
Més o manco se continua fent la mateixa feina. Els números de vegades no animen molt, però és important que arribin i se’ls pugui fer l’acompanyament.
Hi ha res que vulguis afegir?
Estam igual cada any, amb números que continuen sent molt elevats. Però és una feina que no podem aturar de fer. Per ventura hi ha amenaces que qüestionen la violència de gènere i és important tenir clar que hi ha una qüestió de gènere i que hi posem més recursos.
