skip to Main Content

“Els pagesos sempre estam pendents del cel”

Hem parlat amb diferents productors locals i especialistes del sector sobre la situació de sequera i de com aquesta els afecta

Xisco Adrover (Fruites Na Camel·la)
Xisco Adrover ens explica que  “el sector viu amb preocupació aquest dèficit de pluges d’aquest darrer hivern”. Ens explica un detall clau:  “Cal diferenciar els diferents subsectors. Mentre que els dedicats al ramat ja estan patint i molt la falta de pastures, els dedicats al cereal han tengut un cert alleujament amb les darreres brusques; en canvi, els dedicats als cultius hortícoles romanem a l’expectativa que els aqüífers suportin aquesta manca de pluja i que durant el que encara queda d’hivern i primavera es pugui revertir aquesta sequera”.
Amb un exercici revisionista, afirma que “sempre és interessant mirar què passava temps enrere. En aquest cas sí que també es parla d’alts i baixos en les condicions climatològiques, però, en cap cas, i aquest és el fet més preocupant, ha arribat als extrems actuals”. La solució, segons ens digué, passa per “impulsar urgentment polítiques d’estalvi d’aigua, de reaprofitament d’aigües terciàries i per una gran conscienciació per part de tots d’estalviar aquest recurs tan escàs i a la vegada imprescindible”.
Coloma Mascaró (Son Suau)
Coloma Mascaró té ben clar que “de cada vegada plou menys, però que quan ho fa plou més fort”. La tendència és aquesta. Des d’aquesta productora de llet ens expliquen que “aquesta situació de sequera té un efecte directe en la producció del menjar. Si tens la sort de poder regar, com en el nostre cas, encara et pots salvar, però tampoc és el mateix regar un lloc on hi ha hagut humitat durant l’hivern, que regar un terreny que ha estat sec. A molts de llocs, el que havíem sembrat per novembre ha acabat de néixer ara, després d’aquestes plogudes. La rosada, per fer néixer i créixer el sembrat, no basta. Si el farratge ha de fer un metre d’alt, farà 50 cm. Això afecta tant la seva qualitat com la quantitat. El farratge serà dolent i no granarà com toca i si hi hauria d’haver vint bales, n’hi haurà cinc”.
Tot això, ens explica “es tradueix en menys menjar”. En aquesta explotació, per sort, l’any passat pogueren estotjar molt de menjar, però enguany, qui no hagi pogut arreplegar d’abans, tendrà el rebost buit. Per Campos, es lamenta Mascaró, “la situació és extrema: sembren més prest, perquè les terres són més primes i enguany se’ls ha mort molta cosa. Han hagut de tornar a sembrar i en aquest temps, tampoc acaba de ser factible. No sabem si plourà o no i si sembres i torna a fer el mateix, hauràs fet doble despesa i no colliràs res”.
En relació amb la possibilitat d’haver de reduir el nombre d’animals, diu que “encara no he sentit ningú que hagi hagut de reduir el nombre de caps de bestiar per motiu de falta de menjar; ara bé, és cert que ens demanen produir un 15% menys que el que fèiem l’any passat. En el cas de les ovelles, però, que a Mallorca sempre s’han fet a pastura, sí que pot ser que alguns productors hagin de reduir el nombre d’animals per la falta de menjar”. Afegeix que “en el nostre cas, encara hem pogut salvar la falta de pluges, però per les altes temperatures ens va pegar una plaga d’eruga que, si hagués fet el fred que tocava, no hauria sortit. Amb la calor, va atacar el sembrat i vam haver d’esquitxar; una altra despesa. La tendència és aquesta, menys menjar i més despeses per haver d’esquitxar, regar i comprar més menjar. El que nosaltres venem, que és la llet, té un preu establert per contracte, però tot és més car i a més, si fa una torrentada, et fot el que has sembrat i si no plou, tot se seca. Els pagesos sempre estam pendents del cel i, de vegades, no ens va a favor: entre el cel i el govern, ens faran tancar. La previsió del que ve és mala de fer. Els productors que no tenguin rebost, passaran pena”. Malgrat tot, mira de ser optimista: “Si fa qualque plogudeta, per Manacor, el sembrat encara naixerà i el sector encara es podrà salvar” i apel·la a l’ajuda mútua entre veïnats per poder sobreviure.
Nofre Fullana (APAEMA)
“Des del sector agrari tot es veu amb molta preocupació”, afirma Fullana.  “Ja no és només qüestió que plogui o no i que els fenòmens extrems siguin cada vegada més freqüents, sinó que ara, des de fa un any i mig o dos, sobretot amb les calorades que fa els estius, el desajust tèrmic afecta les plantes. Ja no hi ha estacions, no fa fred, plou massa quan no toca i no ho fa quan ho hauria de fer”. Fisiològicament, diu, això debilita les plantes i les fa més vulnerables a malalties i més susceptibles a les plagues.
Fullana vol destacar, però, la desafecció que sent la gent de foravila: “Els productors estan tirant la tovallola, cansats i completament desorientats. Ja no hi ha un patró en el qual aferrar-se, ni pel que fa a les estacions ni al règim de pluges i temperatura, i com que la incertesa cada vegada és major, la inseguretat també creix. Els productors que encara avui viuen de foravila ho estan passant molt malament”. De fet, la setmana passada, des d’APAEMA van publicar una nota de premsa que parlava d’això: “Aquesta sequera no és una excepció. Ja no és una qüestió de sequera sí o sequera no; es necessita posar fil a l’agulla, perquè sinó els productors es cansaran d’aquesta incertesa i s’abandonarà l’activitat en massa, i això no hauria de passar”.
Quan li demanam per la previsió per a curt i mitjà termini, afirma que s’intentaran adaptar com puguin: “Això pot implicar, en alguns casos, llevar animals o fins i tot abandonar l’activitat. Evidentment, la Conselleria d’Agricultura donarà qualque ajuda. A la mesa pel canvi climàtic, de fet, ens digueren això, que es posarien en marxa diferents ajudes, però bé, això són pedaços; el que necessitam és una planificació estratègica, a mitjà i llarg termini, recórrer a l’impost de turisme sostenible per mirar de pal·liar la situació i intentar fer noves varietats locals que estiguin adaptades a aquestes condicions”. Demana, a més, “molt de suport per afrontar una situació que és molt crítica”.
Joan Gaià (Unió de Pagesos)
Gaià fa una anàlisi en clau local per descriure una situació que per a ell és també global: “En clau Manacorina,  el 2023 ha estat un any molt sec, però a més, el problema principal és la distribució de les pluges”. Aclareix un fet important, i és que durant el 2023 hi ha la collita d’una anyada i la sembra de la següent i la manca de pluges i la seva distribució faran que aquesta es vegi afectada: “Dins l’any natural, l’abril, el maig i el juny, quan la farratge es desenvolupa, van ser mesos amb unes precipitacions una mica per sobre de la mitjana. A Manacor, la collita del 2023 encara ha estat bona, però clar, d’octubre a desembre, mesos en què ha de ploure molt, no ha plogut gens; un 90% menys que de mitjana. Això farà que la collita del 2024 sigui terrible. Aquest és un fet que es repeteix arreu. En aquest sentit, pluviomètricament, l’any 23 ha estat molt dolent i la situació de la sequera és conjuntural. En aquest escenari de canvi, amb un augment de temperatures inqüestionable, una distribució de pluges rara i una polarització dels fenòmens meteorològics, amb anticiclons forts durant l’hivern i borrasques que arriben amb una força extrema, els pagesos estan molt exposats a aquests fenòmens, contra els quals no es pot lluitar”.
Així, la falta de pluges ve amb un altre company de viatge, l’augment de les temperatures. “En ple setembre, la vinya havia rebrotat i el desembre, hi havia ametllers que florien. No és només un episodi de falta de pluges, és un episodi més complex de canvi de tendència climàtica”. Com també han afirmat els altres entrevistats, “la salut dels arbres se’n ressent, es debiliten i arriben les plagues. És la tempesta perfecta. Unió de Pagesos reclamà, fins que se celebrà el dia 22 de gener, la mesa pel canvi climàtic i la sequera, perquè entenem que cal fer un canvi de rumb”. Segons Gaià, aquest canvi de rumb és evident: “entenem que l’eix de les preocupacions de la pagesia es desplaça cap a les tesis que el sector agroecològic, com ara APAEMA, fa anys que defensa: pràctiques més amables amb la terra, conservar la matèria orgànica del sòl, preservar-ne la fertilitat i treballar amb espècies autòctones”.
Gaià aprofita per contextualitzar-nos les mobilitzacions del sector arreu del continent: “Una de les reivindicacions dels pagesos arreu d’Europa és la lluita contra la nova Política Agrària Comunitària, que propicia determinades pràctiques respectuoses, però que cerca un control sobre el preu del producte. A Mallorca la cosa està més calmada, perquè la responsabilitat de la situació es fixa en la situació climàtica. Aquí el clima fa anys que ens va a la contra i la fertilitat de la terra és la que és i la nova PAC premia aquestes pràctiques que conserven millor la natura. Així i tot, és cert que l’administració arriba tard”.
També ens confirma el que ja s’ha comentat abans: “La sequera, a qui afecta més, és al sector ramader; l’hortícola continua regant. Si miram les reserves hídriques, no estam a la pitjor situació que hem tengut, però si revisam la situació pluviomètrica, la sequera que hem tengut és la pitjor de les darreres dècades. Els ramaders són els primers a patir les conseqüències, especialment els que es dediquen al sector de l’ovella, que aquí és majoritari, ja que viu principalment de les pastures i no té capacitats de fer rebost. En aquest cas, molts s’han vist obligats a començar a llevar animals”.
Malgrat i tot, no vol ser excessivament pessimista i ens fa arribar un missatge positiu: “La gent que entra nova al sector és sensible a tots aquests temes, està conscienciada i vol contribuir a fer una agricultura respectuosa i de proximitat”.
Back To Top
Search