Els professionals manacorins del joc, el còmic i l’anime

A més de botigues de jocs i còmics, Manacor compta amb creadors i empresaris que cerquen el seu públic entre el que es coneix com a ‘freaks’. Parlam amb autors i il·lustradors d’històries gràfiques, amb creadors de nous jocs d’estratègia que ja es distribueixen per tot el món i amb propietaris de botigues especialitzades en el còmic i la cultura anime.

L’autor de còmics Sebastià Riera.

“Faig feina com il·lustrador per editorials dels Estats Units, però també tenc projectes propis que Netflix i Amazon Vídeo estan estudiant per fer una sèrie”

Sebastià Riera va començar a llegir còmics “com molta gent de la meva generació, quan vàrem veure la sèrie Bola de Drac per la tele”. Ara el còmic és la seva feina. “Sempre m’havia agradat pintar i dibuixar, per això vaig fer el batxillerat artístic i vaig estudiar il·lustració, però no va ser fins al 2005 que vaig començar a fer còmics”, recorda Riera. La seva primera historieta “era una paròdia que vaig dibuixar de la sèrie Naruto i vaig penjar-ho a internet i arran d’això l’editorial Medea va posar-se en contacte amb mi i durant un bon parell d’anys cada mes sortia un número nou de trenta-cinc o quaranta pàgines”, explica Riera.
Aquest projecte va ser un dels molts que va escapçar la crisi del 2018. “L’editorial va tancar i va ser llavors quan vaig escriure el meu llibre més personal perquè en vaig fer el guió i el vaig il·lustrar. És ‘Shinto’ i en varen sortir dos volums de 200 pàgines, crec que és el més important que he fet fins ara perquè en els cinc o sis anys que fa que faig feina en el mercat nord-americà pràcticament sempre m’han encarregat dibuixar les històries que han escrit altres persones. Però durant aquest temps també ha desenvolupat un projecte amb un altre company americà.
“És Spacepop, una història de ciència-ficció, ambientada en planetes i civilitzacions llunyanes que plataformes com Netflix o Amazon Vídeo estan analitzant per convertir-la en una sèrie d’animació, desvetlla Sebastià Riera.

Ramon Pérez i Maria Llull, creadors del joc Takkure.

“Hem creat Takkure, un joc de taula tipus Warhammer que distribuïm per tot el món. Ara aquesta és la meva feina”

“Fa molts d’anys que m’agrada jugar a Warhamer, és un joc de taula i d’estratègia en què tu mateix personalitzes i les figures que fas servir en aquest joc i vaig decidir fer el meu propi joc”, explica Ramon Pérez. Ell és impulsor de Takkure, un joc futurista i amb estètica cyberpunk que es basa en les regles del rugbi. El joc “situa l’acció l’any 2090, en un món dominat per tres grans corporacions i tot el rerefons, la dinàmica i el disseny els hem creat aquí des de zero”, afegeix.
A més de crear el seu propi joc, Ramon Pérez, també es dedica “a altres projectes, hi ha empreses que es dediquen a això i m’encarreguen projectes o desenvolupar dissenys i altres aspectes dels jocs. Hem creat Takkure i em dedic a això, ara aquesta és la meva feina a temps complet”, confessa Ramon Pérez. Abans d’aquesta etapa, ell va ser el responsable durant tres anys de la tenda Bakunin Shop, especialitzada en aquest tipus de joc i que s’ubicava al passeig del Ferrocarril, just davant l’auditori. “Amb la pandèmia vàrem tancar, però l’aturada va ser una oportunitat per centrar-nos en altres projectes. Els jocs de taula varen augmentar molt la seva demanda i vàrem decidir tirar endavant Takkure amb un projecte de micromecenatge”, detalla Pérez.
Aquest és un món molt creatiu, molta gent s’autopubica els seus propis projectes i el micromecenatge és una bona opció. En el cas dels jocs de taula t’evita passar pel banc perquè la gent interessada compra o es fa mecenes del joc abans que s’hagi fabricat i d’aquesta manera pots comptar amb el que fa falta per a la inversió, que en el nostre cas han estat uns 40.000 euros”, explica Pérez. Actualment el joc compta amb prop d’un milenar d’usuaris a tot el món que poden compartir partides a través de la plataforma Discord. “Estam preparant nous equips i altres novetats per ampliar l’univers de Takkuro i les possibilitats que ofereix als jugadors”, conclou Ramon Pérez.

Pep Boix, propietari i responsable de Sin Còmics.

“Hi ha gent que està empegueïda de llegir còmics, no entren aquí perquè no els diguin ‘freaks’ però jo no m’hi he considerat mai”

Pep Boix és el propietari i responsable de la botiga Sin Còmics. Va obrir fa vint anys al final del carrer d’Artà i allà mateix encara rep clients i comandes, però reconeix que “el còmic està en crisi, el públic va desaparèixer amb la pandèmia i són pocs els que han tornat”, lamenta Boix. A la seva botiga, però, la secció dels anomenats còmics manga és petita. “No ens dedicam al manga, així i tot tenim alguns clients. Els còmics de Bola de Drac sempre s’han venut bé i continuen fent-ho. Fa anys sí que hi va haver una espècie de febre i fins i tot a Manacor es varen obrir botigues dedicades quasi exclusivament a aquest gènere, però no en queda cap d’oberta; tot això ha baixat molt”, explica el propietari de la llibreria Sin Còmics.
Aquesta botiga ofereix còmics de tots els gèneres i també literatura. “Hi ha còmics amb un altíssim valor literari, clar que n’hi ha de superherois, d’underground o de manga, així i tot també hi ha periodistes de guerra que fan còmics per explicar conflictes, activistes que fan còmics de denúncia o especialistes que ofereixen lliçons il·lustrades sobre el món del vi”, reivindica Pep Boix. “Aquí també oferim novel·les i literatura. És una cosa que passa amb naturalitat a botigues com la nostra de França o del Japó, però aquí hi ha gent que està empegueïda de llegir còmics, no entren aquí perquè no els diguin ‘freaks’, però jo no m’hi he considerat mai, a ca nostra els personatges dels còmics no surten dels llibres quan els acab de llegir”, afegeix.
En parlar de còmic local i en català, Pep Boix reconeix que “és molt minoritari, en duim i tot i que a Manacor i a Mallorca tenim grans autors i il·lustradors com Toni Galmés, Sebastià Riera, Pau Rodríguez o Max, la demanda que té aquest producte és molt poca. El còmic en general té poca demanda, només obrim a mitja jornada i perquè pas gust, però d’aquí tres anys faig comptes retirar-me i tancar”, lamenta el propietari de Sin Còmics.

 Miquel Àngel Llodrà a la seva botiga de Ciutat, Tristantshop.

“Abans érem quatre rates, però tot ha canviat molt. Els que a l’institut se’n reien de mi perquè era friki ara venen a la meva tenda a comprar figures pels seus fills”

Miquel Àngel Llodrà és manacorí i ha transformat la seva afició al manga i al col·leccionisme de figures de personatges de còmic en la seva feina. “Sempre m’ha agradat tot això, com molta altra gent vaig créixer mirant Bola de Drac i aviat em vaig fer client i amic d’una botiga que hi havia a na Camel·la que duien figuretes d’importació i també hi jugàvem a Warhammer”, explica.
Allà ell va començar a col·leccionar figures i marxandatge vinculat al còmic i a les sèries japoneses. “Comprava lots i revenia allò que tenia repetit i així vaig començar a fer contactes fins que vaig decidir obrir la tenda Tristantshop a Palma”, recorda Miquel Àngel Llodrà. Ell també ven a fires i mercats i opina que “el sector creix, és una cosa que cada vegada agrada més i fins i tot les grans multinacionals de roba fan camisetes i dessuadores amb personatges manga”. Pel que fa al col·leccionisme, “abans érem quatre rates, però tot ha canviat molt. Els que a l’institut se’n reien de mi perquè era friki ara venen a la tenda a comprar figures pels seus fills. Els majors de 45 anys demanen en Mazinguer Z, els més joves venen a cercar figures de My Hero Academy, de Naruto, de One Piece i de tot allò que surt per les plataformes digitals”, conclou Llodrà.